Quan Ester Capella va assumir les competències de la conselleria de Justícia, també va assumir una part de la feina encarregada anteriorment a Raül Romeva. Tot el que fa referència a la memòria històrica està en les seves mans. Al marge de la llei de fosses i la de nul·litat dels judicis franquistes, ja té encarrilada una de les lleis més importants d'aquesta legislatura del seu departament: la llei de memòria democràtica. Ester Capella és extremadament crítica amb l'Estat espanyol.

Quins són els seus objectius pel que fa a memòria històrica?

Hi ha polítiques del departament que són importants com és la memòria democràtica perquè vol dir pitjar l'accelerador, aès que anem tard. Anem tard. I amb això el conseller Romeva va fer una aposta molt determinada al seu moment a través de la llei de fosses, i cal fer tot allò que s'hauria de fer. Obrir més fosses. Identificar les persones. Torno a demanar a totes les persones que tinguin la noció que algun familiar seu va morir en el període de la guerra o la postguerra i no saben on és que cedeixin les seves dades genètiques a través de la prova de l'ADN; les podem creuar per identificar les persones a mesura que anem recuperant cossos amb les obertures de grans fosses.

Quines són les grans fosses?

En tenim moltes, però les que ens van impactar són les del Soleràs i la de Miravet perquè parlem de 250 persones. I fa impacte l'obertura d'una fossa amb tanta gent i tenir la capacitat de prémer l'accelerador per poder identificar més persones. En memòria democràtica el país ha fet coses. La llei de fosses, la llei de nul·litat dels procediments judicials. Les persones que reben la nul·litat tenen la satisfacció que aquell procés no es va celebrar amb garanties i que es rehabilita el nom de la persona i la persona. Són actes de reparació i de donar compliment als principis que han d'inspirar les polítiques de memòria, que són veritat, justícia i reparació, i establir les condicions de no repetició. Tenim la llei de fosses, de nul·litat, la llei del memorial democràtic. Però ara toca fer una aposta clara de país.

Quina és aquesta aposta?

Tenir una llei de memòria democràtica pròpia, que passi per donar compliment a aquests principis que anunciava. Òbviament això exigeix que els vestigis que quedin de la dictadura i la repressió desapareguin de les places i els carrers, de les viles i les ciutats. Els monuments que encara queden els hem d'eliminar. I que això no depengui de la voluntat política d'un moment determinat, sinó que sigui una qüestió de país, d'Estat, i que, per tant, no hi valguin excuses. I ja fem tard amb tot això. Hem normalitzat vestigis i normalitzat monuments que no podien ser normalitzats i que ara formen part de les visions d'un poble i d'una ciutat, 40 anys després de la mort del dictador, quan ja no hi haurien de ser. Per tant, el país no ha fet els deures. Aquesta és una de les línies principals.

Quines línies més calen?

Hi ha la necessitat d'una comissió de la veritat. Venen totes aquelles eines necessàries per reparar a les víctimes. I col·locar les víctimes en el lloc que es mereixen i establir tots els mecanismes perquè tot això no torni a passar i perquè les generacions futures sàpiguen què va passar. La desmemòria i el silenci eixordador, que persisteixen, perquè, volgudament, qui en tenia les competències més clares, que és l'Estat espanyol, va fer una llei de memòria incompleta i que va arribar tard. Que no pugui ser anul·lat el judici sumaríssim contra el president Lluís Companys diu molt poc de la qualitat democràtica de l'Estat espanyol. I ara assistim a aquest sainet de si es treu o no es treu el dictador del Valle de los Caídos; i ara la paralització de l'exhumació que segurament dictarà el Tribunal Suprem en diu molt poc. I diu molt poc a favor de qui persisteix amb aquesta voluntat que hi hagi un silenci.

Fins on va la llei?

Nosaltres no ens quedarem únicament aquí. Anirem una mica més enllà. Els primers anys de la Transició van passar moltes coses. Hi va haver tortures en algunes dependències policials; hi va haver gent que va morir en circumstàncies que encara no s'han aclarit. Per tant, en tenim la obligació. I això forma part de la nostra història recent. És una avaluació de fins a quin punt els principis democràtics estan ben assentats o no estan ben assentats. I hem vist mostres recents de profundes mancances que fan vulnerable el nostre sistema democràtic i les mateixes institucions.

Hi ha terminis per a la llei de memòria democràtica?

Hi ha l'avantprojecte en fase de participació ciutadana i, en funció de les aportacions, la redacció anirà condicionada. Tenim ganes que aquest projecte s'aprovi i el mecanisme està activat. Volem que sigui una llei que doni resposta a totes les necessitats, no volem que acabi amb limitacions.