Julian Garcia Vargas (Madrid, 1945), que va ser ministre de Defensa (1991-1995) i de Sanitat (1986-1991) sota els governs de Felipe González, ha mort aquest dimarts a 81 anys, segons ha avançat el portal Infodefensa. García Vargas va succeir Narcís Serra a la cartera de Defensa el 1991 i va ser responsable de la reforma del servei militar amb una reducció del temps de servei de dotze a nou mesos. Com a ministre de Sanitat, va rellevar Ernest Lluch. Amb estudis de ciències econòmiques a la universitat Complutense de Madrid, García Vargas va ser funcionari del Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat.
🔴#Comunicado | 𝐌𝐮𝐞𝐫𝐞 𝐉𝐮𝐥𝐢𝐚́𝐧 𝐆𝐚𝐫𝐜𝐢́𝐚 𝐕𝐚𝐫𝐠𝐚𝐬, 𝐮𝐧 𝐯𝐞𝐫𝐝𝐚𝐝𝐞𝐫𝐨 𝐡𝐨𝐦𝐛𝐫𝐞 𝐝𝐞 𝐄𝐬𝐭𝐚𝐝𝐨
— Infodefensa (@Infodefensa) September 29, 2026
Desde 𝐈𝐧𝐟𝐨𝐝𝐞𝐟𝐞𝐧𝐬𝐚 lamentamos profundamente el fallecimiento de Julián García Vargas, quien fue ministro de Sanidad y de Defensa en el Gobierno… pic.twitter.com/LdwxwPziEM
Pel que fa a l'activitat política, l'any 1982 va ser nomenat president de l'Institut de Crèdit Oficial, càrrec que va mantenir fins al 1986, quan va ser nomenat ministre de Sanitat en el segon govern de Felipe González, càrrec que va ostentar fins que el 1991 va passar a ser responsable de la cartera de Defensa. El desembre de 1995 va ser nomenat va ser Enviat Especial de la Unió Europea a Bòsnia per tal de supervisar el respecte i acatament dels acords de pau de Dayton. Va ocupar aquest càrrec fins a l'abril de 1996. Així mateix, va ser diputat al Congrés pel PSOE des del 1989 fins al 2004, presentant-se per les demarcacions de Còrdova (1989), València (1993) i dos cops per Astúries (1996 i 2000).
Reforma del servei militar
Una de les intervencions polítiques de García Vargas al capdavant de la cartera de Defensa va ser la reforma del servei militar, amb una reducció del temps de servei de dotze a nou mesos, una reforma que, en tot cas, va quedar superada en la següent legislatura, ja amb José María Aznar com a president del govern, quan el 1996 es va suprimir el servei militar. El seu pas per Defensa va coincidir, així mateix, amb les guerres a l'ex-Iugoslàvia. En aquest sentit, García Vargas va impulsar la intervenció de forces militars espanyoles a Bòsnia-Hercegovina integrades en la missió internacional dels cascos blaus.
Pel que fa a la seva gestió a Sanitat, García Vargas va aplicar la Llei de l'Avortament i va posar en pràctica la Llei General de Sanitat que havia aprovat el seu predecessor, Ernest Lluch, el qual va ser assassinat per ETA anys més tard, el novembre del 2000.