En un país democràtic, l'ús de la força és un monopoli que només té l'Estat. Aquest posseeix la potestat de sancionar o coartar la llibertat dels individus, intervenint d'acord amb les regles compreses en la legalitat i només davant vulneracions a la llei. Dins d'aquest entramat, un ministre de l'Interior, com Jorge Fernández, actua d'últim responsable dels cossos de seguretat, els quals estan contínuament vigilats i controlats per evitar les arbitrarietats del poder. Però quan aquest poder s'ha desdibuixat per part del seu titular, la pròpia Policia i Guàrdia Civil també han sortit en defensa dels drets dels ciutadans pels quals vetllen, com s'ha produït aquest dimecres.

L'escàndol sobre les conspiracions del ministre en funcions entorn els partits independentistes CDC i ERC va portar al Sindicat Unificat de Policia (SUP) i l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) a demanar mitjançant una carta la dimissió del titular d'Interior. "Utilització de recursos d'Estat amb fins partidistes, absolutament inadmissible en democràcia" és la manera com aquestes dues institucions titllen les accions ocorregudes. SUP i AUGC, que són les organitzacións professionals majoritàries amb 60.000 afiliats, consideren que la renúncia suposaria "una repugnant rematada a una gestió marcada per la prepotència", com argumenten.

Tanmateix, l'estol de vegades en què els sindicats dels cossos de seguretat han demanat la dimissió del ministre, o s'han enfrontat amb la gestió de la seva administració, té un llarg recorregut. Aquesta tendència contrasta amb allò que tradicionalment ha sigut la valoració sobre el titular de l'Interior de torn. Segons el CIS, amb l'actual líder ha arribat a obtenir una de les pitjors valoracions en perspectiva històrica a Espanya, amb 2'47 punts.

"Incapaç de tancar tensions"

Després dels atemptats de Charlie Hebdo a París l'any 2015, diverses patrulles de la Guàrdia Civil a la frontera d'Osca amb França van rebre les ordres –per escrit– d'espiar la feina de la Policia que operava a la zona. Els primers tenien la missió de comprovar els controls fronterers que duien a terme els segons, a quines hores es realitzaven i les finalitats que perseguien amb les inspeccions. La benemèrita va indicar que la policia "s'extralimitava" en les seves funcions, però segons van explicar els protagonistes, el gest trascendia més enllà del fet concret i es remuntava a la "guerra soterrada" entre Policia i Guàrdia Civil.

La versió sindical d'AUGC i el SUP es va basar en assenyalar el motiu de les tensions en descoordinacions al ministeri, que aquest era "incapaç de tancar". El propi representant a Aragó d'AUGC, Juan José García Calvo, va lamentar la recepció d'aquesta ordre de vigilars els seus companys, per la qual van demanar una investigació. "Aquest tipus d'instruccions només demostren que estem davant d'un model policial fracassat que fa aigües per tots els costats. No té sentit potenciar una mal entesa rivalitat que només perjudica el nostre treball i, per extensió, als ciutadans", va dir en unes declaracions al diari VozPópuli. 

Medalles al mèrit

La batalla dels cossos de seguretat amb el ministre creix conforme s'analitza l'hemeroteca. Des de la seva arribada al ministeri, Fernández Díaz ha repartit dins a dues ocasions la medalla al mèrit policial –la màxima distinció del cos– enmig de polèmiques i disconformitats. L'associació Europa Laica va denunciar l'any 2014 la concessió a la Verge de de Nostra Maria Santíssima de l'Amor, considerant-la una decisió "arbitrària i irracional", en tant que no consistia és una personalitat jurídica i la distinció habitualment es dóna a ens o persones que sí ho són.

El cas va arribar fins a l'Audiència Nacional, on es va resoldre procedent la cessió, en tant que el guardó no era a la Verge en sí, sinó a la Confraria. El propi Ministeri havia al·legat aleshores que aquesta decisió es remuntava al passat. "La vinculació històrica entre la policia i la confraria es remunta, almenys, al 14 de juny de 1938, data en la qual l'Ordre General de l'anomenat llavors Ministeri Públic testificava el nomenament com a Germà Major Honorari de la Confraria al Cos d'Investigació i Vigilància, un dels antecessors de l'actual Cos Nacional de Policia", van indicar.

La disputa va reaparèixer amb intensitat quan es va cedir la distinció de Comissari Honorari de la Policia a Francisco Marhuenda, director del diari La Razón pels "serveis destacats en favor de la policia". El Tribunal Suprem va admetre a tràmit la querella del Sindicat Unificat de Policia (SUP) contra Fernández Díaz per un presumpte delicte de prevaricació. Els denunciant van indicar que hi havia arbitrarietat en el gest i la persona guardonada no comptava amb els mèrits designats per ser-ho.

Cèl·lula gihadista

El darrer escàndol sobre Catalunya s'havia produït a mitjans de 2015. Es Mossos d'Esquadra van denunciar a la Policia Nacional per alertar una cèl·lula gihadista a Sabadell que la policia catalana estava investigant el grup. El xivatasso hauria estat presenciat per un dels mossos infiltrats i més tard Fernández Díaz va donar credibilitat a la denúncia de la policia catalana. Tanmateix, les paraules del ministre no van ser conciliadores entre les parts implicades. "La lluita antiterrorista no es pot deixar en mans de qui no té el més mínim sentit de l'Estat. Prefereixo no fer qualificacions de què em mereix aixó, que ja coneixia i que no te cap recorregut judicial ni fonament", va indicar sobre la querella.

Trobada amb Rato

La més recent de de les polèmiques que va anar acompanyada de peticions de cessament es va produir l'any 2015, quan el 29 de juliol es va reunir al seu despatx amb l'exvicepresident del Govern, Rodrigo Rato, investigat per blanqueig de diners i per la seva gestió al capdavant de Bankia. Però després de l'escàndol sobre les conspiracions per carregar contra ERC i CDC, la pressió ha redoblat per la banda de la societat civil i els partits. Ja no estan sols els sindicats en aquesta ocasió.