La projecció exterior ha estat històricament una de les carpetes clau dels successius governs de la Generalitat. Amb els executius de Jordi Pujol aquest interès ja va despertar els recels i les interferències de Madrid, però amb el pols independentista l'hostilitat va ser oberta i manifesta, amb una constant ingerència de Madrid a qualsevol moviment internacional de la Generalitat. Durant els anys del procés, barrar el pas al Govern català a l'exterior es va convertir en un dels objectius de la diplomàcia espanyola. No importava si la pretensió era intentar explicar el projecte independentista o qualsevol altra mena d'actuació vinculada a la gestió de Govern. Amb Rajoy a la Moncloa, el ministre d'Exteriors José Manuel Margallo va organitzar un gabinet específic per contrarestar el discurs independentista; el seu successor, Alfonso Dastis, en l'entusiasme per desmentir els independentistes va arribar a atribuir davant la BBC a fake news les imatges de violència policial de l'1-O; mentre amb l'arribada de Pedro Sánchez al govern, aquest ministeri va quedar en mans de Josep Borrell, que en cap moment va amagar la seva aversió al discurs independentista.

Cinc anys després de l'1-O, l'executiu de Pedro Sánchez, que necessitava els vots d'ERC al Congrés, va començar a relaxar el veto. El juny del 2022 el vicepresident de la Comissió Margaritis Schinas va visitar la Generalitat i es va reunir amb Pere Aragonès. L'octubre d'aquell any, Aragonès es va reunir dos comissaris europeus a Brussel·les. Feia set anys que la relació amb les institucions europees havien quedat interrompudes, des del 2015, en què Artur Mas es va entrevistar amb la comissària de Transports Violeta Bulc.

La situació va fer un gir radical l'agost del 2024, quan Salvador Illa va aterrar a la plaça Sant Jaume onejant la bandera de la "normalització". El primer govern monocolor del PSC a la Generalitat va voler deixar clar que s'obria una nova etapa, més encara tenint en compte el suport del govern de l'Estat i la connexió amb Sánchez. El mes de novembre d'aquell any, Illa va protagonitzar el primer viatge a Brussel·les, on el va rebre la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i es va reunir amb la vicepresidenta de la Comissió Europea i excompanya al govern del PSOE, Teresa Rivera. A partir d'aquí s'han multiplicat les anades del Govern a Brussel·les, i més enllà. El president català no s'ha cansat de subratllar el suport que ha rebut del govern espanyol per tirar endavant viatges extremadament complexos com els que va fer a la Xina, Japó o Corea.

"El món confia en Catalunya"

El Govern assegura que aquesta nova etapa inclou també la presència de Catalunya en l'agenda internacional i treu pit d'esdeveniments previstos els pròxims mesos, amb els quals assegura que s'aconseguirà una més gran projecció internacional. Entre aquests destaca de manera especial, la visita del Papa Lleó XIV del 9 a l'11 de juny, dins del viatge oficial que farà a l'Estat espanyol i coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Illa, que no amaga les seves profundes conviccions religioses, va acudir personalment al Vaticà per convidar el pontífex.

En aquest paquet de protagonisme de Catalunya, el Govern hi inclou també la sortida del Tour de França des de Barcelona el pròxim 4 de juliol. Illa i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, van presentar a començaments d'any en un acte al Palau de Pedralbes el Tour, que recorrerà gairebé 400 quilòmetres i 62 municipis a Catalunya, repartits en tres etapes. "El món confia en Catalunya", va assegurar Illa en l'acte sota el lema Catalunya i el Tour, un bon tàndem.

 

"Catalunya ha tornat a Europa"

En aquest context, el Govern treu pit també de les tres convocatòries de caràcter internacional que es fan a Barcelona entre aquesta setmana i la vinent. Totes tres amb presència de Sánchez. Dijous i divendres passat es va celebrar a Barcelona l'European Pulse Forum, que organitza el diari Politico i beBartlet, per debatre temes d'actualitat. A més de Sánchez, hi era la vicepresidenta de la Comissió Europea per a una Transició Neta, Justa i Competitiva, Teresa Rivera, o la vicepresidenta de Govern espanyol, Yolanda Díaz, però també el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo. Hi ha participat també Illa i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. A més, aprofitant la reunió, el president de la Generalitat ha mantingut trobades amb alguns dels assistents al fòrum, com el vicepresident de la Comissió Stéphane Séjourné, el cap de la missió d'Ucraïna davant la UE, Vsevolod Chentsov, o el primer ministre de Montenegro, Milojko Spajic. "Catalunya ha tornat a Europa, clar que sí, per aportar", va exclamar Illa aquest dissabte davant del consell nacional extraordinari del PSC, tot i que la polèmica pel vot dels regidors socialistes de Ripoll als pressupostos de Sílvia Orriols va eclipsar el missatge.

La setmana vinent, Sánchez tornarà a Barcelona per assistir a la Global Progressive Mobilisation, que s'ha convocat per exhibir unió de líders i forces progressistes davant l'auge de l'extrema dreta. Está previst que hi participin, entre altres, el president de Brasil, Lula da Silva; la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum; el de Colòmbia, Gustavo Petro; i l'uruguaià, Yamandú Orsi. Paral·lelament, se celebrarà una cimera Espanya-Brasil. Des del Govern se subratlla que en ambdós esdeveniments Illa tindrà una "participació destacada com a amfitrió". Un privilegi que, per cert, també es va escamotejar a molts dels seus predecessors.