Andrés Ollero (Sevilla, 1944), magistrat del Tribunal Constitucional entre 2012-2021, fa dos mesos que s'ha jubilat de l'ofici de jurista. El també exdiputat del PP al Congrés dels Diputats entre l'any 1986 i 2003, entrevistat per EFE, ha aprofitat l'avinentesa per dedicar unes paraules al conflicte Catalunya-Espanya. Així, Ollero ha tret pit de l'actuació del Tribunal Constitucional sobre el "procés" perquè s'ha buscat el "consens". Però també reconeix que la unanimitat en el si del Tribunal Constitucional es va perdre amb les recusacions dels líders independentistes. "Amb les recusacions es va perdre la unanimitat, amb vots particulars que seran utilitzats pels condemnats als seus recursos a Europa". No obstant això, no creu que estigui en joc la imparcialitat i independència de la Justícia espanyola perquè “el TC està aplicant la Constitució". "Després, si Estrasburg considera una altra cosa, encantat de la vida, cadascú té la seva funció", afirma.
El paper de la justícia europea respecte a la sentència del Tribunal Constitucional als dirigents independentistes tindrà una importància cabdal per als interessos dels dirigents independentistes indultats. I és que, després de quasi quatre anys de recorregut intern, els líders independentistes han exhaurit la via judicial espanyola i s'han adreçat al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg (TEDH). Els últims a recórrer a la justícia europea han estat Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. I, de moment, també preparen demandes Jordi Turull i Josep Rull. La via europea s'obre després que organismes rellevants s'hagin pronunciat. N'és un bon exemple el fet que el Comitè d'Afers Legals del Consell d'Europa va reclamar a Espanya l'alliberament dels presos polítics i la retirada de les euroordres. L'independentisme espera trobar justícia a Europa.
A més, a Espanya, hi ha magistrats del Tribunal Constitucional que consideren desproporcionada la sentència de l'1-O i que dubten del delicte de sedició, fet que reforça els arguments de les defenses dels dirigents independentistes al TEDH. Es calcula que la sentència podria trigar fins a quatre anys.
En cas que el TEDH argumenti que s'han vulnerat drets procedimentals i que conclogui, per exemple, que el Suprem no era competent per jutjar l'1-O, cosa que ja ha dit la justícia belga en el cas de Lluís Puig, podria anul·lar la sentència del procés i això obriria la porta a la repetició del judici. El tribunal europeu també podria anul·lar la sentència si considera que el procediment judicial espanyol no ha tingut garanties procedimentals. A més, en cas que cregui que s'han vulnerat drets com ara el dret de reunió o el dret de representació política, també s'anul·laria la sentència i no s'hauria de repetir el judici. No obstant això, un escenari que també és possible és que el TEDH no prengui la mateixa decisió en tots els casos o que quan es pronunciï els presos polítics ja hagin complert pràcticament la totalitat de la condemna.
Disparitat de parers al Tribunal Constitucional. En la votació del Tribunal Constitucional de la sentència del 'procés' es van registrar dos vots particulars, els dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer. Aquests dos vots en contra es basaven en la suposada desproporció de la condemna en virtut de l'aplicació del delicte de sedició. Certament, la interpretació de la Constitució ha comptat amb multitud de discrepàncies rellevants entre els magistrats del Tribunal Constitucional. Així doncs, cada vegada són menys freqüents les sentències aprovades per unanimitat sobre temes especialment polèmics. Darrerament, són nombroses les sentències que inclouen vots particulars del grup de magistrats elegits a proposta del PSOE davant de la majoria conservadora.
La llei de l'avortament
D'altra banda, a pesar del gran nombre de sentències com a ponent del magistrat Ollero, 153 concretament, n'hi ha una que Ollero que no ha pogut culminar. Es tracta del recurs del PP contra la llei de l'avortament, un dels assumptes més transcendentals en la història del tribunal. I ja porta gairebé 12 anys al calaix. Doncs bé, després de gairebé una dècada al Constitucional, el també exdiputat del PP no ha aconseguit elevar al ple l'esborrany del recurs contra la Llei de l'avortament perquè "el que estava en joc era que hi hagués una solució de consens que no partís en dos al tribunal".
Segons Ollero, la paràlisi del recurs del PP a la llei de l'avortament es deu al fet que "no hi havia un consens que facilités un resultat adequat perquè el problema no és que hi hagi dues postures contraposades, sinó que hi havia postures molt matisades difícils d'encaixar les unes amb les altres". Alhora, apunta que mai cap company del tribunal no l'ha urgit a portar al ple el recurs. Malgrat tot, sí que és cert que durant els últims mesos de l'any passat es va produir un intent d'abordar la qüestió de l'avortament. "Només, ja al final, el president sí que em va fer veure que al gener el recurs s'hauria de portar al ple", explica el magistrat. Però el propòsit de posar fil a l'agulla va topar amb la presentació de dues querelles al Suprem contra Ollero i els tres últims presidents del Tribunal de Garanties que el Tribunal Suprem va rebutjar perquè no va considerar que hi hagués cap delicte en el retard de 12 anys.
La llei de l'avortament fa més d'una dècada que està en vigor a l'estat espanyol, però aquest no és un tema cabdal en les últimes campanyes electorals. De fet, el PP va renunciar a reformar la llei. Tanmateix, res no impediria al TC declarar inconstitucional la normativa perquè, segons Ollero, "si una llei va a en contra de la Constitució, es dirà, això està clar". "Això és així perquè el recurs té tota la legitimitat, ja que ningú no n'ha demanat la retirada, cosa que hauria comportat una pèrdua d'objecte, un fet que, encara que no és freqüent, no és insòlit", assegura.
Amb tot, recentment, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha admès a tràmit una demanda d'un grup dels signants del recurs a la llei d'avortament per resoldre si el TC ha incomplert la seva obligació d'emetre sentència. Davant d'aquesta situació, Ollero té clara una cosa: "Europa no ens produeix cap temor".