Fa més una llei de comunicació audiovisual estatal pel castellà que l’Oficina de l’Espanyol dirigida per Toni Cantó. El govern central es prepara per a aprovar una llei de l’audiovisual estatal, que entre altres coses obliga les grans plataformes a oferir un ampli catàleg en llengua espanyola. En canvi, no preveu cap protecció reforçada per a altres llengües de l’Estat, com el català, en situació més desfavorable. Així es desprén de l’última versió de l'avantprojecte de llei, comandat pel Ministeri d’Economia, que es pot trobar publicat a la pàgina web del departament. Després d'una segona audiència pública, la previsió és que vagi aviat al Consell de Ministres.

Era una demanda del Govern de la Generalitat i també del sector audiovisual català, que exigien la fixació de percentatges obligatoris del catàleg i d’inversió en producció en català per part de cadenes de televisió o grans plataformes com Netflix i HBO.

Però oïdes sordes. Pel que fa a les plataformes digitals, l'avantprojecte de llei estableix que un 30% del seu catàleg ha d’estar dedicat a obres europees, com estableixen les directrius de la Unió Europea. D’aquest percentatge, segons l'esborrany, “com a mínim el 50%” serà per a produccions en castellà "o" en altres llengües de l’Estat. Per tant, aquestes plataformes tindran la possibilitat de triar el camí  fàcil (el castellà) o altres llengües oficials de l’Estat. Va en contra del que ha reclamat la Generalitat, que exigia una protecció especial i garanties d’inversió per a la llengua catalana.

Pel que fa als “prestadors de servei de comunicació audiovisual televisiu lineal” (cadenes de televisió tradicionals) s’estableix que almenys el 51% de la seva programació anual s’ha de reservar per a produccions audiovisuals europees. I d’aquest percentatge, com en el cas de les plataformes, almenys la meitat s’ha de reservar a “obres en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes”.

El passat juliol, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va reclamar davant del ple del Parlament que la nova llei, obligada per Brussel·les, inclogués “quotes lingüístiques” per a les plataformes audiovisuals. Concretament, d’un 30% per a les llengües cooficials dins del percentatge del 50% per a producció europea.“Estem decidides a intervenir, a defensar una bona llei de l’audiovisual i sobretot a protegir la llengua i la cultura catalanes”, assegurava Vilagrà.

Aquesta llei neix de la transposició de la legislació europea, que fixa una sèrie de drets i obligacions a les plataformes de pagament i a les plataformes d’intercanvi de vídeos (YouTube o TikTok). Aquest avantprojecte de llei, però, complicarà les relacions amb el Govern de la Generalitat, i especialment amb ERC, de qui dependrà l’aprovació dels nous pressupostos de l’Estat aquesta tardor.

El sector audiovisual català, en alerta

Durant la fase de revisió de l'avantprojecte, el sector audiovisual català ja va presentar al·legacions justament per establir uns mínims d’oferta en les altres llengües oficials de l’Estat, així com perquè es tingués en compte la producció independent local. De la mateixa manera, hi ha temor que la nova llei suposi una recentralització de les competències que fins ara està exercint el CAC, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Amb aquesta iniciativa estatal, bona part de les funcions del CAC –seguretat i control de continguts– recauran en mans de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) espanyola.