“És una esmena de tothom [ERC, Bildu i el BNG], jo m’alegro de la capacitat que té Junts d’apropiar-se de coses”. Així començava Gabriel Rufián el matí al Congrés dels Diputats, tres minuts abans que arrenqués la sessió de control. Al·ludia a l’acord que van anunciar ahir els juntaires amb el govern espanyol per reconèixer el dret a ser respost en català als serveis d’atenció a la clientela. En el seu comunicat, la formació capitanejada per Míriam Nogueras a Madrid assegurava que, amb la nova llei, el dret a parlar en català no dependrà de la “bona voluntat de l’empresa” o de la seva “ubicació territorial”. La mesura afectarà els serveis d’atenció al client (i no el global de l’empresa) de tots els serveis bàsics d’interès general i de qualsevol empresa de més de 250 treballadors o que facturi més de 50 milions anuals. La llei està encara a les beceroles de la tramitació parlamentària: amb les esmenes sobre la taula, cal que el text passi per la ponència, per la comissió i pel ple (podent-se fer canvis en cada fase) abans de ser aprovada. I les vies de comunicació continuen obertes amb l’objectiu de consensuar una esmena transaccional entre totes les formacions.
📝 Junts i el govern espanyol blinden el dret a ser respost en català als serveis d’atenció a la clientela
En relació amb la possibilitat de parlar en les llengües cooficials a tot l’Estat, des del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, refreden la generalització de la norma i no confirmen que l’ús del català sigui d’aplicació al territori de tot l’Estat. Des de Junts, apunten que és fruit de la lectura d’un dels articles de la llei. En qualsevol cas, estem parlant de centraletes o de bústies de recepció de correus electrònics que no estan ubicades al mateix lloc que l’empresa en qüestió. Un exemple: en comprar una televisió, el telèfon al qual truquem per reclamar si tenim un problema l’atén una persona que pot ser que estigui fora de Catalunya (o fins i tot fora d’Espanya).
Què diuen ERC, Junts i el Ministeri?
Des d’Esquerra, recorden que ells van presentar esmenes idèntiques a les que va registrar Junts i que el govern espanyol va acceptar. “El Ministeri diu que no se n’ha adonat i que ha acceptat la de Junts. No m’ho crec, ho han volgut donar a Junts”, sostenen fonts republicanes. Des de les files de Junts, al·leguen que ells van començar a negociar a finals de l’any passat amb dos eixos bàsics: la llengua i les competències.
Les fonts consultades per ElNacional.cat esgrimeixen que no va ser fins que Junts va rubricar l’acord, el 3 de març, que no es va tancar el termini d’esmenes a la totalitat, ja que ells haurien fet caure la llei sense aquestes modificacions. Ho confirma un diputat de Sumar, preguntat per aquest mitjà sobre aquest extrem, que reconeix que era una “condició” dels juntaires per avalar la norma. Un mes més tard, tant Junts com el PSOE i Sumar van presentar la “literalitat” de les esmenes que havien acordat i el Ministeri va assumir el compromís de buscar i trobar els suports perquè la norma rebés llum verda. En aquestes qüestions, fruit de l’acord, les esmenes amb la signatura de Junts i de les dues formacions que integren el govern espanyol (registrades per separat) eren calcades. “No tenim cap inconvenient que s’hi sumi qui s’hi sumi, però l’acord que ho fa possible és el nostre”, conclouen les mateixes veus de Junts, que exhibeixen un acord signat en aquesta direcció.
Des d’ERC, insisteixen que ells també van dialogar amb el Ministeri “des del minut u” i que, en aquests temes, “es parla amb tothom”. Altres veus de les files republicanes recalquen que ells també ho van “verbalitzar” amb el govern espanyol i recorden que és una qüestió que es va discutir la passada legislatura: la llei ja incloïa el dret a presentar consultes, queixes, reclamacions i incidències en llengües cooficials i ERC va presentar una esmena per garantir els “mitjans humans, materials, tècnics i organitzatius adequats per al compliment dels drets lingüístics de la clientela”. Ara bé, la modificació no es va incorporar al redactat. Malgrat que encara no hi ha un acord subscrit per escrit, una altra veu d’ERC subratlla que quan la llei va tornar al Congrés fa un any i mig, ells van situar els drets lingüístics com una “línia vermella” en la negociació amb el govern espanyol.
Per la seva banda, el ministre Pablo Bustinduy no confirma cap acord bilateral: assenyala que el govern espanyol està en “processos de negociacions amb tots els grups parlamentaris” i els emplaça a la reunió de la ponència que s’hauria de celebrar en els pròxims dies i que ell confia que sigui “com més aviat millor”. Sobre els pactes, es remet a una “multitud d’acords amb molts grups parlamentaris i amb altres ministeris” i ha apuntat que “tots aquests acords amb tots els grups parlamentaris” hauran de “consolidar-se en un text definitiu” a la reunió de la ponència. Un altre diputat de Sumar reitera a ElNacional.cat que hi ha hagut converses amb “tots els grups”.
I què contemplen les esmenes?
D’una banda, hi ha quatre esmenes presentades per Junts (dos) i ERC (dos) a l’article 9 són idèntiques. Volen introduir que el personal que faci atenció personalitzada al client i que qui dissenyi i gestioni els mitjans automatitzats que es puguin utilitzar haurà de comptar amb una “formació específica prèvia en idiomes cooficials” i que l’empresa hagi d’assegurar que els serveis d’atenció al client estiguin “dotats dels mitjans humans, materials, tècnics i organitzatius adequats per garantir els drets lingüístics”.
D’altra banda, ambdues formacions apunten en diferents direccions en l’article 29 septies. Des de Junts, volen establir que les notificacions relatives a les queixes o reclamacions es facin en la “mateixa llengua amb la qual s’hagi presentat la queixa i reclamació per part del client”. I ERC vol introduir l’excepció de quan el consumidor o usuari “manifesti expressament voler la resposta en una altra llengua”.
“Quan el servei d’atenció a la clientela estigui dirigit a clientela situada en comunitats que disposin de llengües cooficials”
El dret a ser atès en català serà d’aplicació al conjunt de l’Estat? Fonts de Junts consultades per ElNacional.cat es remeten a l’article 7 de la norma. És el redactat original i el mateix que el Consell de Ministres va impulsar la legislatura passada (que va decaure per l’avançament electoral del 23J). La llei estipula que la presentació de consultes, queixes, reclamacions o incidències podrà fer-se en castellà i en “qualsevol de les llengües cooficials quan el servei d’atenció a la clientela estigui dirigit a clientela situada en comunitats autònomes que disposin de llengües cooficials”.
“Si una empresa de renovables a mi m’està venent energia a casa meva que està a Catalunya, quan faci la queixa en català, m’ha de respondre en català”, deixen clar des de Junts a aquest mitjà. “M’ha de respondre amb la llengua amb la qual faig la consulta”, insisteixen. “Jo compro una porta antiincendis fora de Catalunya, però la condició de client la tinc jo. Si un dia estic a Astúries, puc reclamar en català”, reiteren. “Jo vull els mateixos drets que té qualsevol ciutadà quan escriu en castellà. Si escric en català, em contesta en català”, postil·len.
“El lògic és que on es parlin idiomes cooficials es pugui atendre a aquestes llengües”, assenyalen fonts d’ERC. Preguntades per l’afectació de la norma al conjunt de l’Estat, les mateixes veus eviten pronunciar-se: “M’és dona igual”. Davant dels micròfons, Gabriel Rufián, envia un missatge als crítics amb aquesta mesura: “Em sorprèn que espanyols molt espanyols es posin tant amb idiomes que estan reconeguts a la sacrosanta Constitució com a idiomes espanyols, haurien d’estar contentíssims que es parlin”, ha verbalitzat. “Nosaltres volem fomentar les llengües oficials d’aquest país en tots costats, a Catalunya, evidentment, però en tots costats. És molt fàcil, amb Google Translate es pot fer”, ha reblat.
Mentrestant, en declaracions al passadís del Congrés, el ministre Pablo Bustinduy referma la voluntat del govern espanyol de “garantir la utilització de les llengües cooficials allà on són reconegudes com a tals” i ho ha presentat com un “avenç en drets” de “sentit comú”. “Defensem que, amb total normalitat, les llengües cooficials es puguin utilitzar també en l’àmbit de les relacions comercials”, ha justificat. “No estem parlant d’una ferreteria o d’un petit comerç, estem parlant de grans empreses que ofereixen els seus serveis al conjunt de l’estat i que, per tant, és normal que incorporin millores en l’atenció que presten als clients”, ha subratllat.
A banda d’aquest article, n’hi ha un altre que regula la resposta que ha de donar el servei d’atenció als clients. “La resposta [...] haurà de fer-se en la mateixa llengua en la qual s’hagi presentat per part de la clientela i, a sol·licitud d’aquesta, almenys en castellà”, estipula el redactat original. I tant Junts com ERC volen retocar-ho i suprimir la referència al castellà. Ara bé, en aquest cas, fan propostes diferents. Els juntaires volen remetre’s directament a l’article 7 i els republicans volen exceptuar els casos en els quals es “manifesti expressament voler la resposta en una altra llengua”.
Bildu i el BNG també han presentat esmenes i el PNB celebra l’avenç
Hi ha més esmenes a sobre de la taula. Bildu vol deixar clar que “s’assegurarà” que la presentació de consultes, queixes, reclamacions o incidències per la “via postal, telefònica i per un mitjà de comunicació electrònica” es faci en “qualsevol de les llengües cooficials”. Fonts dels abertzales relaten que, al llarg dels últims mesos, “s’ha estat negociant entre el Ministeri i els diferents grups per poder aconseguir un acord comú que sigui introduït com a esmena transaccional conjunta de tots els grups” amb el convenciment que això “donaria més consistència i garanties en l’objectiu d’avançar i assegurar el respecte dels drets lingüístics de la ciutadania basca, catalana i gallega”. “Continuem treballant i negociant amb la voluntat d’aconseguir un bon acord entre tots els grups”, postil·len les mateixes veus.
En segon lloc, el BNG també va registrar esmenes per protegir els drets lingüístics dels gallecs. Ara bé, en el seu cas, el redactat dista del promogut pels partits catalans, assessorats per la Plataforma per la Llengua. La formació de Néstor Rego advoca per “garantir” que els serveis d’atenció a la clientela per mitjans telemàtics “respectin el dret a triar la llengua de comunicació” i a “rebre atenció en qualsevol de les llengües oficials en el lloc de prestació del servei o en el domicili de la persona usuària”. A més, qualsevol acte de comunicació “haurà de poder practicar-se, iniciar-se i respondre’s en les diferents llengües oficials” i les empreses hauran de “tenir disponibles els formularis i documentació en les diferents llengües” i “proporcionar les respostes verbals i escrites necessàries en l’idioma proposat per la persona receptora del bé o servei”.
Finalment, des de les files del PNB celebren qualsevol iniciativa que “serveixi per al foment de l’ús de les llengües oficials” i subratllen que és un extrem que els jeltzales reivindiquen de “diferents manera en les negociacions legislatives” que hi ha al Congrés. “Per això aplaudim que s’acordi respondre a les consultes en la mateixa llengua a la qual es realitzen, és a dir, respectant els drets lingüístics dels clients”, subratllen.
La Confederació Empresarial de Madrid denuncia que les esmenes “atempten contra la llibertat empresarial”
Una última veu. Com és habitual en aquest tipus d’acords, hi ha sectors a Espanya que no ho veuen amb bons ulls. En un comunicat, la Confederació Empresarial de Madrid (CEIM) considera que la “nova intromissió” del govern espanyol en les empreses és “intolerable” i “atempta contra la llibertat empresarial per interessos polítics”. Lamenta que aquesta obligació “implicaria un sobrecost i una minva de la productivitat” i denuncia que la mesura no s’hagi debatut amb les empreses i que es prenguin “decisions en l’àmbit polític” que s’apliquen al privat “sense mesurar les conseqüències”.
“L’executiu està acceptant intervenir en la llibertat d’empresa només per acontentar els nacionalistes i continuar al poder”, conclou la CEIM. A més, assegura que les empreses que operen o mantenen relacions comercials amb Catalunya “ja ofereixen de manera majoritària aquesta possibilitat als seus clients i proveïdors fruit de la seva pròpia estratègia empresarial i de negoci sense necessitat d’imposicions”.