El PSOE i Unidas Podemos han protagonitzat una altra batussa, ara pel fundador del PP, Manuel Fraga. El motiu de la topada ha estat una petició de Bildu per retirar el retrat pictòric de Fraga del Congrés espanyol, que el PSOE ha tombat alineant-se amb el PP i Vox a la mesa de la cambra baixa. Unidas Podemos ha votat en solitari a favor de la retirada, amb la qual cosa s'ha tornat a dividir la majoria governamental. Mentre el PSOE considerava Fraga com un "dels pares de la Constitució", Unidas Podemos subratllava que "va ser ministre de Franco".

Bildu argumentava que el quadre de Fraga s'havia de retirar en aplicació de la Llei de Memòria Democràtica, però socialistes, populars i Vox han defensat que la previsió d'aquesta norma sobre els retrats de persones vinculades a la dictadura no afecta el Congrés. En concret, l'article 35.4 de la nova Llei de Memòria Democràtica preveu la retirada dels elements contraris a la memòria democràtica ubicats en edificis de caràcter públic, però només esmenta que “mancaran de visibilitat els retrats o altres manifestacions artístiques de militars i ministres associats a la sublevació militar o al sistema repressiu de la Dictadura". En el cas de Manuel Fraga, els partits contraris a la retirada consideren que a més de ministre del franquisme va ser un dels protagonistes de la transició, ponent de la Constitució, fundador d'Aliança Popular i del Partit Popular, líder de l'oposició amb Felipe González, a més de president de la Xunta de Galícia elegit per majoria absoluta diverses vegades.

En el seu escrit, Bildu assenyalava Fraga com a "responsable de les forces d'ordre públic" en els fets de Vitòria del 1976, quan a conseqüència d'una intervenció policial, van morir cinc treballadors en vaga que s'havien tancat a l'església de Sant Francesc d'Assís de la capital alabesa. La formació abertzale té també demanava una comissió d'investigació al Congrés sobre aquest episodi.

Els representants d'Unidas Podemos a la mesa també han recordat que a la Galeria de Presidents de la institució --on hi ha els retrats dels màxims responsables del Congrés des de les Corts de Cadis-- hi segueixen penjats els retrats dels tres presidents de les Corts franquistes: Esteban Bilbao, Antonio Iturmendi i Alejandro Rodríguez Valcárcel. Aquest assumpte ja es va plantejar després de l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica del 2007 i no va ser atès. El llavors president de la Cambra, el socialista José Bono, va rebutjar retirar-los i va indicar que aquests retrats no estaven afectats. Des d'Unidas Podemos han suggerit que, almenys, es pugui posar un cartell en aquests tres retrats per deixar clar que les Corts que van presidir no eren democràtiques, però tampoc ha estat acceptat pel PSOE, el PP i Vox.