El jutge Pablo Llarena rebutja incloure en la causa del Suprem contra el referèndum Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, en no veure indicis de la seva participació en el delicte de rebel·lió.

El jutge Pablo Llarena, instructor de la causa que se segueix al Tribunal Suprem pel procés unilateral d'independència a Catalunya, ha rebutjat incloure en el procediment els excàrrecs de la Generalitat Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, en no apreciar indicis que justifiquin la seva responsabilitat en el delicte de rebel·lió que està investigant. El magistrat contesta així a una exposició raonada del titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que li va plantejar acumular a la causa que instrueix el Suprem la depuració de la responsabilitat criminal de Jové i Salvadó.

Llarena recorda que, d'acord a la interlocutòria de processament que va dictar en la causa el passat 21 de març, va ser la violència esdevinguda a la seu de la Conselleria d'Hisenda el dia 20 de setembre del 2017, "la qual sense cap dubte va permetre que tots els involucrats en el procés s'imaginessin el risc que futures mobilitzacions poguessin esclatar amb episodis violents de forta lesivitat i dany en el grup social".

Des d'aquesta constatació, afegeix el jutge, "tots aquells que amb aquest coneixement van impulsar la votació de l'1 d'octubre, buscant que els ciutadans s'enfrontessin als cossos i forces de seguretat de l'Estat que tenien ordre d'impedir la votació, pretenent així que la votació es desenvolupés a totes passades i que pogués declarar-se la independència de Catalunya en els termes expressats en la Llei 20/2017 de transitorietat nacional i fundacional de la república, van impulsar conscientment, o assumir, les manifestacions de violència que necessàriament havien de repetir-se per aconseguir el propòsit i imposar a l'Estat la renúncia a la sobirania del territori".

No obstant això, explica l'instructor, l'exposició raonada no mostra que s'hagin recollit fonts de prova que permetin sostenir que l'aportació de Josep Maria Jové o de Lluís Salvadó Tenesa "hagi tingut lloc amb coneixement que s'instrumentalitzarien alçaments ciutadans violents per a la consecució de la independència", de manera que no resulten indicis que justifiquin la seva responsabilitat pel delicte pluripersonal de rebel·lió que s'investiga en aquest procés.

"L'exposició raonada mostra que tots dos investigats, per més que actuessin amb l'ideari d'aconseguir la independència de la comunitat autònoma de Catalunya o amb l'aspiració de dotar-la dels instruments administratius que li permetessin actuar amb sobirania tan aviat com es constituís la república, van ser detinguts prèviament als successos esdevinguts el dia 20 de setembre, i no es descriu tampoc que la investigació hagi mostrat que els investigats realitzaran alguna actuació amb posterioritat a aquest moment", argumenta el jutge.

D'aquesta manera, s'exclou el suport fàctic de la seva participació intencional en el delicte de rebel·lió o al sosteniment econòmic del referèndum (el fiscal reclamava que Salvadó fos investigat per malversació connexa amb la rebel·lió), per més que l'actuació de tots dos pugui prestar suport a una responsabilitat penal divergent i ser, en aquest cas, objecte de depuració pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, atesa la condició de tots dos de diputats del Parlament de Catalunya.