Junts per Catalunya ha aconseguit que el Senat, amb la complicitat del PP i el suport d’ERC, reclami al govern espanyol que impulsi les “oportunes iniciatives i modificacions legislatives” per permetre les entitats locals a “destinar els romanents i superàvits pressupostaris a inversions financerament sostenibles” per tal de “garantir que els estalvis municipals reverteixin en projectes d’utilitat directa per a la ciutadania” i evitar que, com passa ara, quedin “restringits a l’amortització de deute”. És una moció impulsada pels juntaires a la Cambra Alta i que ha rebut llum verda després que Junts i el PP negociessin i acordessin una esmena transaccional a la qual es va sumar ERC. S’ha aprovat per 155 vots a favor (també d’UPN i Compromís), 92 en contra (del PSOE i Vox) i 12 abstencions (entre altres, del PNB, Bildu, Más Madrid i el BNG). És una iniciativa no legislativa que no té caràcter vinculant i que s’articula com una declaració política que posa deures a la Moncloa. Així mateix, exigeix que impulsi de manera “prioritària i urgent” la reforma del sistema de finançament local i autonòmic i “mesures per solucionar de manera definitiva” la situació dels ajuntaments en situació “d’especial dificultat economicofinancera” per “risc de sostenibilitat i risc financer”. Per elaborar el text, s’ha dialogat amb l’Associació Catalana de Municipis, la Federació Catalana de Municipis i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
Durant el debat, els partits independentistes van carregar contra la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i contra la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local. Per a Junts “castiguen els ajuntaments i restringeixen la seva presa de decisions” i, per a ERC, estan pensades per “centralitzar el poder i els recursos i debilitar l’autonomia local”. El text de la moció inclou una altra bateria de mesures: per exemple, facilitar als municipis que no presentin dèficit estructural la presentació d’un Pla Econòmic i Financer simplificat per “alleugerir les càrregues de tramitació administratives”, acceptar els informes de la intervenció municipal com a “document suficient per autoritzar usos puntuals del romanent sense necessitat de tràmits addicionals que retardin l’execució dels recursos” i excloure de la despesa computable les despeses urgents i extraordinàries per “atendre emergències socials, crisis econòmiques o catàstrofes”.
Des de la tribuna, en nom de Junts, la senadora Teresa Pallarès va subratllar que la moció significa un “reconeixement més que merescut” a “l’esforç diari” dels ajuntaments per “mantenir la cohesió social i l’articulació de resposta a les seves necessitats, molts fent filigranes financeres”. “Els ajuntaments són la base indiscutible del nostre estat del benestar. Actuen amb els mitjans dels quals disposen, sovint són insuficients, però tenen un clar sentit del deure i de la responsabilitat davant de la seva ciutadania”, va destacar.
Deu alcaldes de Junts fan costat a la iniciativa des del Senat
Durant el debat de la iniciativa, una delegació de deu alcaldes i dos regidors de Junts es van desplaçar al Senat per donar suport a la moció. “És una mesura poc visible per a la gent, però que té un impacte enorme. Davant d’un creixement demogràfic i els serveis tensionats ens permetrà que molts projectes puguin tirar endavant i millorar la vida als municipis”, va celebrar Albert Castells, alcalde de Vic. Per la seva banda, el líder dels juntaires a la Cambra Alta, Eduard Pujol, va reivindicar que és un “pas endavant molt significatiu” que és “resultat de molts mesos de treball i de voluntat de pacte”.
La representació de Junts del món local estava integrada pels alcaldes Arnau Rovira (de Manlleu), Josep Triadó (de Premià de Dalt), Rubén Biarnés (de Móra d’Ebre), Eva del Amo (de l’Ametlla de Mar), Laura Domènech (de Vilalba dels Arcs), Agnès Ferré (de la Bisbal del Penedès), Dani Mauriz (de Sant Vicenç de Castellet), Ricard Pérez (d’Oliana) i Assumpció Castellví (de Vandellòs i Hospitalet de l’Infant) i els regidors d’Hisenda Pep Madrid (de Manlleu) i Judith Vidal (de la Bisbal del Penedès).
ERC denuncia que el sistema s’ha dissenyat des de la “desconfiança”, el “malbaratament” i el “centralisme”
Esquerra Republicana es va alinear amb la demanda tot denunciant que els governs del PP i del PSOE han convertit els ajuntaments en la “part més feble d’un sistema territorial que s’ha dissenyat des de la desconfiança, des del malbaratament i des del centralisme”, va lamentar que el model és “injust i insostenible” i va reclamar una “reforma profunda del sistema de finançament local”. “Cal flexibilitzar les regles fiscals, cal compensar la pèrdua d’ingressos per plusvàlua i cal revisar la participació en els tributs de l’Estat perquè reflecteixi la realitat dels municipis”, va exposar Jordi Gaseni.
El senador republicà va reprovar que els ajuntaments sanejats i amb superàvit no puguin “invertir aquests recursos en millorar els serveis” i va recordar que, en el cas de Catalunya, “es multiplica aquest menyspreu” perquè la “falta de finançament local s’ha d’afegir el dèficit fiscal estructural amb l’Estat”. “Un sistema que en lloc de premiar la bona gestió, la castiga. Que en lloc de garantir autonomia, imposa tuteles. I que en lloc de reforçar el local, el condemna a viure ofegat per les regles fiscals i la manca de recursos”, va postil·lar.
El PSOE reclama un “gran pacte de consens” i reconeix “determinades limitacions” en la proposta de Junts
No obstant això, el PSOE es va desmarcar de la iniciativa. “Estem disposats al diàleg, no a la moció. I el que volem és un gran pacte de consens perquè els ajuntaments tirin endavant”, va verbalitzar la senadora Pilar Zamora. Els socialistes, malgrat que van assegurar que comparteixen la “preocupació” dels alcaldes i van subratllar que “cal finançar correctament els ajuntaments”, van reconèixer que tenen “determinades limitacions” en la proposta de Junts. En el capítol de crítiques, la senadora va qüestionar els “plans individualitzats per a cada ajuntament” al·legant que “això augmentaria molt la burocràcia als ajuntaments” amb una “càrrega que no podrien dur a terme”. “Què farà el Partit Popular a Europa? S’hauran d’adonar que determinades mesures cal lluitar-les a Europa, no aquí portant unes contradiccions absolutes amb el que estaven fent [allà]”, va concloure.
El PP celebra “consensos que donen una mica d’oxigen” als ajuntaments: “Fem una petita passa en la bona direcció”
Des del PP, el senador Juan Manuel González Camacho va celebrar la “voluntat de negociació” que hi ha hagut en aquesta iniciativa: “Els ajuntaments esperen que siguem capaços de passar de l’enfrontament estèril al compromís concret. [...] Els alcaldes valoren que siguem capaços d’arribar a consensos que els donin una mica d’oxigen”, va reivindicar. “El municipalisme no entén de tacticisme”, va afegir el senador, que va reclamar un finançament “just, previsible i suficient” per als ajuntaments. “Això no s’aconsegueix amb gestos simbòlics, ni amb mesures arbitràries, sinó amb reformes estructurals. Avui fem un petit pas en la bona direcció”, va celebrar. Així mateix, va destacar que, tot i que el model de finançament local continuarà sent “injust i desequilibrat”, la iniciativa preveu “compromisos concrets que permeten obrir la porta a un debat seriós” a la Comissió Nacional de l’Administració Local i que “exigeixen al govern espanyol fer passos que fins ara havia refusat”. I va advertir la Moncloa: “Estarem atents perquè el que aquí s’acordi no quedi en paper mullat”.