El manifest retro d'exministres, expresidents autonòmics, ambaixadors i antics alts càrrecs espanyols en suport del rei Joan Carles, defensant la seva presumpció d'innocència i reivindicant el seu llegat, s'ha enviat al Palau de la Zarzuela, després de reunir 215 signatures, el triple de la xifra d'adhesions que hi havia fa només una setmana.

Quan es va anunciar el manifest, el passat dia 18, hi havia una llista de setanta signants, però en els últims dies s'hi han anat sumant altres antics alts càrrecs i parlamentaris de diferents partits polítics. El text ha estat enviat a la Casa del Rei amb un missatge de l'expresident del Senat Juan José Laborda en el qual se subratlla que "no són tots els que volien signar i donar suport a la idea, però és un microcosmos que representa el pluralisme democràtic entorn de la idea de la monarquia parlamentària que sa majestat Felip VI encarna en aquest temps nou".

En la relació de 215 signants hi ha 43 ministres de tots els governs, quatre presidents del Congrés i dos del Senat i un del Parlament Europeu, prop de deu presidents de comunitats autònomes, trenta ambaixadors i més de 120 diputats, senadors
i alts càrrecs durant el regnat de Joan Carles I. A més, s'hi han sumat desenes de persones dels diversos àmbits de la societat civil.

Entre els signants provinents del PSOE hi apareixen l'exvicepresident Alfonso Guerra, els exministres Jerónimo Saavedra, Celestino Corbacho (ara a Cs), Matilde Fernández, Carlos Westendorp i Cristina Alberdi, els expresidents autonòmics Juan Carlos Rodríguez Ibarra (Extremadura), Joaquín Leguina (Madrid) i José Rodríguez de la Borbolla (Andalusia), i altres alts càrrecs com el exdirector de gabinet de Felipe González i de José Luis Rodríguez Zapatero, José Enrique Serrano, o l'exalcalde Francisco Vázquez, avui pròxim també a Ciutadans.

Hi ha membres dels governs de José María Aznar i de Mariano Rajoy com els exministres Javier Arenas, Jaime Mayor Oreja, Josep Piqué, Eduardo Serra, Pío Cabanillas, Federico Trillo, Pilar del Castillo, Rafael Catalá, Alberto Ruiz Gallardón, Jorge Fernández Díaz, José Ignacio Wert, Ana Pastor, Juan Ignacio Zoido, Alfonso Alonso, Dolors Montserrat i Román Escolano.

A la llista hi ha a més expresidents autonòmics del PP com Juan Vicente Herrera (Castella i Lleó), Francisco Camps (País Valencià), Pedro Sanz (La Rioja), Luisa Fernanda Rudi (Aragó) i Esperanza Aguirre (Madrid), així com els expresidents del Congrés Jesús Posada i del Senat Pío García Escudero, i l'exalcaldesa de Madrid Ana Botella.

En el llistat hi ha a més figures de la transició espanyola com Rodolfo Martín Villa, altres exministres de la UCD com Marcelino Oreja, Alberto Oliart i Soledad Becerril, que també va ser alcaldessa amb el PP i defensora del Poble, així com l'expresident del Parlament Europeu José María Gil Robles, i exsecretaris d'Estat, ambaixadors i altres antics alts càrrecs. També s'hi han sumat representants d'altres partits com Miguel Sanz (expresident navarrès) i Francisco Sosa Wagner, exeurodiputat d'UPyD.

En el text donat a conèixer es reivindica el llegat de Joan Carles I en aquests més de quaranta anys es descriu com "l'etapa històrica més fructífera que ha conegut Espanya en l'època contemporània".

"Les nombroses informacions que apareixen aquests dies sobre determinades activitats del rei Joan Carles I han excitat una proliferació de condemnes sense el respecte degut a la presumpció d'innocència --indiquen. Si les seves accions poguessin ser mereixedores de reprovació ho decidiran els tribunals de Justícia, però mai es podrà esborrar la feina del rei Joan Carles en benefici de la democràcia i de la nació, sota pena d'una ingratitud social que no presagiaria res de bo del conjunt de la societat espanyola".

"Hereu dels poders autoritaris de la dictadura del general Franco, el rei Joan Carles I va fer saber poc després d'accedir al tron la seva voluntat explícita de renunciar-hi per propiciar l'organització institucional espanyola d'acord amb el model de les democràcies occidentals --recorden--. Joan Carles es va comprometre a ser el rei de tots els espanyols i es va aconseguir una Espanya sense exiliats i la superació de les qüestions que ens havien enfrontat en la història recent", apunten.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat