Diverses associacions judicials han recordat, en el marc de la providència del Tribunal Suprem per la qual es ratifica l'obligació d'un mínim del 25% d'ensenyament en castellà a Catalunya, que les resolucions dels tribunals són d'"obligat compliment per a tothom". Aquest dimecres, el conseller d'Educació de la Generalitat, Josep Gonzàlez-Cambray, ha demanat per carta als directors dels centres educatius catalans que no canviïn el seu projecte lingüístic docent: "Volem que continueu treballant exactament com fins ara".

La missiva ha estat remesa després que ahir dimarts el Suprem confirmés la sentència del desembre passat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la qual es va determinar l'obligació d'un mínim del 25% d'ensenyament en castellà dins del sistema educatiu.

La presidenta de l'Associació Professional de la Magistratura, María Jesús del Barco, ha recordat en declaracions a Europa Press que "tots estem obligats a complir les sentències", inclosos "els poders públics i polítics". Preguntada sobre si l'actuació del conseller podria suposar o no una vulneració de la llei, la jutgessa ha explicat que "per incórrer en un delicte de desobediència, hi ha d'haver un requeriment exprés del tribunal perquè es compleixi" la sentència i s'ha d'haver "constatat" aquest "incompliment reiterat".

El portaveu de l'Associació Judicial Francisco de Vitòria, Jorge Fernández Vaquero, ha assegurat que "depèn de les circumstàncies del cas". Ha recordat, tanmateix, que "si es rep el mandat judicial de complir alguna cosa, qui voluntàriament l'incompleix pot cometre un delicte". Segons ha precisat, perquè es consideri així, "cal que s'hagi demanat expressament l'execució de la decisió judicial".

"El que està clar, amb independència que hi hagi un delicte o no, és que les resolucions judicials són d'obligat compliment per a tothom, també per als governs", ha afegit. En aquest sentit, Vaquero ha insistit que "no podem conviure pacíficament entre nosaltres si no respectem les lleis democràtiques" i ha subratllat que els qui fan que les lleis es respectin són els tribunals de justícia.

La portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Ascensión Martín, ha insistit que "tot cal posar-ho en context" i ha recordat que fins ara "simplement són manifestacions" que "potser després no es porten a terme". "Si es demostrés al llarg del temps que aquesta sentència no s'ha executat, es prendran les mesures oportunes", ha assenyalat.

L'alerta dels afectats al tribunal

Així, Martín ha explicat que "si requereixen el conseller d'Educació perquè compleixi immediatament la sentència i no l'executés, ja es veurien les conseqüències". Segons ha assenyalat, "cal que se'l requereixi perquè es pugui produir una sanció administrativa o un possible delicte de desobediència a l'autoritat judicial".

Al fil, ha precisat que això "requereix un procés": que li notifiquin la sentència, que el requereixin i que s'acrediti que l'esmentada resolució no es compleix. "Cal veure què és el que passa. No podem avançar-nos als esdeveniments", ha indicat.

Amb tot, en cas que algú es consideri afectat perquè senti que no es donen les hores de castellà previstes en la sentència, pot posar en coneixement del tribunal que la resolució no s'està aplicant. A partir d'allà, la justícia faria les avaluacions pertinents.