El president d'Aragó, el socialista Javier Lambán, ha publicat un polèmic tuit blanquejant la colonització espanyola d'Amèrica i carregant contra els asteques. Mentre que titlla l'imperi asteca de "sanguinari", no només no qüestiona les pràctiques dels conqueridors espanyols sinó que denuncia la suposada existència d'una "llegenda negra" contra ells.
"Avui fa 500 anys que Hernán Cortés, ajudat per tribus indígenes, va conquerir Tenochtitlan, la capital del sanguinari imperi asteca. Trenta anys després, Carles V va fundar la Reial i Pontifícia Universitat de Mèxic, una de les primeres d'Amèrica", ha indicat. "No secundem "llegendes negres" falses", ha afegit.
Curiosament l'argumentari de Lambán és pràcticament el mateix que ha utilitzat el partit ultra Vox en un tuit similar.
"Tal dia com avui de fa 500 anys, una tropa d'espanyols encapçalada per Hernán Cortés i aliats natius van aconseguir la rendició de Tenochtitlán. Espanya va aconseguir alliberar milions de persones del règim sanguinari i de terror dels asteques. Orgullosos de la nostra història", assenyala el partit de Santiago Abascal.
El posicionament de Lambán ha provocat una forta polèmica a la xarxa, i alguns li han recordat la matança de Cholula protagonitzada per les forces d'Hernán Cortés. Un professor de la Universitat de Saragossa fins i tot ha demanat públicament disculpes a la Universitat de Mèxic pel que ha dit Lambán.
Segons la BBC, en la batalla final de Tenochtitlán Cortés va ordenar una ofensiva devastadora i desmoralitzant contra l'enemic.
"Per minar la confiança dels mexicas, que ara ja sabien la forma de combatre dels espanyols, va considerar que havia de mostrar una crueltat mai abans vista", explica l'historiador Julio Arriaga a La Caída de Tlatelolco.
A la rodalia d'Iztapalapa, segons va relatar el mateix Cortés en les seves "Cartes de Relació", va trobar a dones i nens buscant menjar. "Gairebé sense dubtar-ho, es va llançar sobre ells juntament amb els tlaxcaltecas, matant-los en quantitats que, segons ell mateix, van superar el nombre de vuit-cents", assenyala Arriaga.
Nova Espanya
Després de la conquesta, van passar dècades perquè es consolidés un nou ordre de la vida al territori de domini mexica que va passar a ser el de la Nova Espanya.
"No és només la substitució d'un grup de poder per un altre: va ser un canvi cultural, polític, econòmic, lingüístic, i biològic radical", explica el també historiador Miguel Pastrana.
Cortés va ser part de la generació de colonitzadors hispans que va iniciar la primera fase de la colonització castellana de les Amèriques. Va néixer a Medellín (Extremadura, Espanya) el 1485 i se'n va anar a Amèrica. Després d'enderrocar l'imperi asteca, Cortés va ser guardonat amb el títol de Marqués de Valle de Oaxaca, mentre que el més prestigiós títol de Virrei va ser donat a un noble d'alt rang, Antonio de Mendoza. Cortés va tornar a Espanya el 1541 i va morir a Castilleja de la Cuesta (Sevilla, Andalusia) sis anys després.