European Digital Rights (EDRi) ha demanat la derogació de la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, la Llei Mordassa, en considerar-ne “insuficient” la proposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de reformar-ne els aspectes més repressius de les llibertats d’expressió i manifestació, que han permès d’empresonar als rapers Valtonyc i Pablo Hasél, per exemple. La llei va ser aprovada el març del 2015 només amb els vots del PP.

EDRi és una ONG amb seu a Brussel·les que aplega 39 organitzacions internacionals. Són força actius a Brussel·les fent lobi en afers de protecció de dades, llibertat d'expressió i contra les ampliacions dels drets de copyright. La seva petició ("Restaurar la llibertat d'expressió a Espanya") se suma a la d’altres organitzacions, com la Plataforma per a la Defensa de la Llibertat d'Informació, Amnistia Internacional o Rights International.

“Una de les conseqüències més evidents d’aquesta llei per a la llibertat d'expressió i d’informació han estat els judicis penals contra activistes, artistes i polítics a causa dels seus tuits. En el seu darrer informe Piula... si t’hi atreveixes: com les lleis antiterroristes restringeixen la llibertat d'expressió a Espanya, Amnistia Internacional denuncia la manca d’objectius legítims de la llei, considerant-la massa àmplia i massa vaga amb l’objectiu evident de reprimir als que expressen opinions dissidents contra el sistema polític espanyol”, diu la nota d’EDRi.

Ambigüitat i repressió

El principal defecte de la Llei Mordassa, segons aquesta ONG és l’ambigüitat de la redacció de la llei, cosa que deixa a la discrecionalitat de les autoritats policials i judicials interpretar quan s’ha comés delicte o s’ha incorregut en falta, mentre que resulta complicat per al ciutadà saber-ho. El resultat, explica EDRi, és l’autocensura dels ciutadans —siguin activistes, periodistes, polítics o artistes— i l’arbitrarietat dels cossos i forces de seguretat i les autoritats governatives i judicials.

Entre els exemples d’aquesta irregularitat, l’organització internacional indica la “restricció arbitrària a l'accés a llocs web que promouen o defensen el ‘terrorisme’”. EDRi explica que la redacció de la llei és tan ambigua, “que condemna no només la difusió de contingut criminal, sinó també el seu mer accés. Això implica que l'accés a aquestes webs és delicte en si mateix, independentment de si la persona només volia estar informada o si participava en una activitat terrorista”.

Tampoc queda clar què és el que la llei considera “pertorbar seriosament l'ordre públic”, ambigüitat “que ha acabat en multes arbitràries als periodistes que cobrien esdeveniments públics”. Una periodista de Catalunya Ràdio, entre altres casos, la van multar amb 600 euros per avançar una passa més enllà d’un cordó policial imaginari mentre feia la seva feina.

Terrorisme

La part més controvertida de la llei i la més arbitràriament aplicada es la que castiga la difusió de missatges considerats glorificació o justificació del terrorisme, o “la difusió de consignes” que puguin incitar altres a cometre infraccions.

Per a EDRi, s'ha utilitzat “una interpretació extremadament abusiva d'aquest delicte” i, en conseqüència, “rapers, titellaires i altres artistes han estat acusats o perseguits per la justícia espanyola a causa del contingut polític de les seves lletres, obres o fins i tot del significat de les seves peces artístiques”.

Malgrat que la majoria dels acusats van ser alliberats sense càrrecs o no van ser empresonats, l’organització recorda que “hi ha casos particularment preocupants com les recents condemnes dels rapers Pablo Hasél i Valtonyc”.

Incertesa

La Llei Mordassa castiga també la “protesta no autoritzada” amb multes d’entre 30.000 i 600.000 euros si la protesta es fa prop d'institucions com el Congrés espanyol. També multa entre els 600 i els 30.000 euros la publicació d'imatges de policies que impliquin un “perill per a la seva seguretat personal i familiar”, una altra ambigüitat que, de fet, acaba en que no es poden fer fotos de policies, l’acció dels quals queda més coberta que la dels mateixos ciutadans als que han de protegir.

L’exemple que cita EDRi és la sanció d’una dona per publicar una foto d'un cotxe policial aparcat il·legalment en un espai reservat per a discapacitats.

La incertesa de la llei, afegeix, pel que fa “a la protecció legítima de limitar les infraccions de drets d'autor”, té conseqüències “per a centenars de petites empreses que no cometen cap infracció”.

El president Carles Puigdemont i el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, han destacat aquesta nota en sengles piulades: