Atípica. Així ha estat l'ofrena a la tomba de Lluís Companys d'aquest matí. Els moviments polítics dels últims dies han deixat l'homenatge en un segon pla: l'expectativa mediàtica i les declaracions polítiques en el Fossar de la Pedrera, on descansa l'expresident, han convertit els periodistes i gràfics en els protagonistes del lloc.
La jornada ha començat a les 6 del matí al fossat de Santa Eulàlia, al castell de Montjuïc i ha continuat a les nou ja al cementiri amb l'ofrena floral del PSC, però s'ha començat a animar poc abans de les deu del matí. El nombre de mitjans desplaçats al lloc, que es comptaven per desenes, i el nombre reduït de ciutadans ja preveien que l'homenatge s'havia convertit en una de prèvia de la intensa jornada política que es preveu per dilluns.
El desplegament mediàtic generat per la declaració d'independència i el requeriment de Rajoy a Puigdemont han provocat que mitjans catalans, espanyols i fins i tot internacionals estiguessin més pendents que mai de l'homenatge a Companys. I com no podia ser d'altra manera, això s'ha notat amb l'arribada del president, quan passaven 20 minuts de les 10. Els gràfics s'han amuntegat davant de Puigdemont, que ha hagut d'avançar lentament cap a la tomba de Companys. No cabia ni una agulla.
Alhora, un grup sentit -encara que reduït- de ciutadans no ha ocultat la seva emoció amb la seva arribada. Eren unes diverses desenes, mig centenar. Tots a l'uníson han començat a entonar: "President, president!" enmig d'algun altre crit de suport. Una senyora ha motivat aquest fervor al crit de "estem amb tu!", el que ha aixecat alguns somriures entre la comitiva que acompanyava el cap de l'executiu català.
Entre els que acompanyaven Puigdemont es trobaven el vicepresident Junqueras i la majoria dels consellers del Govern. Tots ells s'han apropat a la tomba de Companys i han marcat una línia. Puigdemont i Junqueras han fet un pas endavant, deixant en segona línia la resta de la comitiva per realitzar l'ofrena. Del fervor s'ha passat a un silenci escrupolós. Només se sentien els obturadors de les càmeres del grupet de gràfics.
Entre el desplegament, també hi ha hagut lloc per a l'emoció. Després de l'ofrena, entre els aplaudiments del públic en record a Companys, dues dones visiblement emocionades s'abraçaven alienes a l'equip de gràfics, que tornaven a córrer rere el president. Alguns ciutadans han aprofitat el moment de calma posterior a l'homenatge per apropar-se a la primera línia política per expressar-los el seu suport. Alguns fins i tot volien guardar un record especial del moment, com una dona que s'ha apropat a diversos membres del Govern perquè li dediquessin la seva senyera.
A uns metres, un trompetista de Balaguer, Ferran Estrada, amenitzava l'escena entonant Els Segadors. L'home, amb una barretina i vestit de diumenge, ha tocat durant més de dues hores gairebé sense descansar, demostrant un domini de la tècnica excel·lent. A una mà, portava una bandera, la qual cosa ha despertat la curiositat d'alguns que se li han apropat. No era una estelada ni una senyera: portava la bandera de Barça.
Completament al marge, han tingut lloc les declaracions institucionals dels diferents representants polítics, que han confirmat una altra vegada que el centre de l'acte era l'actualitat política. Puigdemont, juntament amb l'alcaldessa Ada Colau i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, han estat els que més interès han generat entre els periodistes. S'esperava un avanç de la resposta del president a la carta de Rajoy, però les expectatives ràpidament han topat amb la realitat: no hi ha hagut cap declaració sobre això, més enllà d'alguna insinuació.
Després d'un breu discurs, Puigdemont se n'ha anat ràpid del lloc. La resta de representants polítics han estat els següents. Els mitjans no han tardat a fer el mateix. El Fossar de la Pedrera s'ha buidat de cop: només ha quedat un grup d'entre 10 i 15 persones que s'apropaven a la tomba de Companys per deixar-hi flors. I entre els que s'han quedat, esclar, el trompetista entonant una altra vegada Els Segadors.