La Comissió d'Investigació sobre l'Operació Catalunya, creada per investigar la suposada trama de l'Estat per frenar l'independentisme, ha finalitzat els seus treballs aquest dilluns. Junts pel Sí, Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) i la CUP han presentat les conclusions sobre la comissió en les què el grup majoritari ha demanat la dimissió del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy.

Entre altres mesures, Junts pel Sí exigeix la "dimissió immediata de qualsevol càrrec públic" vinculat amb l'Operació Catalunya. Entre aquests, tots els grups coincideixen en la implicació directa de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández-Díaz tot i que també apunten al president del Govern i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.

"No es pot descartar que l'autoria intel·lectual de tot aquest entramat no se situï exactament a l'entorn més immediat de la presidència de l'Estat espanyol donat que la competència directa sobre els assumptes de seguretat i intel·ligència correspon a la vicepresidenta del Govern espanyol, la senyora Soraya Sáenz de Santamaría", destaca Junts pel Sí. 

"Tal com el mateix Jorge Fernández Diaz admet a la gravació de la seva conversa amb Daniel de Alfonso queda clar que el president Mariano Rajoy tenia coneixement d’aquests fets així com també Javier Moragas y Alicia Sánchez Camacho", sosté CSQP. Una acusació que també manté la CUP que assegura que Fernandez Díaz tenia "el coneixement i l'aprovació" de Rajoy i la "connivència" de Sáez de Santamaría o Moragas.

Comissió d'investigació de l'operació catalunya; Alicia Sánchez Camacho; Laura Gómez (10)

L'expresidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho / Foto: Laura Gómez

Les conseqüències legals

Aquest dimarts es votaran les conclusions proposades pels grups així com també es decidirà quines mesures legals es prenen. Una opció seria portar-les a la Fiscalia, tot i que la presidenta de la comissió, Alba Vergés, va explicar a El Nacional que "denunciar-ho a la Fiscalia pot tenir un recorregut massa curt perquè depèn en últim terme del Govern espanyol". 

Des de CSQP proposen que el Parlament insti al Govern a fer servir "tots els mitjans tècnics dels què disposa per portar els fets de l'Operació Catalunya a les instàncies judicials pertinents". També demana portar les conclusions a la Fiscalia i revisar les condecoracions, ascensos i nomenaments atorgats a persones implicades en la trama.

"Demanem la ratificació de les conclusions pel ple del Parlament per tal d’obrir la via judicial més adient contra els responsables i col·laboradors de l’anomenada operació Catalunya, tenint en compte els delictes de: malversació de fons públics, frau processal, fals testimoni, delicte contra l’honor, revelació de secrets, falsedat documental, prevaricació, encobriment, omissió del deure de seguir delictes i abús d’autoritat", exigeix la CUP.

Absència de compareixents

Un aspecte clau en el desenvolupament de la comissió ha estat l'absència reiterada de compareixents. "Entenem que la comissió ha estat doblement boicotejada", apunta el portaveu adjunt de CSQP, Albano-Dante Fachin. Per una banda, segons argumenta, Ciutadans, PSC i PP català van abandonar la comissió i, per l'altra, destaca la incompareixença "sistemàtica" de persones citades a declarar. Entre aquestes, es troba el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i altres membres de l'Executiu espanyol, emparats per un dictamen del Consell d'Estat, però també periodistes com el director d'OK diario, Eduardo Inda, o l'excomissari José Manuel Villarejo.

En tot cas, tots els grups presents a la comissió coincideixen en afirmar l'existència de l'Operació Catalunya. Junts pel Sí l'entén com una "maniobra planificada i executada per determinades estructures de l'Estat espanyol duta a terme a través de pràctiques al·legals i il·legals per destruir el procés independentista català" i marca el seu inici, com CSQP, al dinar que van mantenir l'aleshores presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, i l'exparella de Jordi Pujol Ferrussola Victòria Álvarez al restaurant La Camarga l'any 2010.  

Els anticapitalistes, per la seva banda, consideren que l'estructura ve "d'anteriors mandats, existint similituds clares entre l'operativa dels GAL i l'Operació Catalunya pel què fa a dinàmica, finançament i organigrama". "Una estructura avalada per un acord tàcit entre (com a mínim) els dos partits majoritaris, PP i PSOE", afegeix.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat