"Hi va haver un missatge de tranquil·litat de Forn als Mossos dient que Interior no donaria ordres", i "el conseller va dir que els Mossos havien d'actuar seguint el mandat judicial". Així ha començat Joan Carles Molinero la seva declaració al Tribunal Suprem. Qui va ser el número 3 dels Mossos d'Esquadra durant l'1-O ha desmarcat el cos de l'acció del Govern i del procés independentista.
Molinero reforça en aquest sentit les declaracions del major Josep Lluís Trapero i de la seva mà dreta Ferran López, que va comparèixer ahir. I també desmunta la teoria del braç armat necessari per a la rebel·lió. Però igual que Trapero i López mostra la voluntat del Govern de tirar endavant el referèndum i el procés independentista amb el relat de les reunions que hi va haver entre la cúpula dels Mossos i Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.
En cap moment ens plantegem de fer un dispositiu per complaure el Govern
"Vam traslladar al Govern que tota la gent que s'havia de mobilitzar especialment l'1-O creiem que produiria unes situacions de conflictivitat social i les veiem de forma preocupant, i alertàvem el Govern que, a part que compliríem la instrucció de la fiscalia, ens preocupava la situació d'enfrontament de dues voluntats diferents".
Dispositiu conjunt
Molinero també ha destacat la naturalesa del dispositiu de l'1-O. Un dispositiu conjunt i amb el vistiplau i direcció de Diego Pérez de los Cobos: "El paper dels Mossos d'Esquadra, que va tenir l'acceptació de Pérez de los Cobos, era desplegar, en cadascun dels col·legis, un binomi per intentar que no s'obrissin, i en cas que s'obrissin, fer les gestions oportunes de mediació perquè fossin tancats. Si aquest binomi no ho aconseguia havia de demanar suport de reforç d'ordre públic, i en una tercera fase els Mossos havien de fer una petició perquè unitats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil assistissin els Mossos".
"En cap moment el comissari López ens va comunicar que en aquestes reunions es posés en dubte que es posés un binomi en cada col·legi. Va ser una proposta dels Mossos acceptada pel responsable del dispositiu, que era el Coronel Daniel Pérez de los Cobos", ha concretat Joan Carles Molinero quan ha explicat les reunions de coordinació a què va assistir Ferran López.
També ha reforçat el testimoni del comissari Ferran López quan ha dit que "va plantejar des del primer moment un centre de coordinació central a Barcelona on es convidava i demanava que les altres forces de seguretat hi fossin per dur a terme el dispositiu de l'1-O. Primer va ser acceptat per De los Cobos, però després hi va haver un canvi de criteri".
L'endemà de la reunió amb el Govern vam decidir que continuaríem complint amb el mandat judicial
L'1-O hi havia tres reunions de coordinació previstes, però De los Cobos les va anul·lar: "Es van anul·lar totes les reunions de coordinació dels tres cossos policials que s'havien de fer durant l'1-O", ha dit Molinero, i ha afegit que "tot i això vam considerar que teníem l'obligació de continuar informant Pérez de los Cobos".
Molinero ha detallat que els Mossos van obrir 2.240 actes dels més de 2.300 col·legis preparats per la votació. Es van identificar els responsables i se'ls va advertir de l'ordre de la fiscalia i que "24 col·legis es van tancar pels binomis i 110 es van tancar amb el suport de l'ARRO".
El comissari ha explicat que es van seguir les instruccions judicials que van arribar, primer la de la fiscalia i després la del TSJC, i ha desacreditat la del ministeri públic: "Era una instrucció efímera que va tenir una duració de 24 hores; després va arribar la interlocutòria del TSJC amb unes instruccions diferents".
Igual que Trapero i López, Molinero ha ratificat que no es van fer contra vigilàncies a cap altre cos: "Ni l'1-O ni els dies anteriors ni en cap ocasió ens hem dedicat a seguir membres d'altres cossos policials. Això és totalment fals".
Codi 21
El codi 21 és el que es dona per avisar que les comunicacions siguin per telèfon. És una pràctica habitual, però en el cas del procés és un element de sospita més contra els Mossos d'Esquadra.
Avui Molinero s'ha estès en l'explicació sobre les converses per mòbil de l'1-O: "És una pràctica habitual. L'1-O va treballar un efectiu de 11.400 mossos d'esquadra. Mantenir la comunicació és totalment i tècnicament inviable. Per tant, les comunicacions llargues, les que donaven dades concretes, com ara les identificacions de sospitosos, molts cops el que es fa és que per deixar lliure les comunicacions per altres unitats faci un 21 a la sala de comandament".
La Brigada Mòbil
Els antiavalots de la BRIMO es van quedar a Barcelona perquè hi havia dues manifestacions d'ideologia oposada, un acte de l'ANC a la plaça Catalunya i el partit del Barça, on es van enviar la meitat de l'efectiu de què es disposa actualment.
A més, davant l'alerta 4 antiterrorista, alguns punts de prevenció es van mantenir amb la BRIMO.
Tant Trapero com López, i avui Molinero, han tornat a explicar per què els antiavalots dels Mossos no van anar a cap col·legi: "No va participar en el tancament dels col·legis perquè es va disposar que aquesta tasca també la farien les unitats d'ordre públic, les ARRO".
Els antiavalots, a més, van fer tasques de protecció d'edificis institucionals, com ara la comissaria del CNP de la Verneda, la caserna de la Guàrdia Civil de travessera de Gràcia i la delegació del govern espanyol.