Més d'un miler de persones han pres els carrers de Santiago el matí d'aquest diumenge en una multitudinària protesta -convocada per la plataforma Vía Galega- per clamar que Galícia "és una nació" que té "dret a decidir per si mateixa", també davant dels reptes sanitaris i econòmics que es deriven de la crisi sanitària.

La portaveu de Vía Galega, María Xosé Bravo, ha explicat que la seva comesa és "defensar els interessos de Galícia" perquè tingui "veu i vot" en aquelles qüestions "bàsiques" que l'afecten. Així mateix, ha fet una crida a la mobilització de "totes aquelles gallegues i gallecs que defensen el dret a decidir i que comparteixen tres qüestions bàsiques: Galícia és una nació, tenim drets i fem sentir la nostra veu". En aquest sentit, Bravo ha recalcat que davant de la triple crisi "econòmica, social i sanitària" actual, "són necessàries respostes gallegues": "És necessari que els gallecs decidim, que busquem nosaltres solucions als nostres problemes".

Encapçalament de la manifestació a Santiago / Vía Galega

Aquestes idees, ha explicat, són les que mouen a gairebé 70 associacions i 1.500 persones que fa tres anys van crear la plataforma Vía Galega "per defensar els interessos de Galícia". "Perquè allà on es decideixi, estigui Galícia amb veu i amb vot sobre qüestions que són bàsiques. Això és del que parlem quan parlem del dret a decidir", ha subratllat Bravo.

"Espanya és la nostra ruïna"

Al llarg de la marxa, "Espanya és la nostra ruïna", "Govern aquí i no a Madrid" i "feina digna a la nostra terra" han estat algunes de les consignes escoltades aquest diumenge pels carrers de Santiago, juntament amb la ja habitual: "Que queiran, que non, Galiza é una nación" ("Que vulguin, que no, Galícia és una nació").

Un miler de persones s'han concentrat a la Praza da Quintana / Vía Galega

A la manifestació han participat diferents figures i personalitats del nacionalisme gallec tant polític com civil. Entre elles, el diputat del BNG al Congrés, Néstor Rego; a més d'altres diputats i càrrecs orgànics de la formació; el secretari nacional de la CIG, Paulo Carril; les actrius Neves Rodríguez i Isabel Risco, i l'escriptor Suso de Toro.

"Un país pobre i subsidiari" de l'Estat

Després d'això, la portaveu de Vía Galega ha realitzat una intervenció en la qual ha carregat contra els "mecanismes de desprestigi" que conceben Galícia com "un país pobre i subsidiari" de l'Estat espanyol, quan realment és "un poble ric ple de gent treballadora que vol viure de la seva feina". Bravo també ha reclamat eines com una Hisenda pròpia com a instrument de finançament, una tarifa elèctrica gallega que "abaixi el preu de l'energia i consideri l'electricitat com a bé bàsic", la recuperació de les concessions dels embassaments que "en molts casos" es van atorgar durant el franquisme i una "veritable política d'industrialització".

A més, s'ha referit al problema demogràfic de la Comunitat gallega no només per la baixa natalitat, sinó també per la "sagnia" de l'emigració, "que va afectar 100.000 joves des de l'arribada de Feijóo al govern de la Xunta". D'altra banda, la portaveu ha posat el focus en la necessitat que Galícia tingui "participació directa" en la reforma de les polítiques agrària i pesquera de la Unió Europea. "No volem robar-li res a ningú, però també tenim el dret a exigir que ningú no entorpeixi el nostre camí, que ningú no ens robi el futur", ha sentenciat.

Modificacions en l'estructura territorial d'Espanya

No en va, la portaveu de Vía Galega ha assegurat que més aviat que tard", davant del debat que hi ha a Espanya "sobre el reconeixement de l'existència de diferents nacions i dels drets col·lectius", hi haurà "modificacions en l'estructura territorial de l'Estat". "I Galícia ha de ser allà", ha afirmat, per posteriorment qualificar l'Estatut d'Autonomia actual -que acaba de complir 40 anys- com "una cotilla" que ni tan sols amb reformes no donarà "les respostes que aquest país necessita".

Per la seva part, l'actriu i comunicadora Neves Rodríguez ha remarcat el caràcter de Galícia com a nació i s'ha permès citar Castelao a 'Sempre en Galiza': "Ens mostra la condició nacional de Galícia, per tenir idioma propi, territori diferent, una vida econòmica peculiar amb la seva estructura social diferenciada, hàbits psicològics col·lectius i una cultura pròpia". "Com a poble, tenim dret a l'autodeterminació, a decidir el nostre futur com a gallegues i gallecs," ha afegit. En aquesta mateixa línia, l'escriptor Suso de Toro ha assenyalat que aquesta meta és "imprescindible per impedir l'espoli" i disposar dels recursos propis de Galícia, per "parar la contaminació del país" i per combatre la pandèmia.

Imatge principal: Manifestants clamen que Galícia és una nació / Vía Galega