Desmuntar arguments, derrota de l'independentisme, canviar la visió dels mitjans internacionals sobre Catalunya i l'independentisme... Els diaris de Madrid tenen clar que la manifestació unionista d'ahir va ser tot un exemple que la "majoria silenciosa" no vol la independència de Catalunya i que, precisament per això, seran els que acabin amb el "cop" que el Govern vol perpetrar. I ho fan assegurant que, gràcies a això, el dret a decidir serà vist "sol com una cosa del secessionisme", sense tenir en compte que votar és un acte democràtic, com recull una de les diverses definicions de la RAE, que posa de relleu que democràcia és "participació de tots els membres d'un grup o d'una associació en la presa de decisions".

Alguns tornen a comparar l'independentisme —una altra vegada— amb el cop d'Estat del 23-F, i fins i tot El Mundo ha arribat a posar pel mig el "sanguinari terrorisme d'ETA", el feixisme o el comunisme com a exemple de "les retòriques de l'odi".

I ho fan per acabar amb tots els raonaments del sobiranisme i per justificar que els milers de persones que ahir van sortir als carrers de Barcelona van tancar la boca al president Carles Puigdemont i al seu Govern en considerar que, ara sí i com "ha quedat vist", els independentistes són una minoria i que, a més, ja s'estan executant les conseqüències d'una possible Declaració Unilateral d'Independència (DUI), com que les empreses canviïn la seva seu social i la moguin fora de Catalunya.

Derrota sense pal·liatius

Aquest és el cas de El País, que posa en relleu que la concentració d'ahir és el "final de l'hegemonia" i que "polvoritza el relat de l'independentisme". Al seu parer, "l'argument de l'independentisme [...] va patir una derrota sense pal·liatius" per "la falsedat de la idea que existeix un sol poble unit darrere de la seva causa".

Ara bé. Deixant clar que "ningú no pot discutir la capacitat de mobilització dels independentistes, i ningú no discuteix que hi ha una part important de catalans que reclama una altra relació amb Espanya", el diari citat assegura que la manifestació d'ahir va fer veure que "una majoria fins ara silenciosa va sortir per fi del seu mutisme per deixar sentir la seva veu", sense esmentar, en cap moment, que centenars de persones es van desplaçar des de la resta de l'Estat per assistir a la concentració.

Però, per a aquest rotatiu, "el carrer mai no pot imposar res, tret d'aquells llocs on una insurrecció podria justificar-se perquè no existeix la democràcia", cosa que seria el cas de la manifestació d'ahir, quan "el Govern va escoltar des del carrer el que no va voler escoltar des del Parlament: que no hi ha un únic poble que vol la independència i que Catalunya és plural".

De fet, gairebé tota la seva portada en paper gira entorn de la qüestió catalana i, en la seva altra editorial —cada dia surten dos— es lamenten que "la crisi independentista resta l'atenció necessària a un gran pacte salarial i a la reforma de les pensions".

Prendre els carrers

La Razón, que tampoc no al·ludeix al fet que vinguessin manifestants de tot l'Estat, sustenta que "la Catalunya que els separatistes creien silenciada va prendre ahir els carrers del centre de Barcelona en la primera manifestació massiva ciutadana contra el procés".

Agafant-se a les dades de participació de Societat Civil Catalana —i donant per fet que els 900.000 assistents són catalans sense tenir en compte que venien ciutadans des de tots els punts d'Espanya—, els de Francisco Marhuenda asseguren que "gairebé un milió de persones [...] van demostrar que aquesta part majoritària de la societat que romania callada ha dit prou davant de l'intent suïcida separatista" i ho posen així de relleu per carregar directament contra Puigdemont per "menysprear i ignorar la veu d'una gran part, la més gran, sens dubte, del seu poble."

Aquest diari obre la seva portada a doble pàgina amb una foto de la concentració i amb l'editorial, titulada "Escolta, Puigdemont", on també critiquen el Govern per les seves "mentides" ja que consideren que han anat "propalant que la secessió de Catalunya només portaria avantatges de tot tipus" i que, com s'ha pogut veure —sempre segons el mitjà esmentat—, les empreses ja comencen a anar-se'n del territori català (encara que només hagin traslladat temporalment la seva seu social).

La Razón també es mostra visiblement optimista i anima a Puigdemont, "enfrontat per fi a la realitat", a "escoltar els qui li adverteixen del greu dany que està causant als ciutadans de Catalunya i, per tant, de tota Espanya, i rectificar" perquè, ressalten, el seu intent colpista està condemnat al fracàs i només pot portar més mal i frustració a una Catalunya que comença a reaccionar i que demostra que no vol seguir-lo al seu camí cap a l'abisme.

Canviar la visió global

També a doble pàgina, ABC també obre amb una foto de la manifestació posant a sobre de la taula que "els espanyols recuperen la senyera menyspreada pels independentistes", amb una bandera espanyola acabada amb dues petites senyeres que divideixen la capçalera del diari, i amb la frase, a gran tamany, "Catalunya és Espanya".

En la seva editorial, titulada "La majoria silenciosa alça la veu", defineix els manifestants com "la Catalunya muda i invisible que ha recuperat la parla i els carrers" i, en un to més humil que La Razón, no es vanagloria del nombre de persones que van assistir a la concentració, si no que expressa que "fossin un milió o tres-centes cinquanta mil les persones que van respondre a la convocatòria de Societat Civil Catalana, la mobilització va suposar la rèplica precisa als moviments insurreccionals del separatisme català".

La manifestació va servir, segons aquest diari, per "establir un cert reequilibri al fòrum públic català entre nacionalistes excloents i no nacionalistes", a més de per posar traves als mitjans internacionals que, a partir d'ara, "tindran moltes dificultats per continuar parlant de Catalunya com a sinònim d'independentisme".

El pitjor és que el rotatiu esmentat sosté que la concentració va servir perquè el món veiés que la reivindicació del dret a decidir serà vista, des d'ara, "com una reclamació només del secessionisme" i citen el govern de Mariano Rajoy a veure el 8-O com "un canvi de cicle", després que, al seu parer, el nacionalisme català "va voler silenciar a mitja Catalunya i no ha pogut".

Obligar a marxar

El Mundo, de la seva banda, també obre amb la manifestació i acompanya la fotografia de la seva editorial titulada "el clamor de la majoria silenciada", on es feliciten per la victòria de la concentració d'ahir ja que consideren que "el nacionalisme excloent va perdre aquest diumenge el monopoli del carrer després d'una de les manifestacions de rebel·lió cívica més emocionants de la nostra història democràtica".

Aquest diari també utilitza les dades de Societat Civil Catalana per justificar que va sortir al carrer "el clamor de la majoria silenciada", així com que "va emergir la Catalunya real, diversa i plural". Citant el 23-F i el terrorisme d'ETA, El Mundo posa en relleu que "milers d'espanyols —sense distingir que molts van venir de fora de Catalunya- van recuperar el protagonisme al carrer per cridar alt el seu desig de viure en un país unit en el qual tots els ciutadans siguin lliures i iguals".

Davant del que consideren un "desafiament extrem", destaquen que "ciutadans fins ara silenciats pel corró independentista que van dir Prou! en una demostració d'"un clamorós triomf de la raó cívica davant la passió política". Passió política que defineixen com "la intolerant actitud que pretén convertir l'adversari en enemic, com van fer en la teoria i a la pràctica el comunisme, el feixisme i nacionalisme en una de les pàgines més desgraciades de la recent història contemporània".