La Meridiana s’ha expressat amb una contundència espectacular. Desbordant. Un cop més, la concentració convocada per l’ANC i Òmnium ha aconseguit un exhibició multitudinària, familiar, festiva i absolutament pacífica. Per quart any consecutiu. El punter groc, els 135 trams de colors, les samarretes blanques... Cinc quilòmetres amb milers de persones lluint estelades i llançant crits d’independència. Ni els núvols que tapaven Barcelona a primera hora del matí ni el col·lapse al metro ha aconseguit aigualir la festa. "Ho hem tornat a fer", ha exclamat el president d'Òmnium, Quim Torra, tan bon punt ha pujat a l'escenari.

L’objectiu dels organitzadors s'ha aconseguit i amb escreix. La primera xifra d'assistents l'ha donat el president de l'ANC, Jordi Sánchez, que des de l'escenari ha avançat que alguns mitjans parlaven ja de dos milions de persones. L'ANC ha evitat sempre quantificar la participació, però des del secretariat de l'Assemblea s'esperava aquest any una guerra de xifres. Pocs minuts més tard, la Guàrdia Urbana de Barcelona xifrava en 1.400.000 els participants. La Delegació del Govern parla de 520.000.

Era tot un repte. Aquesta ha estat una Diada diferent. La primera que es convoca amb la candidatura de Junts pel Sí en marxa, just el dia que arrenca la campanya electoral. Formacions i dirigents polítics que en altres ocasions havien pres part de la mobilització, aquest cop havien anunciat que no hi participarien i acusaven la candidatura que encapçala Raül Romeva d’instrumentalitzar la Diada. Tant Òmnium com l’ACN han negat aquesta instrumentalització. Finalment, també alguns rostres pròxims a Catalunya Sí que es Pot com els regidors de Barcelona Jaume Asens i Gerardo Pisarello hi han acudit.

Tot i la presència dels candidats de Junts pel Sí i de la CUP a les primeres files de la manifestació, l'acte ha seguit l'esquema habitual, amb intervencions dels responsables de l'ANC i Òmnium. També han pres la paraula Gabriel Rufian de Súmate que ha fet una intervenció especialment emotiva evocant el paper de la immigració en la construcció del país i Liz Castro amb un parlament en anglès. "No volem ni un minut més seguir formant part del Regne d'Espanya, d'un Estat que ja no ens representa", ha exclamat Jordi Sánchez que ha tancat els parlaments.

Com és ja habitual, Artur Mas no ha assistit a la manifestació per preservar el seu paper institucional. Sí ha comparegut, com en anys anteriors, per fer una declaració institucional després de reunir-se amb els convocants al palau de la Generalitat. "Al carrer s'influeix, però a les urnes es decideix", ha subratllat per afegir tot seguit que els catalans tindran oportunitat d'"influir i de decidir" el proper 27S. El president ha acusat l'Estat de tractar l'independentisme gairebé com a delinquents i l'ha instat a abandonar la miopia política i l'orgull imperial per canviar les lleis que calgui. "Crec que tenim dret a ser escoltats", ha reblat.

Una de les reaccions més significatives davant l'èxit de la Diada ha estat la de la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría. Al matí en la roda de premsa del consell de ministres, la vicepresidenta havia tret ferro a la cita assegurant que el que abans era una festa de tots els catalans aquest anys s'ha convertit en "un acte electoral de Mas". Vist l'èxit de participació i, amb la manifestació ja gairebé acabada, ha publicat un tuit advertint que "una democràcia no és només anar a les urnes sinó la garantia del compliment de la llei i el respecte als drets a través dels tribunals".