Catorze pàgines. Això és el que dedica Naturejobs, publicació de la revista Nature, a parlar de Catalunya -entre diferents articles i anuncis-, una revista que té publicacions a nivell mundial i que té les seves principals oficines a Londres, Nova York i Tòquio. La gràcia, però, és que l'oficina que té a l'Estat està ubicada a Madrid. "Catalunya ha resistit la tempesta [durant la crisi] millor que la resta d'Espanya", exposa el primer article de la saga d'escrits que tracten sobre la investigació i recerca catalanes.

Sota el títol "Mantenir-se ferm en la tempesta", i amb el subtítol "Catalunya ha resistit la crisi financera que va colpejar durament Espanya", la revista es qüestiona "com ha pogut mantenir les seves línies d'investigació en bona forma" tenint tot això present.

Titllant Catalunya de "semi-comunitat autònoma", la publicació citada fa un repàs de les retallades que ha fet l'Estat durant la crisi -entre elles, d'un 39% del pressupost en recerca en només cinc anys- i subratlla que, mentrestant, el territori català ha protagonitzat "notables millores" en el terreny científic des del principi del canvi de segle. Però ho ha fet el Govern català "per ell mateix" perquè, evidentment, també ha notat el cop de la crisi. Tot això, assegura, ha posat Catalunya al capdavant dels rànquings internacionals.

Entre les millors regions

"Catalunya està al nivell de regions similars a l'àrea de recerca d'Europa", posa de manifest la revista que, en forma de gràfic, mostra com se situa la quarta en aquest terreny en països amb un nombre d'habitants i finançament rebut, per davant d'Israel, Suïssa i Holanda.

Nature

I és que 734 empreses i 89 organitzacions de recerca catalanes treballen a nivell internacional i, de fet, el 7% del PIB català prové de les empreses científiques, sobretot de biotecnologia, farmacèutiques i de tecnologia mèdica.

Nature

La independència, també present

Nature també es fa ressò de com s'ha incrementat la reivindicació independentista en aquest any que Espanya ha estat sense govern, però assegura que, tot i que alguns investigadors han tingut dificultats per tirar endavant projectes per la incertesa, "no tothom està preocupat".

El motiu, segons el director general de Recerca, Josep Maria Martorell, és que Catalunya "és sensible a la innovació" i això "pot passar estant dins o fora d'Espanya". Per tot això, asseguren que ara Catalunya ja no té problemes per donar-se a conèixer a l'exterior i incrementar la seva estratègia internacional en la recerca.

Pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, "poder contribuir més i millor al progrés de la humanitat a través de la ciència" és "una manera d'explicar raons de voler tenir un Estat propi".

Persones, no projectes

A través de la veu del secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, posa de manifest que el que ha marcat el canvi ha estat "posar el focus en les polítiques humanes i no pas en els projectes".

En aquest sentit, es fa ressò de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), una fundació impulsada per la Generalitat el 2001 que contracta investigadors sènior d'arreu del món perquè treballin per a les universitats catalanes i en els centres de recerca, amb la qual cosa s'ha aconseguit que investigadors catalans tornin a Catalunya.