El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha reconegut que el canvi en les condicions meteorològiques que s’ha produït en les darreres 24 hores "són més favorables per fer front als incendis" que ara com ara encara mantenen en sopols tres comunitats autònomes: Extremadura, Castella i Lleó i Galícia. Però si bé l’evolució favorable és un motiu lleugerament, Marlaska s’ha mostrat preocupat per la politització que s’està fent dels incendis, s’han convertit en una arma llancívola contra el govern de Pedro Sánchez, amb encreuament de retrets i la instrumentalització que està fent la premsa conservadora. "És clar que em preocupa aquesta política de terra arrasada" que assegura que "utilitza el PP", perquè "genera una desvinculació de la societat cap a les institucions i l’únic que en surt beneficiat és la ultradreta, i no només a Espanya, com s’està veient en altres països europeus", ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio, on a més de preocupat, també s’ha mostrat "entristit, perquè la societat el que ha de veure és que les administracions estem treballant 24/7" en lluitar contra aquests incendis. Una tasca que no es limita a les labors d'extinció, sinó que ha de fer-se molt abans, i pel que fa a aquestes tasques preventives que s'havien de fer abans per evitar aquesta situació en les tres comunitats autònomes governades pel PP afectades, "potser algú haurà de donar alguna explicació".
El ministre de l’interior ha reiterat que el govern espanyol "ha donat tots els mitjans que han requerit les comunitats autònomes des del primer minut" i, pel que fa a la petició del PP de què tres ministres, Sara Aagesen, Margarita Robles i ell mateix compareguin davant el senat per donar explicacions pels incendis d’aquest agost, ha replicat que "les compareixences davant la sobirania popular són una obligació i un deure", i ha repetit que "el govern central ha posat a disposició els mitjans que s’han sol·licitat en cada moment".
Així, el ministre ha negat categòricament la informació que publica El Mundo aquest dijous, que assegura que el divendres 15 d’agost, les comunitats autònomes van demanar al govern espanyol que recorregués al Mecanisme Europeu de Protecció Civil davant la seva inacció. "Cal tenir molta cura de les falsedats", ha dit Marlaska, referint-se a la citada informació, i ha replicat que "des del dia 11 de manera preventiva, i del dia 12 ja oficialment, es va sol·licitar la cooperació del mecanisme europeu, i el dia 14 ja hi havia avions francesos volant i mitjans internacionals lluitant contra els incendis, quan algunes comunitats diuen que fins al dia 15 no vam demanar aquesta ajuda", ha assegurat el ministre.
El ministre ha assegurat que el govern espanyol en cap moment es va plantejar assumir d’ofici la gestió dels incendis, però que sí que "s’ha fet un seguiment per si hagués estat necessari, perquè és part de la nostra responsabilitat". La competència en matèria d’incendis recau en les comunitats autònomes, ha recordat, i "quan la competència subjau raons legals, desautoritzar una comunitat autònoma ha de ser per circumstàncies molt específiques i concretes". En aquest sentit, Marlaska subratlla que "la nostra competència és posar tots els mitjans del mecanisme europeu a disposició dels òrgans competents, que són les comunitats autònomes".
Marlaska, que ha agraït públicament la gran solidaritat "manifestada per Catalunya amb un nombre molt important d’efectius personals i materials", ha reconegut que els incendis que afecten Extremadura, Castella i Lleó i Galícia "són d’una complexitat manifesta per poder abordar-los", i ha assegurat que "tenim mitjans" per fer-ho, però “hem de treballar en la prevenció”. En aquest sentit, Marlaska ha recordat la "necessitat i obligació" de tenir protocols d’emergències, amb relació a la informació que publica El País sobre el fet que la Fiscalia especialitzada en Medi Ambient i Urbanisme investiga la relació entre la falta de plans per prevenir incendis forestals i l'onada de focs que està assolant el nord-oest d’Espanya i que afecta no només els Ajuntaments, sinó també les comunitats autònomes, que estan obligades per llei des de fa tres anys a elaborar plans anuals d’aquest tipus.