La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha acusat els comuns d'utilitzar el sobiranisme de forma "tàctica i partidista" per no pronunciar-se obertament sobre si aposten per votar sí o no en el referèndum independentista.

Quan els comuns no es posicionen i "només parlen de referèndum, però no de què pensen ells que ha de passar amb aquest referèndum, fan un ús molt tàctic i partidista d'aquest instrument", ha sostingut en una entrevista d'Europa Press, després de lamentar que no vulguin assumir les conseqüències de creure en una opció o en una altra.

Segons En Comú Podem, el manifest fundacional del nou partit definirà els comuns com a catalanistes, sobiranistes, d'esquerres, republicans i fills d'una "nova època", amb l'aspiració de construir un nou país amb àmplies majories per a poder aconseguir-ho.

Per a la dirigent del PDECat, definir-se com a sobiranistes genera o suposa determinades actituds que no nota en els comuns, motiu pel qual els a instat a mullar-se, i més perquè, segons el seu parer, els ciutadans agraeixen que els parlin clar.

Vella política

"Els interpel·lo que diguin com es pot fer un país millor des del punt de vista del benestar dels ciutadans si no és tenint un nou estat. I com que el debat està centrat en si el país es mereix tenir un nou estat, què pot ser millor que respondre a la pregunta, perquè sinó això si que és antic i vella política", ha recalcat.

Per a Pascal, amb aquesta actitud es perjudiquen a ells mateixos perquè al final els ciutadans es preguntaran què defensen els comuns, i ha advertit també del risc que l'"unionisme de C's i el PP" els situïn en el seu bàndol com a partidaris del no si no es decanten per cap de les dues opcions.

Com a resposta a si l'ampliació de la base sobiranista passa pels comuns, Pascal ha remarcat que passa per convèncer els que dubten sobre si un Estat català podrà millorar la seva vida: "Això és el que farà majoritari el sí i que guanyem el referèndum".

Força central

Per això, Pascal ha explicat que des del PDECat aspiren a ser la força central del catalanisme independentista sent "permeables i amb costures entre el centredreta i esquerra molt fines perquè molta gent vulgui afegir-se al projecte".

Després del congrés del juliol, en què es va tancar l'antiga CDC per crear el PDECat, ha explicat que l'objectiu que persegueixen és consolidar un projecte de lideratge col·lectiu i deixar aparcades "les curses individuals de determinada gent i els lideratges individuals".

"Les inèrcies individuals, els lideratges més individuals, aquests grans lideratges aniran perdent força, fins al punt que s'aniran difuminant", ha vaticinat Pascal, que també ha assegurat que les ferides obertes per les pugnes entre les diferents famílies del partit al conclave del juliol estan tancades.

Cas Palau

Sense renegar del llegat polític de CDC, Pascal no creu que el judici del cas Palau, que començarà el març del 2017, afecti el full de ruta independentista, malgrat acusar l'Estat d'utilitzar la iniciativa judicial per desgastar-los.

Ha remarcat que no se sent interpel·lada a donar més explicacions sobre aquest cas perquè "és un procés que afecta l'antiga CDC i no el PDECat", i ha reiterat que són els primers a demanar que se celebri el judici i es dirimeixin responsabilitats.

També sobre el judici del 9-N a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, ha destacat que l'Estat haurà d'explicar-se en l'àmbit internacional: "Això no passa tan desapercebut. Hauran d'explicar per què, en un procés democràtic, processen algú per fer el que va fer. És un judici polític".