Catalunya es constitueix en una República de Dret, democràtica i social”. Aquest és l’article primer de la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República que avui s’ha presentat al registre del Parlament i que haurà de ser la “norma suprema de l’ordenament jurídic català” fins a l’aprovació de la Constitució de la República, segons el text. Aquests són els punts fonamentals:

  • L'article 4 fixa que el dret de la UE “manté la seva naturalesa i posició respecte al dret intern” i que Catalunya “actua respectant el dret internacional". L’article 13 estableix les condicions del règim jurídic de continuïtat, el 14 deixa clara la continuïtat del dret de la UE i el 15 la dels tractats internacionals.
  • L’article 7 assenyala la nacionalitat d’origen i el 8 les condicions per a l'adquisició de la nacionalitat, mentre que l’article 9 estableix que l’atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra.
  • El personal de les administracions de Catalunya “manté la mateixa vinculació i condicions retributives i d’ocupació”, segons l’article 17, mentre que el personal de l’Estat que treballi per a l’administració general de Catalunya, administració local, universitats o administració de Justícia “s’integrarà a l’administració pública de Catalunya” en les mateixes condicions retributives i d’ocupació”, llevat que hi renunciï.
  • L’article 19 assenyala la subrogació de l’Estat català en la posició de l’Estat espanyol en contractes, convenis i acords.
  • En aquest text no es fixa una oficialitat única del català sinó que l’article 24 garanteix els drets lingüístics dels catalans en funció de la llei de política lingüística i proclama la no discriminació per raons lingüístiques.
  • El dret a sufragi queda reservat a les persones amb nacionalitat catalana (art. 26).

Sistema institucional

  • El Títol IV fixa el sistema institucional, a partir del Parlament, la Presidència —"el president o presidenta de la Generalitat és el cap de l’Estat i n’assumeix la seva més alta representació", segons l’article 34, fins que no s’aprovi la Constitució—, el Govern i l’Administració.
  • Aquest títol inclou la Sindicatura Electoral que es preveu a la llei del Referèndum i que haurà de regular les eleccions constitucionals. Com a novetat, inclou la possibilitat del recurs administratiu-electoral.
  • El Consell de Garanties Democràtiques serà vinculant a diferència de l’actual Consell de Garanties Estatutàries (art. 61).

Poder Judicial

  • En el capítol de Poder Judicial i Administració de Justícia, es manté el principi de continuïtat —també de les places de funcionaris (art. 68)—, es fixa que el TSJC passa a ser el Tribunal Suprem, article 71, d'on s’elimina la jurisdicció militar. La sala de Govern del TS estarà formada pels presidents de les audiències provincials i cinc magistrats o jutges escollits pel Parlament.
  • El fiscal general de la República serà designat pel Parlament i gaudirà de plena independència, sense dependència jeràrquica. Es crea una Sala Superior de Garanties que assumiria les funcions que avui té reconegudes el Tribunal Constitucional i que protegirà tots els drets que es proclamen en aquesta llei (art.74).
  • Aquest capítol explica com es fa desaparèixer l’Audiència Nacional (art.77) i el punt 79.4 fixa l’amnistia per a tots els encausats per procediments relatius al procés o la constitució de la nova República.
  • El títol VI aborda el capítol relatiu a les Finances. L’article 80 estableix que la Generalitat assumeix l’autoritat en l’exigència dels tributs.
  • L’article 84 preveu l’assumpció de l’autoritat duanera i cadastral.

Procés Constituent

  • El títol VII contempla el procés constituent, que tindrà tres fases successives, segons l’article 86: la primera, de procés participatiu; la segona, d’eleccions constituents i elaboració de la Constitució per part de l’Assemblea Constituent; i la tercera, de ratificació de la Constitució.
  • El procés participatiu es desplegarà en els sis mesos posteriors a la proclamació del resultat del referèndum, i es tancarà amb la convocatòria d’un Fòrum Social Constituent, format per representants de la societat civil i dels partits polítics (art. 87). Els resultats seran vinculants.
  • Un cop acabat el procés participatiu, el president de la República convocarà eleccions per a formar l’Assemblea Constituent, que disposarà de plens poders per redactar una Constitució. L’Assemblea assumeix les funcions i facultats del Parlament, fins i tot l’elecció del president de la República.
  • La nova Constitució “s’ha d’aprovar per majoria de 3/5 dels membres del ple en votació final conjunt del text”. “Si no s’assoleix aquesta majoria, en la segona votació és suficient la majoria absoluta, si tampoc així no s’obté, se segueix deliberant i sotmetent a votació noves propostes fins assolir-la”.
  • Un cop aprovada la Constitució se sotmetrà a la ratificació per referèndum, segons es fixa en l’article 89, i posteriorment es dissol l’Assemblea i es convoquen eleccions.
  • La llei es tanca amb tres disposicions finals, la darrera de les quals estableix que la llei entrarà en vigor un cop sigui aprovada pel Parlament i es compleixi allò que disposa la Llei del Referèndum, és a dir, la victòria del sí.
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat