Finalment Pedro Sánchez ha mogut el primer peó en el tauler de joc que va deixar el 28-A. Ha hagut de passar més d’un mes després de les eleccions generals. Aquesta setmana, després de rebre l’encàrrec del rei Felip VI, ell i les seves mans dreta (José Luis Ábalos) i esquerra (Adriana Lastra) han dut a terme la primera ronda de contactes amb gairebé totes les forces parlamentàries per a lligar els suports necessaris per a la investidura i la governabilitat. En unes Corts tan fragmentades, cada vot pot ser imprescindible. Però, ara per ara, els números no acaben de sortir. No donen, almenys, si els independentistes catalans no entren en l’equació.
L’estratègia inicial del candidat a la reelecció era forçar un escenari similar al de la investidura de Mariano Rajoy el 2016, quan els socialistes van acabar defenestrant Sánchez i abstenint-se. Però estem al 2019. Amb un PP i un Ciutadans que competeixen per liderar l’oposició i l’hegemonia de la dreta, i que no tenen escrúpols per flirtejar amb l’extrema dreta, això no ha funcionat. Tampoc el xantatge emocional de "no fer dependre Espanya dels independentistes". Encara menys l’amenaça de repetició electoral –amb la qual Ábalos va començar aquesta setmana– quan encara no s’havia produït ni tan sols la primera ronda de contactes. Aquest escenari, el de les abstencions, ha quedat descartat en aquest moment de la pel·lícula.
Foto: EFE
Llavors, l'única alternativa és sumar gairebé tota la resta, com amb la moció de censura d’ara fa un any. La majoria absoluta del Congrés dels Diputats es manté en 176 escons i per aquesta els independentistes són imprescindibles. Per a la majoria simple –més sí que no– podrien ser prescindibles, sempre i quan aconsegueixi la resta de suports, que ara tampoc no té. Però si els quatre diputats presos renunciessin a l’acta i fessin córrer llista –ara són quatre vots que no compten– els independentistes també serien imprescindibles. L’escenari aritmètic del PSOE és molt fràgil.
Meritxell Batet se’n va sortir per ser presidenta del Congrés amb 175 vots, els màxims als quals de forma realista podria aspirar sense independentistes: els del PSOE, Unidas Podemos, el PNB, Coalició Canària, Compromís i Partit Regionalista de Cantàbria. En aquests moments, per a la investidura, Sánchez no té lligats ni aquests vots favorables.
Els d’Unidas Podemos són els que probablement tindrà més fàcil per aconseguir, més enllà de les evidents discrepàncies sobre un govern de coalició que el PSOE rebutja frontalment. El PNB ha avisat que, malgrat la voluntat d’entesa, “el PSOE no compta en aquest moments amb els sis vots per a la investidura”. El mateix passa amb Compromís i el PRC. Però tots tres són previsibles que els acabi aconseguint. En canvi, Coalició Canària, de moment, es manté en el no, encara que no hi hagi coalició amb Pablo Iglesias. Això abocaria a un hipotètic empat a 173. L’abstenció dels independentistes catalans té avui la possible clau, malgrat la suspensió dels presos.
En els partits independentistes, que han tancat la ronda de contactes aquest dijous, tant JxCat com ERC han deixat clar amb diferents matisos que no tenen objectiu de bloquejar la conformació de govern i posen bona disposició per parlar-ne. Però també les dues forces han llançat un avís a navegants: aquest cop no hi haurà “xecs en blanc” com consideren que va ser-ho la moció de censura contra Mariano Rajoy. La seva abstenció s'haurà de guanyar.
Paradoxalment, malgrat la necessitat de suport, els socialistes han exclòs EH Bildu —juntament amb Vox— de la ronda de contactes. No en volen saber res, malgrat que també poden ser decisius. A la moció de censura, i en els mesos posteriors de govern sanchista, van ser-hi. I ara mateix tenen predisposició de parlar-ne. Però des de Ferraz, per por al què diran, els han posat un cordó sanitari com el de l’extrema dreta.
Matisos independentistes
Els socialistes van deixar per a l’últim dia les dues reunions amb les formacions independentistes catalanes. Aquestes, un cop més, no van anar a l’una, sinó que van evidenciar els matisos habituals. La primera a reunir-se amb Adriana Lastra va ser Laura Borràs, que des de la sala de premsa del Congrés dels Diputats va advertir que en aquest moment “no es donen les circumstàncies per facilitar la investidura de Pedro Sánchez”, malgrat que els agradaria poder-ho fer. En canvi, el portaveu republicà Gabriel Rufián en va sortir molt més satisfet i no va voler descartar una possible abstenció del seu grup a la investidura. “Diàleg, diàleg i diàleg, i veurem”, va sintetitzar. En tot cas, tots dos van rebutjar “xecs en blanc”.