El cantautor Lluís Llach s'ha adreçat amb contundència al ministre finlandès d'Afers Europeus, Anders Adlercreutz, que, tot i mostrar-se com un defensor de la cultura catalana, va evidenciar dubtes de l'oficialitat del català a la Unió Europea abans de la reunió del Consell d'Afers Generals a Brussel·les del passat 19 de setembre. Adlercreutz, a través d'un missatge en català, va expressar les seves reticències a oficialitzar aquesta llengua i, ara, el ministre finlandès ha assenyalat al diari Ara la preocupació que "moltes llengües regionals a la Unió Europea" també poden reclamar l'oficialitat arran d'una possible incorporació del català i per això ha defensat un "reconeixement intermedi". Una argumentació que no ha convençut a Llach.

"Això és lamentable, Anders Adlercreutz. La nostra llengua és totalment oficial en el nostre territori, igual que el finlandès o el suec ho són a Finlàndia", ha escrit el cantautor a través de les xarxes socials, en un missatge on també ha apuntat que "la llei espanyola" exigeix que el català "es faci oficial a la UE". "És la vostra prerrogativa decidir l'estatus que heu donat a les moltes llengües parlades a Finlàndia, però la comparació entre l'estatus de les vostres llengües "regionals" i el català no és vàlida en absolut", ha retret. 

Així mateix, Llach ha assegurat a Adlercreutz que "els catalans no entendran l'hostilitat de Finlàndia si apliqueu un veto a la nostra llengua des de l'estatus que ja gaudiu", a la vegada que s'ha adreçat a empreses finlandeses perquè ajudin "a explicar al ministre que el català és una realitat ben establerta i totalment oficial amb 10 milions de parlants". 

Dubtes del català a la UE

Finlàndia, juntament amb Suècia, és un dels països que ha mostrat públicament reticències a l'oficialitat del català a la UE. "Soc un gran amic de la cultura catalana. Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE, però també hem de conèixer les conseqüències de les nostres decisions. Així és massa aviat per prendre una decisió", va advertir el ministre finlandès d'Afers Europeus, Anders Adlercreutz. Un missatge que Suècia va compartir, reclamant treballar més la proposta per analitzar en profunditat les conseqüències financeres i els detalls legals. La representant de França, en canvi, va assegurar que el seu país defensa que tothom utilitzi la seva llengua i va assegurar que no té por que l'oficialitat del català pugui provocar reivindicacions dins del territori francès, amb llengües com el bretó i el cors.