El compte enrere per trobar president ja està en marxa. L’empat a 33 escons entre PSC i ERC ha desencadenat un fet inèdit fins ara a Catalunya, que és que dos candidats, Salvador Illa i Pere Aragonès, s’han postulat a la vegada per a la investidura. Si bé el socialista va quedar per davant, és Aragonès qui ho té més de cara per assolir la majoria. La data límit pel primer debat d’investidura és el 26 de març. El candidat haurà d’obtenir majoria absoluta de 68 escons. Si no, dos dies després hi haurà una segona votació on n’hi haurà prou amb més sís que nos. Agafem doncs, la calculadora.

Si ens fixem en Aragonès, hi ha vàries possibilitats. La més complicada i la preferida d’ERC és una gran coalició que integri Junts, comuns i la CUP. Una aliança que comptaria amb una majoria sòlida de 82 diputats. La fórmula de moment és inviable perquè Junts i comuns insisteixen en vetar-se mútuament.

A partir d’aquí hi ha diverses alternatives. Una, sumar les tres forces independentistes (ERC - Junts - CUP), que també superen de llarg la majoria amb 74 diputats. Si la CUP se’n desmarqués, ERC i Junts podrien reeditar el turbulent pacte de la passada legislatura. En aquest cas, però, estarien en minoria. Amb 65 diputats els en faltarien tres per la majoria. Per tant, necessitarien encara la complicitat externa de CUP o comuns. Hi hauria dues fórmules més possibles. L’una, un govern d’esquerres d’ERC, els comuns i la CUP. També estarien en minoria, amb una cinquantena de diputats. Junts o el PSC podrien participar des de fora. L’opció a priori del tot impossible però que matemàticament suma és un tripartit ERC - PSC - comuns, que aglutinen una còmoda majoria de 74 escons. 

Si analitzem les possibilitats d’Illa, aquest tripartit impossible seria, de fet, la seva única opció real de fer Govern. De cap altra manera no li surten els números. Sumant totes les forces contràries a la independència (incloent Vox) rascaria 53 vots. Ni comptant amb els comuns en tindria suficient. Tampoc no sumaria una reedició del pacte de la Diputació de Barcelona, entre PSC i Junts. Els en faltarien 3 per la majoria i haurien de comptar amb algun suport extra. 

Les variables, doncs, són múltiples, el temps per resoldre l’equació comença córrer. El límit, el 26 de març.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat