La nova llei educativa espanyola, la Llei Celaá, ja és una realitat per al pròxim curs. Aquest dimecres, el ple del Senat hi ha donat llum verda després de la tramitació exprés a la cambra alta espanyola. La nova norma educativa, una més a l’historial de lleis educatives de l’Estat, ha superat tots els tràmits. Com no ha sofert cap modificació al Senat, la LOMLOE ja està llesta per a ser publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i entrar en vigor. Entre els principals punts de conflicte, la llengua o l’escola concertada, que tindrà prohibit segregar per sexe si vol conservar les subvencions. No ha agradat a la dreta, però tampoc algunes formacions independentistes.

Ara fa un mes va sortir endavant al Congrés pels pèls, amb una aprovat raspat: 177 vots favorables, un per sobre de la majoria absoluta requerida per una llei orgànica com aquesta. Avui el Senat ha comptat amb una majoria una mica més folgada, de 142 vots a favor, que ha estat suficient per a tombar les més de 650 esmenes presentades, així com els vetos registrats pel PP, Vox i Unión del Pueblo Navarro.

Com no podia ser d’una altra manera, la llengua ha estat el gran cavall de batalla, especialment després de l’esmena pactada per ERC en la tramitació al Congrés. El nou text acordat entre La Moncloa i els republicans eliminava la referència al castellà com a llengua vehicular. Diu que les les administracions educatives establiran la proporció de l'ús de la llengua castellana i de les llengües cooficials com a llengua vehicular. De la mateixa manera, també van pactar que la llei impedís que les escoles concertades poguessin segregar els alumnes per sexe si volien conservar els concerts públics.

Tot plegat ha encès la dreta, que ha denunciat una “persecució” de la llengua castellana i un “atac” a l’escola concertada. El senador del PP Pablo Ruz ha criticat que la norma "aprofundeix la crivella social que alguns necessiten per justificar la seva existència”. Per la seva part, Vox ha arribat a dir que la Llei Celaá “destil·la odi, rancor i frustració”. I Lorena Roldán, de Ciutadans, ha acusat l’Estat de tirar endavant “una llei que amenaça els drets de les famílies i el futur de tota una generació”.

Però no només la dreta espanyolista ha mostrat els seus recels. També ho han fet algunes formacions independentistes, tot i que amb un to menys hiperventilat. Assumpció Castellví, senadora de JxCat, ha advertit un cop més que l’acord entre el PSOE, Unidas Podemos i ERC no blinda la immersió lingüística. Ha recordat a la dreta que la llengua en perill és el català. Malgrat tot, els republicans han mantingut que l’esmena protegeix el sistema educatiu català.

Com va passar ahir amb l’altre gran projecte, els pressupostos de l’Estat, avui la nova llei educativa, que substitueix la Llei Wert, ha complert tots els tràmits. Ja només en falta un: la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat.

Els governs del PP, en peu de guerra

Però la batalla de la dreta no acaba a l’hemicicle del Congrés dels Diputats i el Senat. Els partits de la triple dreta ja fa setmanes que avisen que la portaran al Tribunal Constitucional un cop sigui definitivament aprovada. A més diversos governs autonòmics governats pel Partit Popular ja s’han apressat a fer moviments per evitar aplicar la nova norma. És el cas de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, que ha prorrogat a corre-cuita els concerts educatius per un termini de deu anys més.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat