Els exconsellers d’economia Antoni Castells (PSC) i Andreu Mas-Colell (CiU), la periodista Pilar Rahola i el cantant de Txarango, Alguer Miquel, i són alguns dels noms que, segons ha avançat El Món a Rac1, conformaran una nova plataforma transversal que Òmnium Cultural activarà aquest dimarts al matí.

La plataforma també inclourà noms com l’actriu Clara Segura i la política Dolors Camats (ICV). La intenció és integrar personalitats independentistes i no independentistes i té com a objectiu denunciar de manera cívica i transversal la causa general contra la democràcia.

Òmnium Cultural presentarà aquest matí al convent de Sant Agustí de Barcelona aquesta nova iniciativa de la societat civil davant el situació política actual.

En defensa de la democràcia, no passaran

En paral·lel, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart -empresonat a Lledoners-, ha publicat un article a La Vanguardia on fa una crida a respondre a la nova iniciativa davant el judici contra l'1 d'octubre, que assegura que no és "no és ni una causa individual ni una causa independentista, sinó que és un judici a la democràcia, i als drets i les llibertats fonamentals de tots els catalans, però també espanyols i europeus".

En l'article sota el títol 'En la defensa de la democràcia, no passaran!', Cuixart considera que es manté inalterable la demanda majoritària i permanent de la ciutadania de Catalunya per resoldre a les urnes el conflicte polític. I cita una enquesta de 'La Vanguardia' que apuntava que el 80% dels catalans rebutja la situació de presó preventiva dels líders independentistes.

Cuixart lamenta que l'Estat condemni el crit de 'No passaran', emblema de la lluita contra el feixisme, i apunta que els presos antifranquistes van resistir en condicions molt més adverses que les seves. Per aquests motius, creu que no tenen dret a defallir ni a renunciar. "Més de 40 anys després de la mort de Franco, si no revertim aquesta situació, les generacions futures heretaran aquest dèficit democràtic", argumenta. 

Per tots aquests motius, Cuixart defensa que no es poden quedar "impassibles" davant "l'abús de poder" i apel·la a una resposta que expressi el sentiment majoritari de la societat catalana que rebutja aquest "judici" a la democràcia". 

Una resposta que s'ha d'articular des del "mínim comú denominador" que a l'Europa del segle XXI posar a la presó la dissidència com feia el franquisme "no té cap tipus de recorregut ni de sentit". I des de la convicció, afegeix, que "mai es renunciarà a defensar la discrepància, l'empatia i el diàleg sincer sense condicions".