Suspendre l’autonomia, intervenir els Mossos i destruir les urnes, aquestes són les mesures que l’exministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo va voler aplicar en ocasió del procés participatiu del 9-N del 2014 i és el que recomana al president Mariano Rajoy que faci en cas que el Govern català convoqui un referèndum d’independència.

En concret, Margallo considera que l’any 2014 calia aplicar l’article 155 de la Constitució, i a través de la suspensió de l’autonomia, prendre el control dels Mossos d’Esquadra durant 24 hores, i alhora, requisar i destruir les urnes i paperetes amb què més de dos milions de catalans van decidir participar en la consulta, amb aclaparadora majoria de l’opció independentista.

Així mateix, segons ha explicat en la seva intervenció en el cicle de diàlegs "Espanya plural, Catalunya plural" al Col·legi de Periodistes de Catalunya, aquestes mesures són les mateixes que recomana que apliqui el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en cas que el Govern convoqui un referèndum d’autodeterminació, perquè "aquest referèndum no es pot celebrar". Margallo ha fet aquestes declaracions davant de Joana Ortega, inhabilitada precisament pel procés participatiu del 9-N.

"Va ser un error no fer-ho"

"Vaig demanar que es demanés al Govern de la Generalitat que es destruïssin les urnes i paperetes que s'estaven fent a una presó, i si es negava, que els Mossos d'Esquadra passessin sota les ordres del Ministeri de l'Interior durant 24 hores per fer això. Simultàniament, s'hauria d'haver iniciat una negociació per reformar la Constitució, blindar els drets lingüístics dels catalans i millorar el sistema de finançament", ha detallat l'exministre.

Davant de la seva proposta, la resposta de Rajoy i Fernández Díaz va ser negativa i van considerar "una imprudència" intervenir la Generalitat des de qualsevol punt de vista. Això, però, no va fer que Margallo canviés d'opinió i l'exministre manté que va ser "un error" no assumir la seva tesi. 

Pal i pastanaga

Ara bé, després del pal de l’amenaça de suspensió d’autonomia, Margallo ha fet ús de la pastanaga, apuntant que el procés independentista a Catalunya ha d'abordar-se amb diàleg entre les parts i "no només anant als tribunals", precisament ara que la Fiscalia prepara una querella contra la Generalitat per comprar urnes per al referèndum, i que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha declarat davant la justícia.

"Estem on estem i això solament s'arregla parlant. Això és un problema polític que no es resol solament amb la brigada Aranzadi, que no es resol solament anant als tribunals. Cal fer política", ha conclòs Margallo.

L'exministre ha formulat tres eixos sobre els quals començar a abordar la situació: una reforma constitucional que atengui la desafecció catalana, entre altres qüestions; regular els drets de les llengües que conviuen a Espanya; i un "canvi radical" en el sistema de finançament.

Ofensiva internacional contra el procés

Per últim, en ser preguntat per quins "favors" va haver de demanar el govern espanyol per aconseguir posicionaments favorables davant el conflicte català, el ministre ha volgut matisar que "mai hi ha hagut cap contraprestació econòmica".

Ha explicat que, durant el seu mandat a Exteriors, Espanya va buscar la complicitat de la comunitat internacional per rebutjar el procés sobiranista català, però ha assegurat que en cap cas van pagar amb favors materials a altres països: "Amb el meu pressupost no podia ni enviar coca-coles". 

"La meva preocupació és la unitat d'Espanya i he fet tots els esforços possibles perquè tothom mantingués la indivisibilitat del territori i mantingués el dret internacional", ha dit. D'altra banda, ha acceptat que una Catalunya independent seria "perfectament viable sempre que tingui un ampli reconeixement internacional i formi part de la UE", condicions que creu que no es compliran. "Les possibilitats de reconeixement d'un territori que va a la secessió unilateralment són pràcticament nul·les", ha sentenciat.

Intent de pacte amb l'Estat abans del 9-N

Per la seva banda, l'exvicepresidenta del Govern de la Generalitat Joana Ortega ha explicat que va mantenir una reunió secreta amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, només una setmana abans de la convocatòria del 9-N amb la intenció d'intentar aconseguir "un acord per celebrar amb garanties" la consulta prevista. 

En ser preguntada posteriorment per aquesta trobada secreta, Ortega ha detallat que mantenia sovint reunions "discretes" amb la vicepresidenta espanyola a la Moncloa amb la intenció d'evitar la "pressió dels periodistes i poder tancar acords", però que en aquella ocasió va ser impossible arrencar cap compromís a l'Estat.

"Només em vaig emportar un 'no' per resposta, i la sensació que jo intentava parlar de la reivindicació dels ciutadans però em topava amb una vicepresidenta que em parlava només d'una Constitució hermètica impossible de rectificar. No hi havia punt de trobada", ha explicat.