La llei que permetrà el vot electrònic per als catalans residents a l'estranger, ha superat el primer entrebanc en forma d'esmenes a la totalitat de la proposta, de Ciutadans i el PP. El ple del Parlament ha rebutjat les esmenes i la llei seguirà endavant amb l'objectiu de garantir el dret a vot de tots els catalans.
La llei que proposa el Govern pretén integrar la modalitat de vot electrònic de forma harmònica en el sistema actual de votació, de manera que sigui complementària als mecanismes tradicionals i d'elecció voluntària per part dels electors.
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha defensat la necessitat de tirar endavant la llei: "L’objectiu és garantir el dret fonamental del dret a vot i evitar la vergonya que tants catalans residents a l’estranger no puguin votar", ha dit.
Borràs ha argumentat que ara “existeix la tecnologia i les garanties” i ha explicitat la voluntat que aquest model s’apliqui “a les eleccions del Parlament de Catalunya i en consultes populars d’acord amb la legalitat vigent”.
D’altra banda, ha afirmat que aquesta llei “no és incompatible amb la redacció d’una llei electoral pròpia per a la futura República”.
"Preveu mesures per poder auditar el vot i garantir la seguretat i correcte funcionament de totes les fases i evitar el tractament no autoritzat del vot". Per tant, ha dit, “resol un gran problema. Ara no està garantit el dret a vot de tots els catalans i catalanes”.
Segur, transparent i secret
La consellera ha defensat que la llei contempla desenvolupar a Catalunya un mètode que funciona amb normalitat a diversos països del món, com ara Suïssa, França o Estònia.
La llei fixa criteris per garantir aspectes com el fet que s'emeti un sol vot per persona; la seguretat de totes les fases del procediment de votació electrònica; una autentificació robusta de l'elector; la transparència i l'objectivitat en l'escrutini; així com el caràcter públic de tot el procediment, la seva simplicitat, verificabilitat global i possibilitat d'auditoria.
En aquest sentit, el text preveu també la creació d'una Comissió de Garantia formada per experts en matèria d'administració electrònica, TIC i ciberseguretat designats pel Govern, pel Parlament i per les associacions representatives dels ens locals.
Aquesta comissió lliurarà un informe anual en què s'avaluï l'adequació a la normativa dels sistemes utilitzats i també detectarà i tractarà qualsevol incidència en el funcionament de la Plataforma de votació electrònica.
Esmenes a la totalitat
Tant PP com C's hi havien presentat esmenes a la totalitat amb arguments diferents però el mateix esperit: aquesta llei és un instrument més a mans de "l'hiperventilat independentisme", en paraules de la diputada del PP Esperança Garcia.
Garcia ha retret al PDECat, que la llei oculti ambicions internes com la manca de voluntat d'impulsar una reforma de la llei electoral pròpia que atorgui el mateix pes a tots els vots, independentment del territori. "Aquest Parlament ha tingut tres oportunitats per tenir una llei electoral pròpia, via tres ponències, i ha acabat sempre en un desastre. El PDCat sempre s'hi ha oposat perquè, que tots els vots tinguin la mateixa representativitat, els resta força com a partit", ha dit.
"Saben que el Constitucional la recorrerà", ha apuntat.
En una línia similar s'ha expressat el portaveu de C's, Carlos Carrizosa, que ha apuntat que el Parlament no té competències en aquesta matèria. "Vostès es volen saltar la Constitució, no fan cas a l'Estatut quan els interessa... No entenem les presses per regular certes coses. Només aposten per la confrontació", ha sentenciat.
La resta de grups de la cambra han valorat la proposta de llei en positiu però amb matisos.
Des de la CUP, Joan Garriga ha criticat que s'inspiri en la llei electoral espanyola.
Joan Josep Nuet (CSQP) ha afirmat que és una bona llei però recorda que hi ha una proposta de llei electoral que ja contempla el vot electrònic per a tots els catalans, no només els residents a l'estranger. A més, ha assegurat que tot el procediment electoral es fa sota la legislació constitucional i estatutària pel que fa a les eleccions a Catalunya i processos de participació. Per tant, ha dit, "no és un instrument al servei al procés. Això són cantarelles", ha assenyalat en referència a PP i C's.
Els socialistes han assegurat que la llei pot ser un bon model per exportar i ha posat com a condició que sigui garantista i hi hagi consens polític. I, des de JxSí, Lluís Coromines ha afirmat que "la llei és urgent i necessària".