El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha atacat els tribunals europeus que no han lliurat per rebel·lió els polítics a l'exili. Ho ha fet durant l'obertura de l'any judicial, un dels actes més importants del curs, amb totes les forces judicials representades i presidit pel Rei.
Lesmes diu que han interpretat de manera "unilateral" preceptes jurídics que són "autònoms", provocant d'aquesta manera una "greu incertesa". "Aquestes decisions han provocat la generalitzada percepció d'una irremissible pèrdua de virtualitat de certs instruments de cooperació judicial", ha manifestat. El president dels jutges ha reivindicat "una Europa forta, unida, solidària", que, segons Lesmes, "ha de consolidar el seu lideratge mitjançant els valors de l'estat de dret i, per aquest motiu, davant les dificultats, la nostra justícia està cridada a salvaguardar la Constitució, precisament, perquè és l'expressió més intensa del nostre compromís amb Europa".
Lesmes ha defensat la Constitució i ha dit que quan "resulta colpejada no es pot renunciar a defensar-se" i ha reconegut que, en l'efemèride dels 40 anys de la Constitució, l'Estat travessa per un dels "moments més delicats de la història recent". També ha dit que els atacs a la Constitució fan el poder judicial "més fort".
En el seu discurs, Lesmes ha relacionat l'independentisme amb la "postveritat" i ha afirmat que l'actuació del poder judicial ha evitat danys majors. "Davant la postveritat, que persegueix la impunitat sota l'aixopluc aparent de la voluntat popular, els ciutadans han d'adonar-se que la resposta del poder judicial s'encamina a evitar el dany que suposa desarticular ni més ni menys que tot un pacte de convivència intergeneracional", ha declarat. "Si la resposta no es produís, l'efecte seria demolidor", ha afegit.
El president de tots els jutges ha lamentat els "atacs personals" a magistrats i ha retret que les crítiques a les seves decisions (com per exemple les resolucions de Llarena o la sentència de La Manada) no només vinguin de la societat sinó també de poders polítics. En aquest sentit, considera que és "censurable" en el marc de la "normalitat i del respecte institucional". Per això, ha recamat "responsabilitat i comprensió" a totes les institucions per vetllar per la independència dels tribunals.