La Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República recull la possibilitat de la "doble nacional" i fixa que la nacionalitat catalana no obligarà a renunciar a l'espanyola.

En l'article 9 de la Llei estableix que: "L'atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyol ni de qualsevol altra".

El punt dos d'aquest article deixa clar que "el Govern promourà en el temps més breu possible, negociacions amb l'Estat espanyol per celebrar un tractat en matèria de nacionalitat".

La llei estableix, en l'article 9, que tenen la "nacionalitat catalana d'origen" les persones que en entrar en vigor aquesta norma poseeixin la nacionalitat espanyola i estiguin empadronats en un municipi de Catalunya des d'abans del 31 de desembre del 2016.

Així mateix contempla les circumstàncies en què, persones que no es troben en aquest cas primer supòsit, poden sol·licitar la nacionalitat catalana: Nascuts a Catalunya; residents fora de Catalunya però que hagin tingut la darrera residència administrativa a un municipi català durant almenys cinc anys; o que siguin fills de pare o mare amb nacionalitat catalana.

El text concreta que el dret d'opció previst en aquest article s'ha d'exercir davant dels òrgans responsables del Registre Civil "dins del termini de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei".

També tenen la nacionalitat catalana d'origen "les persones nascudes o adoptades essent menors d'edat després de l'entrada en vigor d'aquesta llei que siguin fills de pare o mare catalana".

Finalment disposaran d'aquest dret: aquells qui després de l'entrada en vigor de la llei hagin nascut a Catalunya de pares estrangers "si la legislació personal que se'ls aplica no les hi atribueix una nacionalitat o els seus pares no en tinguessin"; i aquelles persones que "hagin nascut a Catalunya i no tinguin determinada la filiació". 

L'article 8 assenyala les condicions en què es pot adquirir la nacionalitat, per residència legal i continuada a Catalunya durant un període de cinc anys, i poden optar-hi els fills menors de les persones que l’hagin adquirit en virtut d’aquest article. Així mateix, el punt quart d'aquest article deixa clar que falsejar les dades pot portar a la pèrdua de la nacionalitat.

La disposició final segona de la llei puntualitza que les sol·licituds de nacionalitat s'hauran de resoldre abans de la convocatòria de les eleccions constituents. Per poder participar en les eleccions constituents caldrà disposar de la nacionalitat catalana.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat