Quatre de cada deu europeus s'han trobat a les xarxes socials amb continguts sobre els quals no podien determinar fàcilment si eren un anunci polític o no, segons una enquesta recent de l'Eurobaròmetre. I aquesta qüestió la vol revertir la Comissió Europea, que treballa perseguint la directriu que els ciutadans de la Unió Europea tenen dret a rebre informació objectiva, oberta i plural.  Així, el passat dijous, la Comissió va presentar una proposta sobre transparència i segmentació de la publicitat política en xarxes socials en el context de les mesures orientades a protegir la integritat de les eleccions i el debat democràtic obert. Però, que vol dir això exactament? 

Les mesures proposades obligarien qualsevol anunci polític a indicar clarament que ho és, mentre que les tècniques de segmentació política s'haurien d'explicar públicament amb un nivell de detall "sense precedents". I per què ara? La Comissió Europea considera que, en plena transició digital, cal que la gent pugui distingir fàcilment si està veient continguts polítics patrocinats, tant digitals com analògics, i participar en debats oberts en què no hi hagi desinformació, ingerències ni manipulació: "La gent ha de poder veure clarament qui ha patrocinat un anunci polític i per què". 

Per aquest motiu, la publicitat política patrocinada ha d'estar clarament etiquetada i proporcionar un conjunt de dades bàsiques, com el nom del patrocinador i una declaració de transparència fàcilment consultable que indiqui el cost de l'anunci polític, l'origen dels fons emprats i la relació entre l'anunci i les eleccions o referèndums corresponents.

Creuar dades sensibles: prohibit

Pel que fa a la segmentació de la publicitat, es prohibiran les tècniques de segmentació política i amplificació que fan servir o interfereixen dades personals sensibles com l'origen ètnic, les creences religioses o l'orientació sexual, unes tècniques que només estaran permeses en cas de disposar del consentiment explícit de la persona afectada.

Per primera vegada serà obligatori incloure en els anuncis informació clara sobre els motius pels quals s’ha triat la persona i publicar quins grups de població s'han triat, en funció de quins criteris i amb quines eines o mètodes d'amplificació, entre d'altres.

Sancions: els estats membres

Segons la proposta de la Comissió, si un anunci polític no pot complir tots els requisits de transparència, no es pot publicar. I han de ser els estats membres qui introdueixin sancions "eficaces, proporcionals i dissuasives" en cas d'incompliment de les normes en matèria de transparència de la publicitat política. 

Per altra banda, en la mateixa proposta, la Comissió proposa de revisar la normativa de la UE en matèria de finançament dels partits polítics europeus i de les fundacions europees, perquè considera que el marc jurídic vigent presenta "una sèrie de buits legals" que no permeten que els partits i les fundacions compleixin la seva missió de representar la veu dels ciutadans.

Així, la revisió del reglament pretén facilitar la interacció dels partits polítics europeus amb els partits nacionals que els conformen, reduir la càrrega administrativa excessiva i reforçar la viabilitat econòmica dels partits polítics europeus i de les fundacions polítiques europees.

Per últim, la proposta també té en compte els ciutadans "mòbils" de la Unió Europea, aquells que resideixen en un estat membre diferent del seu estat de nacionalitat. Segons apunten, dels 13,5 milions de ciutadans que es troben en aquesta situació, molts pocs exerceixen el dret de votar, i la situació es vol revertir en les europees previstes per 2024.

El problema rau principalment en la complexitat dels procediments d'inscripció o la manca d'informació clara. Per això, la Comissió proposa una revisió del marc jurídic pertinent i que existeixi l'obligació d'informar aquests ciutadans de manera proactiva sobre els seus drets electorals.

Però quan?

Un cop presentada la proposta, ara el Parlament Europeu i el Consell l'ha de debatre. Per garantir que les eleccions al Parlament Europeu del 2024 es desenvolupen segons els estàndards democràtics més exigents, la intenció és que les noves normes entrin en vigor i que els estats membres les hagin aplicat plenament com a tard la primavera del 2023, és a dir, un any abans de les eleccions.

A la imatge destacada, compareixença de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen / Europa Press