L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol admet, dos anys després d’haver confessat que tenia diners a l’estranger procedents d’una herència no declarats, que “hi ha gent que segueix no entenent ni aprovant la meva actuació”, una actitud que Pujol assegura “comprendre bé”.

Així ho explica el mateix Pujol en un nou exercici d’introspecció que continua la sèrie d’escrits des de Queralbs que l’expresident ha començat a publicar al blog de l’Associació Serviol. Aquest dijous hi ha aparegut el segon lliurament, “He tornat a Queralbs II”, datat el 17 d’agost d’aquest 2016, on passa revista als canvis emocionals viscuts des del moment que va escriure “He tornat a Queralbs I”, l’agost del 2015.

En aquest segon text, Pujol assegura que aquest passat agost ha volgut tornar a Queralbs per tornar a interrogar-se sobre els esdeveniments passats. “No m’he reconciliat amb mi mateix”, confessa Pujol, per bé que assegura que a diferència d’ara fa un any, constata que “l’esperança no m’ha abandonat”.

Retirat, no enretirat

De fet, l’autor assegura que ara, un cop retirat “del tot” de la política, segueix tenint “capacitat de percebre el que fa la gent”, convençut que la societat catalana continua tenint “capacitat de tenir iniciatives i activitats en tots els àmbits”, sobre les quals “es pot anar construint una societat, un país”.

“El que vull dir ara que estic fora de la política i també de la publicitat, és que he tornat a veure gent que fa parets mestres i fonaments”, continua Pujol, per afegir que aquesta gent “no saben ben bé si estan a punt els que han de posar la teulada, però van fent perquè compten que si hi ha fonaments i parets mestres hi haurà teulada”, i tot plegat és “garantia de continuïtat en tots els ordres”.

Al text Pujol insisteix que està “molt retirat”, per insistir: “No només enretirat, com vaig dir fa uns anys, sinó retirat del tot”, però que això no el fa perdre la capacitat de veure “què està fent la nostra societat, la nostra gent en el camp científic i universitari, i en el de la cultura i en el de l’atenció als discapacitats, i en el de la projecció cultural i econòmica cara enfora, de cara al món”, i que tot plegat, “dóna confiança”.