Hi ha noms que la justícia exigeix conèixer i notícies que alguns diaris prefereixen no destacar. Les portades d'aquest dissabte 24 d'octubre es mouen entre aquests dos extrems, amb les eleccions del 29 de novembre cada vegada més a prop. El Tribunal Suprem reclama al govern espanyol els noms i cognoms dels 163.020 ciutadans nacionalitzats a través de l'anomenada llei de nets als quals s'ha suspès cautelarment el dret de vot, i amenaça de multar i responsabilitzar penalment els ministres Félix Bolaños i José Manuel Albares si no compleixen l'ordre. És la notícia política més recurrent del dia, encara que la fotografia dominant sigui una altra: la família reial i Leo Messi als premis Princesa d'Astúries, amb Felip VI reclamant respecte per les formes i les institucions democràtiques. Una crida que arriba en plena batalla electoral i judicial, mentre França afronta una nova jornada de protestes després d'un tiroteig racista que ha causat un mort i cinc ferits. I, entre tanta exaltació de la democràcia, un silenci revelador: només El Punt Avui porta a primera pàgina l'amnistia dels dotze CDR processats per terrorisme en l'operació Judes. La resta sembla que no se n'ha assabentat. O, simplement, ha decidit mirar cap a una altra banda.
Així es presenten les portades d'aquest dissabte: el Suprem exigeix noms per decidir qui pot votar, el rei recorda que la democràcia és molt més que votar, França es prepara per tornar a sortir al carrer i l'amnistia dels CDR queda pràcticament confinada a Catalunya. Entre els noms reclamats, els discursos institucionals i els silencis editorials, els diaris també expliquen, amb allò que destaquen i allò que ometen, quina democràcia volen posar al centre del debat. I tot això, és clar, abans que demà rodi la pilota al Camp Nou.
El Suprem vol noms i cognoms
El País obre amb un titular inequívoc: "El Suprem amenaça de multar el govern per la llei de nets". El tribunal ha donat cinc dies als ministres Bolaños i Albares perquè facilitin la identitat dels 163.020 afectats per la suspensió del vot, amb l'advertiment de possibles responsabilitats penals. La mateixa qüestió ocupa el titular principal de l'Ara, "El Suprem amenaça de multar la Moncloa si no dona els 163.000 noms", i troba espai, amb dimensions diferents, a El Mundo, l'ABC i La Vanguardia. Cinc de les vuit portades coincideixen, doncs, a destacar una exigència judicial que pot tenir conseqüències directes en el cens electoral del 29N.
Però és El Mundo qui posa el dit a la nafra amb la dada més contundent: "Exteriors només acredita que el 0,3% dels nets compleix la llei". Segons la documentació aportada al tribunal, dels 31.390 expedients revisats fins ara, només 91 han obtingut el certificat que acredita la condició de descendents d'exiliats exigida per poder votar. "Exteriors només acredita que el 0,3% dels nets compleix la llei". L'ABC també destaca aquesta xifra a la part inferior de la portada: "Només 91 dels 31.000 expedients revisats compleixen la llei de nets". Ara bé, convé precisar que aquesta dada correspon als certificats expedits, no a una constatació que els altres 31.299 casos siguin irregulars. El que exigeix el Suprem és distingir els qui van adquirir la nacionalitat d'acord amb els requisits legals dels qui es van acollir als criteris ampliats per una instrucció del Ministeri de Justícia. I ho vol saber abans del 28 d'octubre, a les tres de la tarda.
La qüestió no és menor. Parlem de ciutadans que ja tenen reconeguda la nacionalitat espanyola, però que poden quedar-se sense exercir un dret fonamental a les pròximes eleccions. El Suprem argumenta que necessita la relació nominal per garantir la correcta confecció del cens i executar les mesures cautelars, mentre que la magistrada discrepant alerta dels perjudicis que pot causar una suspensió d'aquesta magnitud. De moment, el govern té el cronòmetre judicial en contra i els consolats treballen contra rellotge per revisar milers d'expedients.
La democràcia, segons el rei i la princesa
Mentre el Suprem reclama noms, la Casa Reial ocupa les fotografies de sis de les vuit portades. La cerimònia dels premis Princesa d'Astúries, celebrada divendres al Teatre Campoamor d'Oviedo, ha ofert una altra manera de parlar de les eleccions. L'ABC hi dedica la seva gran obertura, amb una fotografia de Felip VI i la princesa Elionor, i aquest titular: "La democràcia no s'esgota en unes eleccions, cal cuidar-ne les formes i les institucions". La Razón hi posa un accent més directament electoral: "El rei demana una alta responsabilitat davant les eleccions del 29N". I La Vanguardia ho resumeix afirmant que "El rei adverteix que la democràcia no s'esgota a les urnes".
El missatge del monarca s'emmarca en un moment en què les institucions, els tribunals i les forces polítiques protagonitzen una confrontació constant. Felip VI va defensar que la democràcia exigeix un compromís diari, cívic i exigent, més enllà de dipositar una papereta a l'urna. La princesa Elionor, per la seva banda, va reivindicar l'esperança davant el desencís social i va apel·lar a la confiança dels joves. "Necessitem confiar", destaca El Periódico, que prefereix el missatge de l'hereva al del rei. El Mundo també es fixa en les seves paraules i es pregunta, a través del discurs de la princesa: "Com mantenir l'entusiasme en aquests temps de desencís?"
Però la gran atracció de la cerimònia ha estat, sens dubte, Leo Messi, tot i que la fotografia de l'astre argentí no apareix a les portades madrilenyes, amb una excepció. Messi, distingit amb el premi dels Esports, comparteix protagonisme amb Felip VI, Elionor i Letícia a les fotografies d'El País, La Vanguardia i El Periódico, mentre que l'Ara el mostra saludant el públic amb el títol "Messi es vesteix de gala". El País juga amb la seva presència i la del premiat Timothy Garton Ash per parlar d'uns guardons dedicats a "la democràcia i el 'tiquitaca'". El futbolista va compartir honors amb figures com Patti Smith, que va reivindicar el poder de la unitat, i l'escriptor Julian Barnes. Una cerimònia carregada de missatges sobre el futur, la convivència i la necessitat de preservar els valors democràtics, que El Punt Avui, a diferència de la resta de capçaleres, deixa completament fora de la portada.
França, entre la indignació i la por
L'actualitat internacional també reclama un lloc destacat, encara que només La Vanguardia li concedeix un gran titular a primera pàgina: "Un atemptat mortal de caràcter racista sacseja França en plena onada de protestes". Divendres, un home va disparar des del seu vehicle contra diverses persones als municipis de Trappes i La Verrière, als afores de París, i va causar un mort i cinc ferits, tres dels quals greus, entre ells una nena de dotze anys. Emmanuel Macron va condemnar l'atac com un atemptat racista i va assegurar que representa un "punt d'inflexió" per a la República francesa. Segons el president, l'agressor va seleccionar les víctimes pel color de la pell, fins al punt de perdonar la vida a algunes persones per aquest mateix criteri.
L'atemptat arriba en el pitjor moment per a un país immers en una onada de protestes contra el deteriorament dels serveis públics, el cost de la vida i la violència policial. Aquest dissabte hi ha convocades noves mobilitzacions, amb una gran manifestació a París i concentracions en altres ciutats. El govern francès ha anunciat el desplegament de 70.000 policies i gendarmes, després dels greus disturbis del cap de setmana passat, i ha restringit les convocatòries que no tenen l'aval sindical. França encara una jornada de màxima tensió, amb el risc que la indignació social, la violència i les divisions identitàries acabin alimentant-se mútuament. Però l'onada de mobilitzacions també es preveu que arribi a altres ciutats europees aquest dissabte. Veurem.
L'amnistia dels CDR, una notícia que la majoria ignora
I mentre la democràcia és objecte de discursos solemnes a Oviedo i de debats judicials a Madrid, El Punt Avui obre amb una notícia que la resta de les portades han decidit ignorar: "Adeu a la farsa del terrorisme". L'Audiència Nacional ha aplicat la llei d'amnistia als dotze membres dels Comitès de Defensa de la República processats per terrorisme en l'operació Judes i ha arxivat definitivament la causa, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va avalar l'aplicació de l'amnistia a delictes de terrorisme que no comportessin vulneracions greus dels drets humans. Els acusats encara no havien estat jutjats, però feia anys que arrossegaven una acusació d'enorme gravetat.
El diari independentista il·lustra la notícia amb una fotografia dels afectats i converteix el sobreseïment en el gran esdeveniment de la jornada. A la resta de les set portades, ni rastre de la decisió. Resulta significatiu que un procediment que durant anys va alimentar titulars sobre terrorisme independentista desaparegui ara de l'agenda de primera pàgina quan la justícia posa fi a la causa aplicant l'amnistia. No és que la notícia no existeixi: és que, un cop més, el que passa amb l'amnistia sembla interessar molt menys fora de Catalunya, especialment quan el desenllaç no encaixa amb el relat que va acompanyar les acusacions inicials.
Els altres titulars i un clàssic que ja treu el cap
Les portades també deixen espai per a altres assumptes de la precampanya. El Periódico obre la seva informació pròpia amb "Els decrets del lloguer eleven les consultes a advocats", i posa l'accent en la inseguretat jurídica que denuncien propietaris i llogaters davant els canvis normatius. A la mateixa portada, destaca que "Feijóo assumeix compensar Vox si no presenta llistes al Senat", una altra peça dels moviments electorals per al 29N. El País, per la seva banda, recull les declaracions del líder del PP qüestionant que els menors de 16 i 17 anys puguin avortar sense el coneixement dels pares, mentre que l'Ara incorpora un altre front judicial: la petició de la Fiscalia d'imputar José Luis Rodríguez Zapatero per un presumpte delicte de malversació relacionat amb joies.
Però hi ha una cita que ja comença a disputar el protagonisme a la política. Diumenge, a les nou del vespre, el Barça i el Reial Madrid s'enfrontaran al Spotify Camp Nou en el primer gran clàssic de la temporada. El Periódico hi dedica una crida i recorda que el partit s'ha convertit en un negoci mediàtic d'abast global. Després de veure Messi envoltat d'aplaudiments i honors a Oviedo, el futbol recuperarà aquest cap de setmana el seu escenari més passional.