Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) és clar: l'única alternativa jurídica per aplicar restriccions de drets fonamentals és l'estat d'alarma. I a més el catedràtic de Dret Constitucional creu que són necessàries en aquests moments. Si bé entén que el govern espanyol hagi aprovat una pròrroga de sis mesos, considera que directament ni s'hauria d'haver fixat un límit temporal. En tot cas, subratlla, el control de l'estat d'alarma recau en el Congrés. És inevitable parlar de l'acció de la judicatura contra l'independentisme, després de la nova tanda de detencions.

Comencem pel més recent. És raonable decretar l'estat alarma per sis mesos?
Perfectament raonable. No hi ha cap obstacle. La meva tesi és que s'hauria de declarar de manera indefinida. Està previst a la Constitució i a la Llei Orgànica per fer front a una emergència de caràcter natural, que pot ser una pandèmia, l'esclat d'una central nuclear o Txernòbil. Quan estem davant d'una emergència natural com el covid-19, és el virus el que et fixa l'agenda. Fins quan? Fins que hi hagi una vacuna o un tractament que doni seguretat a la població. Les autoritats públiques han de tenir seguretat jurídica. Simplement proporciones un paraigua als poders públics. A més, l'estat d'alarma és durant 15 dies governamental però després ja és parlamentari. I no té límits temporals. I jo crec que el govern espanyol s'ha equivocat posant un límit.

Encara que fos només per anar modulant l'estat d'alarma, no hauria estat millor trobar un punt intermedi entre les votacions cada dues setmanes i una sola votació per a sis mesos?
Aquesta és una decisió política. Però jurídicament no hi ha límit. La meva posició personal és que no s'hauria de posar cap límit. Insisteixo: és parlamentari. Qui controla l'estat d'alarma és el parlament. Qui decideix el dret substantiu que s'aplicarà és el Congrés. I qui decideix l'autoritat competent per executar-ho és el Congrés. Millor això que estar pendents d'un jutge que t'autoritzi.

N'hi ha prou amb una compareixença cada dos mesos del president del govern espanyol?
És que el president no és el gestor de l'estat d'alarma. Ho són els presidents de les comunitats. Els qui adoptaran les mesures d'execució són ells. El goevrn espanyol estarà coordinant, però no dictarà cap norma executiva. S'està parlant del president del govern de manera deliberada per a eximir de l'obligació de donar compte per part dels presidents autonòmics. El que s'ha de voler és que compareguin Isabel Díaz Ayuso o Juanma Moreno. Han de comparèixer davant dels seus parlaments, i eventualment el Congrés els podria cridar. És un fals debat.

Tot això es pot fer sense estat d'alarma, com sosté el PP de forma insistent?
No, de cap manera. Tots els actes dels poders públics es presumeixen legítims, menys quan l'acte entra en contacte amb un dret fonamental. En aquest cas necessita autorització judicial. Aquest és el problema que s'ha plantejat des que es va posar fi a l'estat d'alarma: uns jutges han dit una cosa i d'altres n'han dit una altra. L'estat d'alarma serveix per fer política davant la pandèmia sense estar pendent de l'autorització judicial. Això només es pot fer mitjançant l'estat d'alarma. El que pretén el PP no es pot fer, no tenen cap cobertura constitucional.

Amb l'actual text de l'estat d'alarma, tenen realment instruments les comunitats? Li poso un exemple: la Generalitat es planteja un confinament domiciliari, però el decret no l'habilita per a aquesta mesura.
Però se li pot donar cobertura. La Constitució remet a la llei orgànica, i la llei orgànica remet al Congrés. El Congrés és el que ha de decidir quines són les mesures que es poden adoptar. Es pot contemplar la mesura del confinament. En el primer estat d'alarma es va produir el confinament de tota la població.

"La Generalitat no pot confinar sense autorització del Congrés"

Però amb el text aprovat aquest dijous no es pot...
Llavors que es modifiqui. La Generalitat hauria de sol·licitar al Congrés l'ampliació. Un cop l'estat d'alarma és parlamentari, el Congrés el pot actualitzar permanentment. És l'òrgan que pot prendre la decisió en qualsevol moment, sense límit de cap mena.

Per poder endurir les mesures, la Generalitat ha de sol·licitar-ho al Congrés?
Sí. No pot fer-ho sense autorització expressa del Congrés dels Diputats.

Hi ha sensació de certa improvisació en la mesures que acaben pagant els ciutadans amb retallades de llibertats.
Improvisació n'hi ha aquí i a tot arreu. Ens ha agafat a tots per sorpresa. Què està fent França? Què està fent Alemanya? Estats Units no, perquè fa res. Esclar que estem improvisant. Però no vol dir que siguem uns frívols. Estem havent de reaccionar davant d'una virus que no coneixíem i encara no sabem del tot com reacciona. Cal estar canviant i ajustant permanentment les decisions. Però no és improvisació; és reacció. L'Estat és un instrument de la societat per adaptar-se als canvis. Es continuaran dictant infinitat de normes.

Podem estar banalitzant o normalitzant les restriccions de llibertats? Les estem assumint de forma bastant acrítica...
Jo crec que no. Les restriccions són fonamentalment la llibertat de moviment. La mobilitat és la forma de transmissió del virus. En el primer estat d'alarma es va afectar el dret a l'educació fins i tot, amb el tancament d'escoles. Aquí no s'estan limitant més drets ni afectant més drets que els estrictament necessaris. Les mesures estan molt ponderades. Totes es poden impugnar davant dels tribunals. No interromp el normal funcionament dels poders públics. El que passa és que hi ha oposicions negacionistes, que simplement són antidemocràtiques.

Als tribunals sí que hem vist disparitat de criteris davant de mateixes mesures en diferents territoris...
Els jutges són independents, i cadascú interpreta la norma jurídica com li sembla oportú. Per tant, no hi ha res que et pugui garantir que s'interpreti de la mateixa manera a Andalusia que a Catalunya.

"Sánchez s'ha equivocat fixant límit temporal a l'estat d'alarma"

Com es garanteix la legitimitat de les mesures de cara als ciutadans?
Primer, l'aprovació parlamentària. És l'òrgan representatiu dels ciutadans. Òbviament la legitimitat s'obté com més gran sigui el nombre de parlamentaris. Si s'arriba a aprovar per consens o per una majoria altíssima, les mesures tenen molta més legitimitat en el sentit que són percebudes pels ciutadans com a representatives del conjunt. A més, cal combinar una legitimitat estatal amb una legitimitat de les comunitats autònomes. La conferència de presidents hauria d'estar constituïda com un òrgan gairebé permanent.

N'hi ha prou amb més policia, simplificant els termes?
L'estat d'alarma, o es compleix voluntàriament pels ciutadans o és una catàstrofe. No hi ha prou policia per imposar coactivament l'estat d'alarma. Cap norma que es dirigeixi al conjunt de la població no es pot imposar coactivament. Si els ciutadans, pel motiu que sigui, es desvien en el seu comportament en un percentatge que no sigui més del 5%, la situació és caòtica.

Els governants han de tenir un punt més d'exemplaritat? Penso en el sopar de 150 convidats amb el ministre Illa al capdavant.
Això va ser un error i ja ho han reconegut. El problema d'aquest país és que la gent no s'atreveix a dir-li que no a Pedro Jota. Van caure tots en la trampa com mosques. I ja ho han reconegut. Va ser clarament un error.

És inevitable desviar-se una mica del tema. Els tribunals continuen amb la seva agenda, ara amb noves detencions d'independentistes i jutges parlant de 10.000 soldats russos.
Això ja és de conya. Caldria veure si el jutge té l'equilibri mental suficient per exercir la funció jurisdiccional. Això és de manicomi, vaja.

Al cap de pocs dies de la sentència absolutòria de Trapero.
Tècnicament és una sentència molt bona. La prova és que la Fiscalia, una vegada que l'ha llegit, ha entès que no té possibilitat cap de prosperar el recurs i per això ha acordat no recórrer-la davant del Tribunal Suprem. En un tema d'aquesta envergadura és evident que, si hi hagués el més mínim dubte o es veiés la més mínima debilitat, s'interposaria recurs de cassació. Això ja és pràcticament una cosa indiscutible.

"La sentència de Trapero hauria de servir per als presos al TC i a Europa

És una impugnació de la sentència i el judici del Tribunal Suprem?
Aquesta sentència posa en qüestió la fiabilitat del senyor Pérez de los Cobos com del tinent coronel Baena. Van ser dos elements clau en la informació que va formar l'opinió del Tribunal Suprem. Per tant, clar que sí. Realment posa en dubte que el Tribunal Suprem hagi dictat sentència partint d'una informació adequada. I a més quan el mateix Tribunal Suprem es va negar que hi hagués una contradicció entre Trapero i Pérez de los Cobos. Marchena va donar prevalença a De los Cobos i Baena.

Pot servir de base per anar a Europa?
Pot ser un element més. Per anar a Europa hi ha moltes altres coses més. Això serveix com a element addicional. També per a l'empara davant del Tribunal Constitucional. Hauria de ser una peça que s'utilitzés.

Quin futur veu a la causa?
La sentència no canvia res. És magnífica per a Trapero i els Mossos, a qui aixeca la sospita que fossin un instrument polític. Reivindica la seva honorabilitat. Jurídicament només és rellevant en la mesura que no són condemnades aquestes persones. Ara per ara res més. Els altres ja tenen una sentència ferma per sedició... Estem més o menys com estàvem.