Junts i Lliures per Europa ha acusat PP, Cs i Vox "d'instrumentalitzar" el Parlament Europeu per "prosseguir en la seva campanya repressiva i d'intoxicació" contra l'independentisme català. El grup europarlamentari al qual pertany Carles Puigdemont ha reaccionat així a l'aprovació d'una resolució a l'Eurocambra que demana a les autoritats judicials espanyoles que investiguin "de forma efectiva" les "suposades connexions" entre eurodiputats catalans i el Kremlin. La resolució l'han impulsat el Partit Popular Europeu i els liberals de Renovar Europa, on hi ha Ciutadans, però ha comptat amb el suport de la majoria del bloc dels socialistes i els verds.
En un missatge a X, l'antic Twitter, Junts ha denunciat que l'acusació es basa en informacions "falses i esbiaixades" i malgrat que la resolució ha tirat endavant, asseguren que seguiran "defensant la veritat". En aquest sentit, han destacat que "més de 200 eurodiputats ja s'han plantat" davant moltes esmenes espanyoles, contra les quals han votat en contra. "Com més fort cridin, més evident serà que aquest és un cas de lawfare que hauria de fer avergonyir tots els qui creuen en el projecte i els valors europeus", ha afirmat Junts. També han aprofitat per recordar que "sense una justícia imparcial, l'estat de dret és del tot impossible".
El Parlament Europeu insta Espanya a investigar Puigdemont
La resolució aprovada aquest dijous al ple d'Estrasburg amb 433 vots a favor, 56 en contra i 18 abstencions expressa la "profunda preocupació" del Parlament Europeu per les "suposades relacions entre els secessionistes catalans i l'administració russa". Assenyala que Moscou ha organitzat "campanyes massives de desinformació a Catalunya" i apunta els "presumptes contactes i reunions entre agents russos i membres del moviment independentista" català.
L'eurodiputat popular Javier Zarzalejos ha aconseguit que el nom de Carles Puigdemont entri al redactat, indicant que diverses informacions periodístiques apunten a suposades reunions entre l'expresident i l'exdiplomàtic rus Nikolái Sadovnikov abans del referèndum de l'1-O.
Així, sota la hipòtesi que la presumpta ingerència russa a Catalunya formaria part d'una estratègia "més àmplia" del Kremlin per promoure les divisions internes dins la UE, l'Eurocambra demana a les autoritats judicials competents que "investiguin efectivament les connexions dels diputats al Parlament Europeu presumptament associats amb el Kremlin i els intents de desestabilització i ingerència de Rússia a la UE".