Si no hi ha investidura, el procés queda “encallat”. Aquest ha estat el missatge del candidat, Artur Mas, a la CUP. El darrer missatge de la darrera pàgina del discurs amb què aquesta tarda ha obert el candidat de Junts pel Sí el debat d’investidura, que demà seguirà amb la intervenció dels grups.
Hores després que en aquest mateix hemicicle s’aprovés la resolució pactada per Junts pel Sí i la CUP que dóna per engegat el procés de desconnexió amb l’Estat espanyol, el president en funcions ha advertit que “un cop constituït el Parlament, això passa per què hi hagi investidura i per tant nou Govern”. “Sense investidura no hi ha Govern definitiu, i conseqüentment el procés queda encallat; almenys durant un temps”, ha advertit.
Les paraules de Mas donen resposta a una inquietud molt present durant tota la jornada als passadissos del Parlament. JxSí ha acceptat una resolució que compromet el Parlament i el Govern a desobeir les institucions de l’Estat i el Tribunal Constitucional, però no ha obtingut a canvi el compromís de la CUP a donar suport a la investidura.
Aquesta situació inquieta els diputats de JxSí, conscients que com a grup no poden renunciar al seu candidat. Però també la CUP, cap a qui, de nou, es giren totes les mirades. El grup majoritari ha acceptat impulsar una resolució molt contundent, molt més del que hauria volgut, i això redueix el marge dels cupaires per explicar la seva indisposició a moure peça.
A JxSí ja hi ha qui es pregunta si l’estratègia negociadora ha estat l’adequada, mentre que altres veus intenten trobar una escletxa d’optimisme en la valoració que els cupaires feien del discurs.
Tot i que es dóna per descomptat que no hi haurà investidura en primera votació, hi ha encara la voluntat d'intentar que sigui possible en segona volta. Això obligarà a intensificar els contactes en les 48 hores que, segons el reglament, hi ha entre el primer ple d'investidura i el segon. Uns contactes als quals volen contribuir també les entitats civils que defensen el procés.
Cruïlla
Segons el candidat, Catalunya es troba en una cruïlla de camins en què "la decisió col·lectiva assenyalarà el rumb per a molts anys i per a moltes generacions" i on tocarà triar "entre subordinació i llibertat".La conclusió de Mas ha estat prou clara: “de la majoria depèn que no hi hagi bloqueig ni pèrdua innecessària de temps per iniciar el procés que ens ha de portar a l’Estat català”. Quan s'ha aixecat la sessió, i després d’uns dies en què la CUP havia aconseguit traslladar la pressió a Junts pel Sí, s'ha escoltat com la pilota tornava a aterrar en el sostre cupaire.
Era el punt i final d’una hora i mitja d’intervenció. Amb una primera part en què el candidat ha explicat el camí que ha portat el procés fins on és avui i fins al ple que ha començat aquest matí. Ja aquí s’ha referit a la declaració aprovada hores abans per assegurar que ha estat fruit del diàleg i la negociació, amb cessions mútues en benefici d’un acord. “Cada part cedeix en alguna cosa per arribar a un tot”, ha reblat. Era el primer avís de Mas.
Terceres vies
També en aquest repàs ha dedicat referències a la resposta de l’Estat davant el procés català. Un resposta que ha contrastat amb la que han obtingut Escòcia o el Quebec d’estats amb democràcies de qualitat.“En les democràcies de baixa qualitat o en les pseudodemocràcies, s’utilitzen la fiscalia, la policia i els tribunals per frenar o avortar la voluntat popular”, ha retret.
Per Mas, les querelles del 9N són "l'última expressió de la prepotència, la miopia política i l'orgull imperial ferit d'un Estat que ni escolta, ni parla ni negocia allò que no li agrada". De fet ha volgut advertir que les tres querelles que avui transiten pel TSJC no seran les úniques.
La crítica a l’Estat espanyol ha estat present també en la darrera part de la intervenció. En aquest punt, el candidat ha fet un repàs històric del que ha descrit com a “terceres vies”, des de les Bases de Manresa fins a l’Estatut del 2006, per concloure que, després de tots aquest recorregut, Catalunya segueix sense poder decidir en qüestions “elementals”.
L'Estat vol destruir
“En el fons és la intolerància de l’Estat espanyol, sobretot de les seves elits administratives, econòmiques, polítiques, periodístiques, intel·lectuals i fins i tot religioses, d’acceptar-se com un Estat plurinacional”, ha lamentat per concloure tot seguit: “l’Estat no vol comprendre, vol destruir”.Tot plegat, no ha evitat, però, que el candidat insistís en què encara "hi ha marge per al diàleg i la negociació".
Entre la introducció i la conclusió, s'ha desplegat el gruix de la intervenció amb un detallat repàs del que ha de ser el seu programa de govern amb especial èmfasi en els mesures de caire social pactades amb la CUP –habitatge, salut, ensenyament, cohesió social...–, fins arribar als compromisos per a la creació del Banc central de Catalunya i la Hisenda pròpia. En conclusió, les raons que han de permetre l'acord per tirar endavant la investidura.