Junts portarà aquest dijous a votació al Parlament una proposta de resolució que planteja el concert econòmic com la via per donar resposta a les necessitats de finançament de Catalunya i poder reforçar àmbits com l'educació, la sanitat, l'habitatge o les infraestructures. La iniciativa, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat en el marc del debat de política general, reclama que Catalunya disposi de plena capacitat per recaptar, gestionar i decidir el destí dels recursos que genera.
La proposta, titulada "Sobirania econòmica", parteix de la constatació que Catalunya pateix un dèficit fiscal anual que Junts quantifica en 22.000 milions d'euros, amb dades del 2021, i un dèficit d'inversió de l'Estat estimat en més de 50.000 milions. El text denuncia que l'execució de la inversió pressupostada a Catalunya és "sistemàticament inferior" a la de la resta de territoris i queda "molt allunyada" del pes de Catalunya en el PIB espanyol. Segons Junts, aquesta situació té conseqüències directes sobre el benestar de la ciutadania, la competitivitat de les empreses i el desenvolupament de les infraestructures i els serveis públics. Per això, la formació considera que l'única manera de resoldre aquest "greuge" és que Catalunya disposi de plena capacitat per recaptar, gestionar i decidir sobre els seus recursos.
Un concert per finançar educació, habitatge i infraestructures
El punt central de la resolució és la reclamació d'un sistema de finançament en forma de concert econòmic, que s'hauria d'articular mitjançant una llei específica del Concert Econòmic Català i fora del règim comú regulat per la LOFCA. Junts vincula explícitament aquest model amb la capacitat de Catalunya per afrontar les necessitats de finançament dels serveis públics i les polítiques que considera prioritàries. La proposta assenyala que el concert econòmic és "l'única fórmula possible" per donar resposta a les necessitats bàsiques dels catalans.
En concret, el text posa sobre la taula objectius com arribar al 6% del PIB en educació, garantir el finançament necessari per a la sanitat, assolir una inversió en R+D+i del 3% del PIB anual, complir en deu anys les demandes d'infraestructures plantejades per les cambres de comerç i construir un parc d'habitatge suficient. També cita el suport a la pagesia i el finançament local. La proposta planteja que la Generalitat tingui responsabilitat fiscal efectiva sobre la totalitat dels tributs generats o suportats a Catalunya i que l'Agència Tributària de Catalunya assumeixi l'"exacció, gestió, liquidació, recaptació i inspecció de la totalitat dels tributs". El model que defensa Junts també inclouria una aportació de Catalunya a l'Estat per finançar les competències i serveis que aquest continuï exercint i una contribució a la solidaritat interterritorial. Aquesta aportació, segons el text, hauria de ser decidida per la Generalitat mitjançant criteris "objectius, transparents, verificables i compatibles amb la responsabilitat fiscal i l'eficiència econòmica".
Junts reclama la condonació íntegra del FLA
La resolució també aborda l'endeutament de la Generalitat. Junts assenyala que el deute supera els 90.000 milions d'euros i que prop del 85% correspon a l'Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). El pagament d'interessos, segons el text, consumeix prop de 1.600 milions d'euros anuals del pressupost de la Generalitat. Els juntaires sostenen que aquest endeutament no és fruit d'una gestió irresponsable, sinó que és conseqüència "directa" de l'infrafinançament i del dèficit fiscal. La formació considera que no és acceptable que Catalunya aporti a l'Estat més recursos dels que rep i que, alhora, s'hagi de finançar a través del Tresor públic estatal, pagar-ne interessos i estar sotmesa a la tutela financera de l'Estat.
Per això, la proposta insta el Govern a exigir a l'executiu espanyol la condonació íntegra del deute derivat del FLA, l'extinció definitiva d'aquest mecanisme per a Catalunya i la supressió de la tutela financera estatal. Junts vol que la Generalitat pugui recuperar la "plena capacitat d'autofinançar-se" i accedir als mercats de capitals sense autorització prèvia del govern espanyol. La iniciativa considera que la condonació parcial de 17.104 milions d'euros, pactada per PSC i ERC, que es troba en tràmit a les Corts Generals no resol el problema estructural del finançament català.
El concert, en ple debat pel nou model de finançament
La proposta arribarà al Parlament en un moment en què el govern espanyol prepara la tramitació al Congrés del nou model de finançament autonòmic, fruit de l'acord entre el PSOE i ERC. El nou sistema suposaria per a Catalunya uns 4.686 milions d'euros addicionals el 2027 respecte del model vigent, una xifra que políticament s'ha arrodonit als 4.700 milions. El govern espanyol defensa que la proposta incrementa l'autonomia financera de les comunitats i reforça la seva capacitat tributària. Junts, en canvi, considera que el model no permet que Catalunya disposi de la "clau de la caixa" i manté que l'alternativa ha de passar per un concert econòmic. La formació presentarà una esmena a la totalitat al Congrés quan es tramiti el nou model. D'aquesta manera, la reivindicació del concert que Junts sotmetrà dijous al Parlament tindrà continuïtat també a la cambra baixa espanyola.
Sis rebutjos del concert durant la legislatura
La proposta de resolució recupera una reivindicació que Junts ha portat reiteradament al Parlament durant aquesta legislatura. El 29 de gener del 2026, la cambra va rebutjar per sisena vegada una iniciativa juntista per establir un sistema de finançament en forma de concert. El text va obtenir el suport de Junts i ERC, mentre que PSC, PP i Vox hi van votar en contra i els Comuns i Aliança Catalana es van abstenir; la CUP també hi va donar suport. El primer gran precedent es remunta al 10 d'octubre del 2024, durant el primer debat de política general de la legislatura. Aquell dia, el Parlament va aprovar les propostes del PSC, ERC i els Comuns que defensaven impulsar el finançament singular pactat entre socialistes i republicans, mentre que va rebutjar la proposta de Junts per establir un nou model "en forma de concert econòmic".
El 27 de febrer del 2025, la cambra va tornar a rebutjar una iniciativa de Junts per establir un sistema de finançament en forma de concert. La proposta, defensada per Antoni Castellà, plantejava sortir de la LOFCA, atorgar a la Generalitat sobirania fiscal i normativa sobre els impostos recaptats a Catalunya i que l'Agència Tributària de Catalunya assumís l'exacció, gestió, liquidació, recaptació i inspecció. El 3 de juliol del 2025 es va repetir l'escenari, amb el rebuig d'una nova moció de Junts per erradicar el dèficit fiscal mitjançant un sistema de finançament en forma de concert. I el 9 d'octubre, en el segon debat de política general de la legislatura, el Parlament va tornar a rebutjar la proposta juntaire per establir un concert econòmic mitjançant una llei específica fora del marc de la LOFCA.
Junts vol reforçar el seu paper d'alternativa a Illa
La defensa del concert econòmic forma part de l'estratègia de Junts per al debat de política general. Fonts de la formació han traslladat a El Nacional.cat que els juntaires volen aprofitar el ple per reforçar el seu paper d'alternativa al Govern de Salvador Illa i presentar un projecte de país contraposat al de l'executiu socialista. La formació de Carles Puigdemont situa en el centre del seu discurs els que considera els dos grans dèficits del Govern: "La mala gestió a Catalunya i la submissió davant Madrid". Segons Junts, aquesta combinació es tradueix en unes infraestructures "col·lapsades", uns serveis públics tensionats, una classe mitjana pressionada fiscalment, dificultats per accedir a l'habitatge, un increment de la inseguretat i un "retrocés preocupant del català".
Els juntaires plantegen una alternativa basada en tres eixos: governar bé, defensar Catalunya davant de Madrid i avançar nacionalment. El concert econòmic hi ocupa un lloc central com a instrument per disposar de més recursos i, segons el plantejament de Junts, poder afrontar les necessitats en educació, sanitat, habitatge i infraestructures.