El moviment veïnal (CunitXGarraf) aposta perquè Cunit, actual municipi de la comarca del Baix Penedès, passi a formar part del Garraf. Així ho manifesten a través d'una campanya que van iniciar el passat mes de novembre, en la qual demanen una consulta perquè la població de Cunit pugui decidir sobre quina comarca vol pertànyer. Cunit forma part de la vegueria del Penedès, un territori partit en dues províncies (Barcelona i Tarragona). De fet, Cunit és el límit que forma part de la província de Tarragona, mentre que el seu veí, Cubelles, és el límit de la província de Barcelona.

El Penedès, una vegueria partida en dos

El Gran Penedès ha plantejat històricament la materialització de la seva vegueria i l'eliminació de les províncies. De fet, és el que recollia l'Estatut del 2006, però la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 retallava l'article que contemplava la delimitació territorial de Catalunya per vegueries. Històricament, la vegueria del Penedès estava confeccionat per tot el Garraf, Baix Penedès, Alt Penedès, un part de l'Anoia i una part de l'actual del Camp de Tarragona fins al riu Gaià. Aquesta delimitació territorial a través de vegueries va durar entre el segle XIII i el segle XVIII. Concretament, fins als Decrets de Nova Planta del 1716, que eliminaria les vegueries per crear els corregiments. Malgrat que la Generalitat està en procés de recuperació d'aquestes vegueries, la Constitució espanyola estableix que la limitació territorial ha de ser per províncies, fet que provoca u fet inèdit en aquesta vegueria, ja que es parteix en dos. Mentre les comarques del Garraf, Alt Penedès i l'Anoia formen part de la província de Barcelona, el Baix Penedès i el Baix Gaià formen part de la província tarragonina. 

Això provoca problemes administratius, burocràtics i legals. De fet, és l'arrel del problema que planteja Cunit per adherir-se al Garraf. Un exemple bàsic és que Cunit forma part del consorci sanitari Alt Penedès-Garraf. És a dir, per qüestions mèdiques s'han de desplaçar fins a l'hospital de Sant Pere de Ribes (Garraf) o Barcelona, mentre que no poden trepitjar la província de Tarragona. En canvi, per qüestions judicials o la seguretat social, sí que han d'anar a la capital del Baix Penedès (El Vendrell).

Més vincles històrics i actuals amb el Garraf

Segons CunitXGarraf, econòmicament i socialment Cunit "sempre ha format part del Garraf". Consideren que la relació amb el Baix Penedès es limita bàsicament al municipi de Calafell, amb qui són veïns, mentre que les relacions amb els altres municipis es limiten bàsicament per "temes administratius". Un altre exemple que posen sobre la taula és que Cunit té els Mossos i Bombers d'El Vendrell a 16 quilòmetres, mentre que si el municipi formés part del Garraf ho tindrien a 7 quilòmetres. Així mateix, Cunit forma part de l'Autoritat del Transport Metropolità de l'Àrea de Barcelona (ATM), malgrat formar part de la província de Barcelona. "Estar dins del Garraf ens ajudaria a disposar d'una xarxa d'autobusos més potent", argumenten des del moviment veïnal, que consideren que els reptes municipals coincideixen molt més amb els del Garraf que no pas amb el Baix Penedès. 

Els lligams amb la comarca del Garraf, a més, són històrics. El poble de Cunit, en els seus inicis, formava part del terme de Castell de Cubelles, que comprenia els actuals municipis de Cunit, Cubelles, zones de Segur de Calafell i Vilanova (sense la Geltrú). Amb la creació de la Generalitat republicana l'any 1936, es proposa delimitar Catalunya per comarques i regions. La Generalitat envia un qüestionari als municipis per saber la seva voluntat i Cunit respon que vol formar part de la comarca de la ja existent Vilanova i la Geltrú. Tanmateix, en formar part de diferents províncies, la Generalitat crea la comarca del Baix Penedès i fa cas omís als cunitencs. Una història que es repetiria amb la recuperació de la democràcia l'any 1980. La divisió provincial, iniciada per les tropes napoleòniques durant la seva invasió a Espanya el 1812, també va estar marcada amb el criteri contrari del Penedès, ja que ho delimitava d'acord amb el riu Foix.

Objectiu: una consulta

El següent pas és que el moviment veïnal plantegi una recollida de firmes entre la ciutadania per impulsar una consulta. Això s'hauria de presentar a l'Ajuntament, que després hauria d'aprovar a través d'un ple aquesta consulta. Un cop feta i aprovada, la Generalitat hauria d'iniciar els tràmits per canviar de comarca, en cas que tiri endavant. El cas és que l'alcaldessa de Cunit, Dolors Carreras, aposta per convocar una consulta popular i es mostra optimista perquè Cunit, finalment, s'integri al Garraf. La mateixa postura que el primer tinent d'alcalde, Jaume Casañas, qui, a més, es mostra favorable, a títol personal d'incorporar-se al Garraf. "Hi ha un deute democràtic perquè el poble de Cunit pugui decidir en quina comarca estar", subratlla el líder d'Impulsem Cunit en declaracions a El Nacional.cat. 

A més, el president de la Mancomunitat Penedès-Garraf i alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, assegura en declaracions a El Nacional.cat que, si Cunit s'adhereix finalment al Garraf, "la comarca guanyaria musculatura i posicionament". "Si Cunit fa aquesta reflexió és perquè potser se senten més còmodes a la comarca. S'hauria de fer una reflexió del perquè fan aquesta demanda. Cunit té moltes sinergies amb el Garraf, i per això, els fa pensar en aquest canvi de comarca", afirma el batlle vilanoví, qui admet que seria molt més complicat canviar de província. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!