El jurista Josep Costa, exvicepresident del Parlament, ha reaccionat a les novetats sobre el cas CatalanGate. Aquest diumenge La Vanguardia ha destapat que el mateix espionatge hauria esquitxat l'Ajuntament de Barcelona. L'excusa en aquesta ocasió era la preocupació que la capital catalana acabés en mans d'Esquerra Republicana, sota la candidatura d'Ernest Maragall. Costa en una piulada al seu compte de Twitter es qüestiona si ara que se sap que el CatalanGate el va organitzar "el govern d’esquerres amb l’autorització del Suprem, aquells que deien que era cosa de quatre franquistes incontrolats estan molt calladets?". El jurista considera que al govern espanyol els està costant molt inventar-se una excusa creïble. En aquesta línia, Costa ha recordat que Podem, primer amb Pablo Iglesias i ara amb Yolanda Díaz també ha format part de la comissió del govern espanyol que controla el CNI des de febrer del 2020.
Més espiats pel CNI
Segons ha tret a la llum aquest diumenge La Vanguardia, els serveis secrets espanyols volien saber l'estat de les negociacions a Barcelona. Així, es destaca que a l'escrit que van presentar al Tribunal Suprem, que tutela les actuacions, es pot llegir que es va intervenir el telèfon d'una persona que estava intercedint per a la configuració d'un govern entre ERC i Barcelona En Comú, la formació d'Ada Colau. Els dos partits van empatar a 10 regidors, però ERC va guanyar en vots. Aquesta intervenció, segons el rotatiu, és una de les 18 que el CNI admet haver fet a personalitats de l'àmbit independentista. Sempre segons cita el mateix diari, les 18 persones que els serveis secrets haurien admès haver espiat són Pere Aragonès, aleshores vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d'ERC; el secretari de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, la vicepresidenta i líder a Barcelona, Elsa Artadi, i el diputat d'aquesta formació Albert Batet; Carles Riera, diputat de la CUP; Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC; el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, i el membre de la junta Jordi Bosch de Borja; l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, i tres persones molt properes a l'expresident com Joan Matamala, el director de l'estructura tècnica de la Casa de República a Waterloo, Sergi Miquel, i el responsable d'aquesta estructura, Josep Lluís Alay; l'empresari i exconseller d'ERC Xavier Vendrell; el president del PDeCAT, David Bonvehí, i el secretari general adjunt (i alcalde de Mollerussa) Marc Solsona; i els empresaris tecnològics Jordi Baylina, Xavier Vives i Pau Escrich.
Reaccions
La resposta dels implicats en l'espionatge no s'ha fet esperar. El líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha denunciat una “alteració democràtica” de les últimes municipals. “Per mantenir el poder tot s’hi val, fins i tot l’ajuda del CNI”, s’ha queixat en una entrevista aquest diumenge a Catalunya Ràdio. “Jo si fos Collboni o Colau m’ho pensaria dues vegades abans de continuar amb aquesta tranquil·litat en els seus càrrecs sabent que ells són també objecte d’una manipulació democràtica explícita”, ha afegit. En preguntar-li si estava demanant alguna cosa a Colau i a Collboni, Maragall ha assegurat que no, i ha afegit: “Espero que siguin dignes de les seves responsabilitats”. Maragall ha considerat molt greu “que es consideri que ERC pot participar en unes eleccions, però el que no pot és guanyar-les”. “És una alteració fonamental del caràcter democràtic d’unes eleccions”, s’ha queixat.
JxCat també ha volgut dir la seva i el portaveu a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha defensat aquest diumenge que les informacions sobre l’espionatge del CNI demostren que la investidura d’Ada Colau va ser una “operació d’Estat”. Martí ha subratllat que en aquell moment Junts ja ho va denunciar, i ha criticat ara un cop més la “il·legalitat permanent amb què actuen els aparells de l’Estat”. “Ho vam veure amb la infàmia preparada contra Xavier Trias i ho hem constatat també ara amb els espionatges a Elsa Artadi, Ernest Maragall i les negociacions per conformar el govern municipal”, ha afegit. En aquest sentit, Martí ha considerat “urgent” un canvi a Barcelona. Segons ell, la capital catalana està “en situació d’emergència per la seva deixadesa, degradació i inseguretat”, i també “perquè cal deixar enrere Colau i els comuns, que avui són el principal adversari de la Barcelona capital de Catalunya que vol cuidar la seva gent i recuperar la il·lusió”.