El passat dimarts, el Govern aprovava el decret llei de regulació d'habitatges d'ús turístic amb l'objectiu d'acotar la proliferació d'aquests immobles i evitar que acabin copant el mercat, fet del qual en derivaria el risc d'una manca d'habitatge d'ús residencial i de gentrificació. En concret, se sotmet a llicència urbanística prèvia els habitatges d'ús turístic de 262 municipis catalans, llistat en què figuren les poblacions més turístiques del país. Aquesta mesura ha aixecat polseguera entre el sector i entre alguns partits de l'oposició. Junts per Catalunya ha registrat una sol·licitud de dictamen, davant la Mesa del Parlament, al Consell de Garanties Estatutàries perquè avaluï si la normativa "vulnera el principi d'autonomia local". En concret, els juntaires demanen a l'òrgan que aclareixi "l'adequació" del decret a l'Estatut i la Constitució. El PSC també ha presentat un escrit igual que ho han fet PP i Vox de manera conjunta.

Des del punt de vista del partit, la nova regulació "envaeix de ple les competències urbanístiques pròpies dels municipis i, per tant, el principi d'autonomia local reconegut a l'Estatut pels articles 84.1 i 84.2 (en diversos apartats), 86.1 i 86.3; així com vulnera l'article 140 de la Constitució". En un comunicat, Junts lamenta que la regulació incorporada a la normativa "esdevé una regulació directa de les condicions d'implantació dels habitatges d'ús turístic de cada municipi, sense que aquests tinguin la capacitat de decidir la configuració pròpia del municipi, tenint en compte les seves singularitats". Específicament, els punts on Junts veu aquestes vulneracions són els articles 1, 2 i 3 del Decret Llei, la Disposició Transitòria primera i segona, i la Disposició final primera.

Junts considera que es vulnera el principi de seguretat jurídica

Més enllà de qüestionar que respecti el principi d'autonomia local, Junts també posa el focus en una possible vulneració del principi de seguretat jurídica pel fet que "estableix un règim transitori sobre els habitatges d'ús turístic existents a l'entrada en vigor". A parer de la formació, aquesta regla de transitorietat "conforma no només un mecanisme confús, sinó una situació d'incertesa absoluta i insuperable pels ciutadans afectats que els col·loca en una inseguretat jurídica no resoluble". Junts denuncia que, en les localitats on actualment la densitat d'habitatges d'ús turístic per cada 100 habitants sigui superior a 10, hauran de cessar les activitats actuals sobrants —segons estipula el decret— "sense que la regulació estableixi els criteris pels quals es determinen quines activitats són les que cessen i quines no": "En conseqüència, és impossible determinar per la normativa aprovada pel Govern els criteris concrets que han d'aplicar-se per determinar de forma efectiva les activitats que han de cessar". En aquest sentit, afegeixen que els titulars actuals d'habitatges d'ús turístic "no poden determinar l'afectació del decret sobre el seu habitatge".

En aquest escrit, el grup parlamentari encapçalat per Albert Batet també propugna que la nova regulació "vulnera les condicions per realitzar un decret llei previstes a l'Estatut i a la Constitució, que estableixen que aquesta és una eina legislativa de caràcter extraordinari, limitada i contextualitzada a situacions limitades". "Es vulnera des del vessant formal, perquè no acredita, justifica o demostra que la 'necessitat extraordinària i urgent' relativa a la situació de la manca d'habitatge destinat a residència permanent pugui ser solucionada amb l'afectació del règim d'habitatges d'ús turístic". De fet, Junts argüeix que "no hi ha cap dada objectiva que pugui acreditar-la" i també sosté que el decret llei té per objecte "matèries excloses d'aquesta figura".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!