Com ja és costum, les eleccions basques i gallegues, un cop més, han tornat a coincidir en la mateixa jornada. Si bé són comicis que es mouen en claus molt internes, per les singularitats nacionals i polítiques dels dos territoris, un cop més han estat seguides ben de prop des de Madrid. Són un bon termòmetre de la política espanyola. A jutjar pels resultats que han deixat bascos i gallecs a les urnes, cap dels líders estatals dormirà alleujat, i no serà per la calor que fa a la capital de l'Estat. En major o menor proporció, tots s’han estavellat contra el 12-J. Els grans guanyadors, els nacionalistes. A Euskadi sumen 53 dels 75 escons; a Galícia passen a liderar l'oposició. 

Ha passat mal recompte el president espanyol, Pedro Sánchez, que ha viscut una nit electoral agredolça. És cert que ha pujat lleugerament al País Basc, dels nou als deu escons, i que podrà governar amb comoditat sota la batuta del lehendakari Iñigo Urkullu. Però hi ha una altra cara de la moneda: Galícia. No només no han construït una alternativa a les majories absolutes d’Alberto Núñez Feijóo, sinó que fins i tot han perdut el lideratge de l’oposició. Mentre els socialistes han retingut els 14 escons, el BNG d’Ana Pontón s’ha disparat dels 6 als 19 diputats, convertint-se en la segona força. El sorpasso que només va aconseguir Xosé Manuel Beiras el 2001 (i empatant amb el PSdG). La mà dreta de Sánchez a Ferraz, el ministre José Luis Ábalos, hi ha tret ferro, justificant que els resultats no són tan desastrosos com els del PP i Ciutadans. "Nosaltres no hem anat cap enrere; com a molt ens hem estancat", ha defensat Ábalos.

També n’ha sortit malparat Pablo Casado, que ha rebut una doble bufetada, una de directa i una altra d’indirecta. La directa, al País Basc, on va apartar el president del PP basc, el moderat Alfonso Alonso, per imposar el seu propi candidat, l’ultra Carlos Iturgaiz, més de la seva corda. Ni anant en coalició amb Ciutadans han salvat els mobles, passant dels 9 escons als 5 escons. A Galícia, la majoria absoluta de Feijóo és una victòria agredolça, tenint en compte que el president de la Xunta és el principal opositor intern a la direcció de Gènova. Després de la patacada, Casado ha fugit d'estudi, ha felicitat Feijóo, i també Iturgaiz per "liderar el constitucionalisme". La seva mà dreta, Teodoro García Egea, fins i tot s’ha penjat la medalla: “El model Casado-Feijóo s’ha imposat al model Sánchez-Iglesias”.

Potser el gran perdedor de la nit és Pablo Iglesias. En primer lloc, perquè la seva nova marca, Galícia en Comú, ha quedat directament fora del Parlament gallec, on tenien 14 diputats. Les disputes i fragmentacions internes han estat el caldo de cultiu perfecte per ser escombrats pel BNG. Ni han pogut capitalitzar l'acció al govern espanyol ni la ministra gallega Yolanda Díaz, una de les més ben valorades de l'executiu. A Euskadi, Elkarrekin Podemos ha perdut gairebé mig grup parlamentari, passant dels 11 als 6 diputats. Ni tan sols suma la via del tripartit d’esquerres, alimentada només per la formació d’Iglesias. Ell mateix ha admès que es tracta d'una "derrota sense pal·liatius".

El llistó d’Inés Arrimadas tampoc no estava molt alt: no tenia representació ni a Galícia ni a Euskadi. En terres gallegues, presentant-se per separat del PP, han tornat a quedar ben lluny dels escons. Al País Basc, han aconseguit entrar en coalició amb el PP, però perdent força respecte a la que tenia el PP en solitari ara fa quatre anys.

L’únic que ha tingut una petita alegria és l’ultradretà Santiago Abascal, que s’ha beneficiat de l’abstencionisme i el sistema electoral basc per obtenir un escó per Àlaba. En canvi, a Galícia no han tingut res a fer. Feijóo és el propietari únic de tot l’espai de la dreta.