Continua l'enfrontament entre el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page i el president del País Valencià, Ximo Puig, pel Pla Hidrològic que afectarà el riu Tajo. Page ha sol·licitat una audiència davant del Consell d'Estat després que el govern valencià presentés al·legacions davant el mateix organisme, que estudia el projecte del reial decret elaborat pel Ministeri de Transició Ecològica (Miteco), que no allargarà el transvasament d'aigua del riu Tajo al riu Segura després de l'any 2025, fet que afectaria els agricultors d'Alacant, però també de Múrcia i Almeria.
El Consell d'Estat ha d'analitzar el projecte, que el passat novembre es va aprovar al Consell Nacional de l'Aigua, abans de donar llum verda per a la seva aprovació al Consell de Ministres. És en aquesta conjuntura que el cap de l'executiu manxec s'ha dirigit al màxim òrgan consultiu del govern espanyol per tal de fer-li arribar la seva postura. A través d'una carta, Page ha explicat que "l'eventual modificació de les disposicions contingudes" en el pla hidrològic de riu Tajo afectaria la comunitat autònoma que presideix. En aquest sentit, Page ha al·legat que "no es pot abusar més del Tajo" i que "la realitat del canvi climàtic obliga a canviar les regles d'explotació" del transvasament del Tajo al Segura. Així mateix, ha destacat que mai no s'ha oposat al fet que hi hagi "derivacions per al consum humà" però que "no és permissible que el riu Tajo segueixi perdent aigua a la capçalera per regar de forma artificial".
Un conflicte a quatre mesos de les eleccions autonòmiques
Castella-la Manxa va celebrar el passat 29 de novembre l'aprovació del Pla Hidrològic del Tajo al Consell Nacional de l'Aigua, i en especial, el fet que tant en el cas d'aquest riu, com en altres conques, s'incorporin els cabals ecològics a la planificació hidrològica i se'ls doni prioritat per damunt del transvasament. En concret, els cabals hauran de ser, l'any 2027, de 8,65 metres cúbics per segon al pas del riu Tajo per Aranjuez, de 17,25 metres cúbics per segon a Toledo i de 18 metres cúbics per segon a Talavera de la Reina.
Tanmateix, des del País Valencià van assegurar que havien pactat amb la ministra Teresa Ribera, líder de Miteco, incloure en el projecte "índexs correctors" dels cabals ecològics. Un mecanisme pel qual s'establia que, a partir del 2025, s'avaluaria l'estat de la conca per tal de determinar si s'augmentava o no el cabal ecològic o si es podia destinar al transvasament. Aquests índexs s'havien incorporat en una disposició addicional del decret, que en la redacció final no apareix. Ximo Puig va reclamar a Ribera, en declaracions a Onda Cero, que "el que es va acordar s'ha de mantenir" i que en cas que el govern espanyol vulgui canviar alguna cosa "hauria de fer-se al Consell Nacional de l'Aigua". En aquest sentit, el president valencià va defugir qualsevol mena "d'enfrontament territorial", però a quatre mesos de les eleccions autonòmiques, sembla que serà inevitable.
El que inicialment era un conflicte entre el govern del País Valencià i el govern central s'ha transformat també en una confrontació entre els governs socialistes de Castella-la Manxa i el País Valencià, que comparteix interessos amb els governs del PP d'Andalusia i Múrcia, ja que gran part dels seus cultius també es veurien afectats per les retallades en el transvasament. El Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte del Tajo-Segura calculen que 132.000 hectàrees de cultius a Alacant, Múrcia i Almeria es reguen amb l'aigua del Tajo, i asseguren que les retallades en el transvasament tindran conseqüències en l'economia i en l'ocupació de la zona.