Pablo Llarena ha enviat ja a Itàlia l'ordre de detenció europea de Carles Puigdemont, "actualment en vigor", segons exposa en el seu ofici el jutge instructor de tota la causa del Procés.

Després de ser comunicada la detenció de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont a Itàlia, a través del SIRENE, l'instructor de la causa del "Procés", Pablo Llarena, ha enviat un ofici al representant d'Espanya a l'Eurojust perquè remeti al Tribunal d'Apel·lació de Sàsser (Itàlia) l'Ordre Europea de Detenció i Lliurament lliurada el 14 d'octubre de 2019 contra ell, així com la qüestió prejudicial plantejada al seu dia davant el TJUE. El destinatari és el jutge José de la Mata, el representant espanyol a l'Eurojust. 

Llarena cocreta que Puigdemont està en crida i cerca i declarat en rebel·lia des del 2017 i que el cas contra ell encara està obert: "Per la seva comunicació a el mateix Tribunal, li participo que el procediment judicial de què deriva l'euroordre està actiu i pendent de la captura dels processats en situació de rebel·lia".

"I amb la mateixa finalitat, acompanyo la Qüestió Prejudicial plantejada en el seu dia davant el TJUE, la tramitació no modifica la situació en què es troba actualment el procediment", s'afanya a aclarir Pablo Llarena davant una possible retenció il·legal per estar pausada l'ordre de detenció europea mentre no es resol aquest tràmit segons "la interpretació que del dret europeu, i sobre les estrictes qüestions  suscitades, realitzi el TJUE". Segons el jutge instructor aquest tràmit no atura res.

Total validesa per tant de l'ordre de detenció europea, segons Llarena, que avalaria la retenció de Carles Puigdemont ahir a l'aeroport de l'Alguer i una possible extradició a Espanya. Això, almenys, és el que pretén el jutge amb el ràpid moviment avui, hores després de la detenció i en ple debat sobre la seva legalitat.

 

Dilluns el Tribunal Suprem tindrà tota la documentació traduïda a l'Italià per enviar-la al tribunal d'Apel·lació de Sàsser.

Pendents del TJUE

Llarena no va deixar en suspensió l'ordre de detenció europea mentre es resolien les qüestions prejudicials. Llarena, va demanar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que es pronunciï sobre l'extradició de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira, contra els que se segueix el procediment per delictes de sedició, malversació de cabals públics o desobediència. El jutge del Suprem va plantejar una qüestió prejudicial perquè valori les denegacions que ha fet la justícia belga de les euroordres contra els exiliats que s'han fet fins ara.  En concret, vol que la justícia europea valori l'abast i les raons de denegació per tal de poder establir criteris sobre si s'ha de mantenir, retirar o emetre noves euroordres contra els exiliats, un cop les autoritats judicials belgues van denegar el lliurament del conseller Lluís Puig.

Carles Puigdemont, però, va presentar un recurs que reclama que es pregunti al TJUE si el Suprem ha de ser l’òrgan que tracti els temes que afecten els eurodiputats —com si fossin membres de parlaments de l'Estat espanyol— tot i que no ho estableixi així la llei.

Pregunta, així mateix, diferents qüestions relacionades amb la possibilitat d’emetre una ordre de detenció contra un eurodiputat; demana si d’acord amb la legislació de la UE “no és necessària l’obtenció de l’autorització del Parlament Europeu per emetre una ordre nacional de detenció i ingrés a presó contra un diputat del Parlament Europeu” i si és possible fer-ho a la vista de la jurisprudència de la Cort Internacional de Justícia i del mateix TJUE.

L’escrit recorda al Suprem que, com a última instància, té “una veritable obligació” de plantejar les qüestions prejudicials d’acord amb els tractats de la UE i no fer-ho “suposa una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva a un procés amb totes les garanties, així com una vulneració de la Carta de Drets Fonamentals de la UE o del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals”.

“Cal recordar que la Sala ha de plantejar les qüestions prejudicials, fins i tot d’ofici, quan se susciten dubtes sobre la interpretació o, en qualsevol cas, no existeixi referència interpretativa del TJUE sobre un determinat precepte de la Unió”, adverteix.