Pablo Llarena pensava l'any 2012 que entre Catalunya i Espanya calia arbitrar "una solució essencialment política". Llarena és ara el magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra els membres del Govern i els Jordis. Llavors era president de l'Audiència de Barcelona, i deia que hi ha "sentiments generalitzats de la ciutadania" catalana que demanen resposta política, segons explicava a El Mundo.
"No es pot pretendre que tota la qüestió relativa a atribuir un espai significatiu a la individualitat catalana i tota la qüestió relativa a la integració de Catalunya a Espanya s'hagi de resoldre judicialment, perquè no ha de ser així", va afegir Llarena al diari madrileny.
El diari presentava aquestes declaracions amb aquesta entrada: "Un dels representants de la Judicatura a Catalunya ha volgut aportar la seva particular opinió al debat independentista". Llarena sabía de què parlava. Aquesta informació l'ha fet córrer aquest dijous David Fernández, l'exdiputat de la CUP:
Santa Hemeroteca. Tres mesos empresonats. Pablo Llarena, any 2012: "La qüestió de la identitat catalana i de la integritat de l’estat espanyol no té cap resposta judicial sinó política". #songentdepau #llibertatpresospolitics
— David Fernàndez #dempeus (@HiginiaRoig) 16 de gener de 2018
Llarena va reafirmar que la resposta al conflicte "ha de ser política" i els que han de buscar els camins d'equilibri i solució han de ser "els que porten gestió política a Catalunya i a l'Estat". I va recordar que "els jutges no tenen cap capacitat ni cap instrument de solució".
El diari va preguntar al jutge la seva opinió "com a jurista" sobre "un hipotètic referèndum d'independència". La resposta va ser cautelosa: "A tothom li agradaria saber què pensen els jutges abans que el judici comenci. Desgraciadament, els jutges no treballem així, no avancem les nostres solucions o les nostres decisions abans que hagi judici, les donem després d'una anàlisi processal de la qüestió".
Sobre la resposta judicial a un referèndum, Llarena va respondre com un jutge, en línia recta: tot dependrà de l'ordenament jurídic vigent en el moment que es celebri i "dels termes d'aquesta convocatòria, això serà determinant".
La informació del diari acaba tornant a la política: "Malgrat això, el president de l'Audiència de Barcelona ha remarcat que 'en tot cas la resposta dels tribunals a la qüestió concreta de la identitat catalana i de la integritat de l'Estat espanyol no té una resposta judicial sinó política'".