Ferran Mascarell (Sant Just Desvern, 1951) s’ha convertit amb el seu nou càrrec de Delegat del Govern a Madrid en un usuari habitual de l’AVE, disposat a observar i contrastar la realitat política a l'Estat i a Catalunya. Des del seu observatori privilegiat, diagnostica que a Catalunya li cal explicar-se a Madrid amb més precisió i sense cap complex i amb una sintonia que fins ara, per raons dels equilibris polítics entre CDC i Unió, no existia entre la delegació i el Govern.

Ha començat a tenir contactes ja a Madrid? Sí amb gent del món de la política, de la societat, de la diplomatura. Sí. I hi ha molt d’interès a més a més.

Moltes coses de què parlar... Una de les feines que se suposa que he de fer és parlar amb molta gent i donar-li una dimensió al càrrec. La responsabilitat és delegat del Govern a Madrid, per tant, la meva feina formal és exposar i explicar al conjunt de la societat madrilenya i, com a altaveu, al conjunt de la societat espanyola, què és el que fa el Govern de Catalunya, per què ho fa i quin és el rerefons de tota aquesta acció i actuació. Aquí hi ha molta feina per fer. Això vol dir parlar amb molta gent.

A Madrid hi ha d'haver més política catalana, més cultura catalana, més societat catalana...

Ferran-Mascarell_01

Com pensa fer aquesta explicació? A Madrid hi ha d’haver més política catalana, més cultura catalana, més societat catalana,... Independentment de les converses que jo pugui fer. Això es notarà amb un programa d’acció que es desplegarà ben aviat i que permetrà que allò que avui per avui és una informació molt esbiaixada passi a ser una informació, no cal que compartida, però sí, com a mínim, una mica més nítida sobre les raons de Catalunya.

O sigui, que no s’ha explicat prou bé Catalunya a Madrid? Jo diria que els altaveus de la realitat de la societat, del relat espanyolista, dominen l’escenari amb tanta intensitat que el que puguem estar dient nosaltres ocupa un lloc molt secundari. Les raons del Govern per fer el que ha fet i el procés que està obert s’han d’explicar més bé, més intensament i amb més precisió i segurament amb cap ambigüitat i sense cap complex.

Suposo que el funcionament de la delegació a Madrid era conseqüència de determinat equilibri a la política catalana

La delegació feia mesos que funcionava sense delegat. És que funcionava molt bé o és que era prescindible el delegat? Mai m’agrada començar una cosa posant en qüestió les que hi ha hagut abans. No ho he fet mai i no ho faré ara. Suposo que era la conseqüència de determinat equilibri a la pròpia política catalana.

Com canviarà? Crec que és bo que la delegació tingui un bon equip i que a més aquest equip estigui molt ben interconnectat amb molta sintonia amb el Govern de Catalunya. Perquè entre altres coses jo parteixo de la idea que aquest procés que tenim acabarà tard o d’hora però la convivència no acabarà. Seguirem sent veïns. I veïns que ens haurem d’entendre, que tindran molts espais de cooperació necessari. És molt important que la societat espanyola entengui que el que està succeint a Catalunya no és un problema de fronteres. És un problema de poder polític, de com administrar-lo perquè sigui eficient per a tothom. El poder polític espanyol no és eficient per a Catalunya, no ho ha sigut mai i ara d’una manera escandalosament poc eficient.

Ferran-Mascarell_04

Per tant, el procés no s’entén a Madrid o no es vol entendre o no es pot entendre...? La meva conclusió és que aquells que administren la comunicació pública a l’entorn de Madrid, parlo de Madrid Estat, tenen un discurs molt conscientment elaborat a l’entorn del concepte d’unitat, que vol dir bàsicament 'no em toqueu res com està, perquè allò que està com està és el que a mi em beneficia'.

M'ha sorprès gratament  el grau de coneixement de la situació catalana entre el món diplomàtic

Des de Madrid es des d’on s’explica el que està passant a Catalunya al món. Bona part dels corresponsals treballen des de Madrid. També tindrà contactes amb ells, o amb ambaixadors... Els tindrem i crec que, a més, serà especialment important. Els primers contactes que he tingut han sigut molt significatius. El que més m’ha sorprès inicialment ha estat les primeres trucades interessades i les primers converses, francament interessants, amb un grau de coneixement sobre la realitat catalana que m'ha sorprès gratament...

Del món de la diplomàcia? Sí.

Pot concretar? ...

Madrid està en ple procés d'investidura quin creu que és l'escenari que més li convindria a Catalunya? Tot allò que sigui fugir de l’absolutisme conceptual en què ens hem mogut aquests últims anys, millor. Allò que no ha sigut realitat sempre et genera major esperança que allò que ja saps... Però també és veritat que en termes generals la política espanyola està muntada sobre un conjunt de conceptes que s’acosten molt entre uns partits i altres. Jo vinc d’una tradició federalista i em va decebre profundament quan, després de signar aquí determinades coses després les van tirar enrere a Madrid. Ara ja hem vist símptomes que en l’esquerra més radical, unes afirmacions que es van fer durant la campanya electoral, també s’estan diluint. No vull ser ingenu.

Sembla que la proposta mínimament federalista de Sánchez no l’acaba de convèncer... Jo això ho vaig viure fa 10 o 12 anys amb unes paraules molt similars. A priori no vull tenir prejudicis, a vegades les persones o els grups humans canvien, però no veig cap símptoma que hagin de fer una proposta nítida, no oportunista. No en veig cap. Si hi és, jo crec que el conjunt de la societat catalana l’estudiarà i al final en termes democràtics decidirà el que hagi de decidir. Però no hi tinc especial confiança sincerament.

Si CDC fa un plantejament obert i d'acollir famílies socialdemòcrates, molta gent hi podria ser-hi

Vostè ve d’una tradició federalista. Militava al PSC... Vaig deixar la militància el 2007 i el carnet el gener del 2011. En aquell moment jo creia que hi havia tres debats que no s’estaven fent i que encara no s’han fet, sobre el sentit de la socialdemocràcia, què significa el debat identitari i el concepte de partit. Jo segueixo declarant-me socialdemòcrata no em veig ubicat en cap altre espai que no sigui socialdemòcrata.

Ferran-Mascarell_05

Creu que aquesta tradició socialdemòcrata que defensa podria tenir cabuda a la plataforma que impulsa l’expresident Artur Mas, com ell pretén? Depèn. El que és evident és que el sistema de partits es refarà en els propers mesos. Ja està succeint. El que sí em sembla clar és que el projecte polític català necessita des del punt de vista de la sobirania dos plantejament progressistes, com a mínim, un amb un cert centrisme, i un altre que té a veure amb una esquerra més radical. Dependrà de Convergència decidir fins a on vol arribar. Si són capaços de fer un plantejament obert i d’acollir famílies socialdemòcrates, doncs, sí. Hi ha molta gent que crec que hi podrà ser-hi .

Ha parlat amb Artur Mas d’aquest tema? Hem parlat. Punt.

De fet, vostè va ser un dels fitxatges sonats des del primer Govern de Mas... En aquells moments jo ja parlava d’Estat propi. Creia que la millor manera d’arribar-hi era construint una força sòlida a l’entorn del que en aquell moment se’n deia la sociovergència.

Entre CDC i ERC hi ha una legítima pugna per l'hegemonia i una necessària unitat d'acció

Altres dirigents del PSC han fet el mateix recorregut que vostè, només cal donar un cop d'ull al Govern... L’únic inconvenient que vaig tenir jo és que vaig ser el primer i es va notar més. Hi ha molta gent del PSC que està indagant de quina manera pot tornar a activar la seva presència a la política a partir d’aquest espai socialdemòcrata que estic segur que a Catalunya li cal el més reforçat possible

Per quina via ho veu més possible? Sempre ha sigut bastant socialdemòcrata Catalunya. No parlava de res més que de l’espai.

Però, per on creu que es concretarà aquest espai? Encara no està prou madur per dir d'on sortirà. El plantejament del president Mas serà dels importants els propers mesos, però caldrà veure fins a on vol arribar. Això ho ha de dir Convergència. ERC també s’esta bellugant. És natural. Entre tots dos veurem com acaben configurant l’espai sobiranista català. Entre els dos hi ha una legítima pugna per l’hegemonia. I alhora una necessària unitat d’acció davant de l’enemic comú. Tot plegat dóna una més que necessària capacitat de negociació i de pacte. És una situació molt interessant en termes polítics.

Fotos: Sergi Alcàzar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat