El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha reivindicat aquest dimecres el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, quan es compleixen nou anys de la votació. "Avui fa nou anys vam fer possible les urnes i vam defensar el dret a decidir, malgrat la repressió", ha escrit Junqueras en una publicació a X. El líder republicà ha assegurat que "l'orgull d'aquell dia continua intacte" i ha reafirmat el compromís del partit amb l'"amnistia plena i llibertat per decidir el nostre futur". El missatge de Junqueras coincideix amb el manifest que ERC ha difós amb motiu del novè aniversari de l'1-O, en què els republicans reivindiquen aquella jornada com a part del "patrimoni democràtic del país" i com un episodi que manté vigent el debat sobre el dret de Catalunya a decidir el seu futur.
En el document, ERC recorda que milions de persones van participar en aquella jornada i destaca que, "malgrat les dificultats i la intervenció policial", ciutadans d'arreu de Catalunya van defensar davant les urnes "el seu dret a votar i a decidir col·lectivament sobre el futur del país". El partit situa l'1-O en el context de les mobilitzacions del setembre del 2017 i de l'aturada de país del 3 d'octubre, uns fets que, segons els republicans, van situar el conflicte polític català "en el centre de l'agenda política europea".
Avui fa nou anys vam fer possible les urnes i vam defensar el dret a decidir, malgrat la repressió.
— Oriol Junqueras 🎗️ (@junqueras) October 1, 2026
L’orgull d’aquell dia continua intacte. I el compromís, també: amnistia plena i llibertat per decidir el nostre futur. pic.twitter.com/1wFKdTE4QS
ERC també reivindica el paper que va tenir el partit en l'organització del referèndum, tant des de les institucions com des de la societat. Segons el manifest, l'objectiu era "fer possible donar la veu al poble de Catalunya" i combatre l'"immobilisme de l'Estat" davant del conflicte polític. "Vam fer possible que les urnes hi fossin", afirma el document, que sosté que Catalunya es va expressar "malgrat la repressió i la violència".
ERC reclama aplicar l'amnistia
Nou anys després de l'1-O, l'amnistia ocupa un lloc central en la reivindicació d'ERC. El manifest recorda que la resposta de l'Estat al referèndum va comportar "presó, exili, inhabilitacions i processos judicials" contra dirigents polítics, càrrecs públics i ciutadans. Els republicans reivindiquen l'aprovació de la llei d'amnistia el 2024 i sostenen que aquesta norma va suposar el reconeixement de "la injustícia i el dany" provocats per la resposta repressiva. Alhora, denuncien que els seus efectes encara no han arribat a totes les persones afectades per la "resistència dels tribunals espanyols a la seva aplicació íntegra".
Per això, ERC reclama que l'amnistia sigui aplicada "de manera immediata, efectiva i sense més dilacions". El partit considera que la seva aplicació ha de permetre acabar amb les causes repressives, facilitar el retorn dels exiliats i restaurar els drets polítics dels encausats. El manifest vincula, a més, l'amnistia amb l'estratègia política del partit. ERC defensa que no era "cap final" en si mateixa, sinó el reconeixement de l'error de l'Estat en haver optat per la via repressiva i una aposta per la democràcia per resoldre els conflictes polítics. En aquest sentit, els republicans sostenen que el conflicte entre Catalunya i l'Estat "només es pot resoldre, tard o d'hora, votant lliurement".
"Una resposta política a una qüestió política"
ERC defensa que l'1-O continua sent un record vigent perquè, segons el partit, els conflictes democràtics "no desapareixen ni amb repressió ni perquè passin els anys". El manifest reclama "diàleg, reconeixement democràtic i solucions polítiques" i reivindica la política com l'eina per avançar cap a una solució democràtica del conflicte nacional català.
Els republicans aprofiten també l'aniversari per situar sobre la taula els reptes actuals de Catalunya. El document parla de reforçar la cohesió social i assenyala qüestions com els serveis públics, el finançament, l'equilibri territorial, els salaris, les pensions, les infraestructures, els impostos i l'habitatge. També reivindica el català com a "llengua comuna i d'ús principal del país". El manifest acaba reivindicant l'1 d'octubre com a part del patrimoni democràtic de Catalunya i com un record del dret del país a decidir col·lectivament el seu futur "des de la democràcia, les urnes i el respecte als drets fonamentals". La conclusió dels republicans és que, nou anys després, Catalunya "continua tenint pendent una resposta política a una qüestió política".