L'economista Santiago Niño Becerra ha advertit que hi ha regions espanyoles que "no són sostenibles", i ha subratllat que la fórmula de repartiment que aplica la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) no té lògica. "Des del 1980 està en funcionament la LOFCA per la qual quatre regions [es refereix a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Madrid] han abocat quantitats enormes de fons a la resta fins al punt d'arribar a l'absurd: la que dona, després d'haver aportat disposa de menys fons per habitant que els que reben. És el cas de Catalunya. És a dir, el disseny de la LOFCA no és econòmicament lògic, però el problema rau en la mateixa conceptualització del concepte de regió perquè només són viables en termes econòmics les que es poden sostenir per elles mateixes", ha afegit.

L'economista ha reproduït els únics saldos fiscals interregionals oficialment admesos, amb una informació del diari El País que mostra com les autonomies més dependents són Extremadura, Astúries, Galícia, Castella i Lleó, Cantàbria i Andalusia. 

 Segons càlculs de la conselleria d'Economia, en l'època que la dirigia Jaume Giró, la diferència entre la despesa que l'Estat dedica a Catalunya i els ingressos que aporten els catalans a les arques de l'Estat, s'eleva a 20.196 milions d'euros, és a dir un 8,5% del PIB. Les balances es van calcular en funció de les dades del 2019, el darrer any prepandèmia. Aquestes xifres representen un increment d'un 0,5% amb relació al 2016, el darrer any en què l'Estat va facilitar les dades necessàries per fer el càlcul de les balances. Aquell any el dèficit fiscal es va situar en 17.049 milions d'euros. Segons l'informe presentat el 2022, el 2019 Catalunya va aportar el 19,6% dels ingressos totals a l'Estat i va rebre el 13,4% en despeses.

El dèficit fiscal de 20.196 milions representa el 53% del pressupost del govern de Catalunya; equival als pressupostos de Sanitat, Educació i Drets Socials; és 167 vegades el pressupost dels Ferrocarrils de la Generalitat; i equival a 24 vegades el pressupost públic dedicat a polítiques de recerca i desenvolupament. Si Catalunya pogués disposar com Navarra i el País Basc dels impostos que recapta, la Generalitat podria invertir gairebé 2.700 euros addicionals cada any per a cada ciutadà que viu a Catalunya. Actualment, es destinen 5.071 euros a cada català, i amb el sistema basc se'n destinarien 7.800.